Com va començar la investigació sobre el trasllat de residus no reciclats a Catalunya

A causa de l'oposició per part del GEPEC-EdC de la construcció d'un nou abocador al municipi de Riba-roja d'Ebre i de l'ampliació de l'abocador de Tivissa l'any 2019, alguns membres de l'entitat van començar a investigar la procedència de les deixalles que anirien a parar a aquests abocadors.

Tot va començar entre els mesos de maig i juny del 2019, quan vam rebre l'avís verbal d'un conductor de camions informant-nos de maniobres rares. Això ens va portar a iniciar una investigació seguint els camions i fent-ne un seguiment: els trajectes que feien i les càrregues i descàrregues de vaixells al port.

Inicialment, semblava que, per diverses fonts, els plàstics venien d'Irlanda, però amb el seguiment vam confirmar que els residus venien d'Itàlia, concretament, de Nàpols. Cada mes o mes i mig arribava un vaixell carregat de plàstics que anava a parar en algun dels nostres abocadors.

Com a entitat no enteníem com, a escala legal, s'estava permetent la importació de deixalles entre països, transportant residus que no es reciclaven i entraven pel port de Tarragona sense cap control i a la vista de tothom. Tots aquests fets ens van fer veure que era un assumpte de grans dimensions, que ja ens desbordava, que traspassava les fronteres, que hi havia molts actors implicats i que calia una investigació més profunda. La dimensió que anava agafant l'assumpte era cada cop més gran i s'escapava del nostre abast, requeria molt esforç, investigació, un guió, filmació, etc., i del que semblava una aberració grossa d'àmbit nacional, se'n va fer una muntanya enorme amb la màfia a l'ombra.

A la tardor vam contactar amb Cristophe Sion, ja que teníem referències seves i coneixíem la sensibilitat que tenia gràcies al documental que ja havia produït, "És a l'aire". Li vam exposar tota la problemàtica i totes les informacions de què disposàvem per tal de guiar-lo. De seguida s'hi va interessar.

I cap a principis d'octubre del 2019 vam contactar també amb Rafa Marrassé, que ja havia col·laborat amb el Cristophe, li vam exposar la situació i ell, amb la sensibilitat i l'ofici que té, de seguida va mostrar interès pel tema. Va ser al març del 2020 que d'alguna manera ja va arrencar tota la investigació i la producció del documental. Actualment, no hi ha cap control dels residus que entren o surten del nostre país. A més, la legislació -tant la catalana i l'espanyola com l'europea- permet l'enviament de residus d'un país a l'altre, tot i que això es contradiu amb el Conveni de Basilea, que explicita que els residus s'han de gestionar allà on s'han generat o, com a mínim, com més a prop, millor. L'administració pública permet importar tota aquesta contaminació fosca sota el paraigua del reciclatge, quan en realitat és part d'un greenwashing per part d'empreses productores d'envasos com Ecoembes.

Article del grup ecologista GEPEC-Ecologistes de Catalunya