Brussel·les
Comença la cimera de la UE que ha d'aprovar la Constitució i nomenar el succesor de Prodi
Els caps d'estat i de govern dels 25 països membres de la UE han començat, a Brusse·les, una cimera de dos dies amb l'objectiu de tancar un acord històric sobre la Constitució europea i trobar un successor a Romano Prodi per presidir la Comissió. La majoria de líders polítics coincideixen a interpretar la baixa participació a les eleccions europees de diumenge com una exigència per construir una Europa més eficient i democràtica. Aquest revés hauria facilitat, doncs, la predisposició de la majoria dels 25 a arribar a un consens definitiu.
17/06/2004 - 00.00 Actualitzat 17/06/2004 - 16.31
Els caps d'estat i de govern de la Unió ampliada han començat a primera hora de la tarda, a Brussel·les, la seva primera cimera real amb 25 membres amb dos temes complexos i difícils: aprovar definitivament el projecte de Constitució europea i decidir el successor de Romano Prodi al cadavant de la Comissió Europea. La Constitució serà el primer tema que abordaran els 25. La presidència irlandesa ha expressat un optimisme prudent donat el canvi d'actitud de molts líders polítics europeus després de la gran abstenció a les eleccions al Parlament Europeu de diumenge passat. D'aquest revés electoral, molts n'han tret la conclusió que cal donar un salt endavant per construir una Unió més eficient i democràtica. Però arribar a un acord no serà fàcil ja que cal negociar el dispositiu institucional que determinarà la influència de cada país membre en el conjunt de la Unió. Caldrà fixar el nombre d'eurodiputats de cada estat, la representació dels països a la Comissió Europea i, sobretot, el pes i la distribució del vot corresponent a cada país en les decisions del Consell Europeu i els consells de ministres. De moment, sembla que hi ha consens sobre el sistema de "doble majoria", però s'han d'establir encara les modalitats. El projecte inicial de Constitució preveia que una decisió només es pot adoptar si l'aprova el 50% dels estats membres, que representin, com a mínim, el 60% de la població de la UE. Les reticències d'Espanya, Àustria o Polònia a aquesta fórmula ha donat lloc a algunes propostes alternatives. Segons fonts diplomàtiques, l'escenari més probable és que es fixi la majoria en els 55% dels estats amb un mínim del 65% de la població i la inclusió d'una minoria de bloqueig, que podria ser de quatre països, com proposa Espanya. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit que va a Brussel·les amb "esperit constructiu", però amb "fermesa", i ha expressat el seu desig que s'arribi finalment a un acord perquè la UE "no es pot permetre un segon fracàs". Un altre dels esculls que hauran de superar els 25 és decidir si en el preàmbul de la constitució es fa referència explícita a les arrels cristianes d'Europa. El segon gran tema de la cimera serà el nomenament del successor de Romano Prodi, president de la Comissió Europea. De moment, un dels candidats amb més possibilitats és el cap del govern belga, el liberal Guy Verhofstandt, que té el suport de França i Itàlia. Altres noms que sonen són el portuguès António Vitorino, el britànic Chris Patten, l'irlandès Pat Cox, el grec Kostas Simitis i el també irlandès Bertie Ahern.
Avui és notícia
Desallotjat l'antic Institut B9 de Badalona: l'Ajuntament no reallotjarà els que hi vivien
Illa torna a defensar al Parlament la gestió de la pesta porcina i encara no n'aclareix l'origen
Cerdán defensa la seva innocència i es declara víctima d'una persecució "pròpia de la inquisició"
El fiscal no acusarà Errejón pel cas d'agressió sexual a Elisa Mouliaá i demana arxivar la causa
La proposta del govern contra la compra especulativa: habitatge per viure-hi, segona residència i cessió