Comencen les transmissions de la temporada de l'OBC a Catalunya Música
El concert porta per títol "La imaginació" i el protagonitzaran dues joves solistes de corda que despunten amb força dins el panorama musical actual, la violinista catalana Maria Florea i la violista madrilenya Sara Ferrández, que interpretaran la Simfonia concertant, de Mozart.
Els comentaris els farà Joan Vives, que encetarà així la dissetena temporada de transmissions del concert matinal de l'OBC a Catalunya Música.
Després de l'èxit de la primera edició de la Biennal de Quartets de Corda de Barcelona, que va donar el tret de sortida de la Temporada 2020-2021 de L'Auditori, aquest cap de setmana l'OBC comença la temporada de concerts de tardor amb 12 propostes. Una temporada atípica redissenyada per garantir la seguretat dels músics i el públic, en què el fil conductor que articularà tot el relat artístic serà la creació com a epicentre.
Fins al desembre, actuaran a la Sala Pau Casals de L'Auditori de Barcelona solistes tan destacats com Katia Buniatishvili, Emmanuel Pahud, Sebastian Knauer, Vera Martínez Mehner i Abel Tomàs, entre d'altres. Pel que fa als directors, destaquen els noms de Giedrė lekytė, Tabita Berglund, Matthias Pintscher, Lionel Bringuier, Ludovic Morlot, Nuno Cohelo i Josep Caballé Domenech, a més del titular de l'OBC, Kazushi Ono.
Concert inaugural
Per al concert inaugural, el mestre Ono ha triat tres obres. Per començar, l'obertura del ballet "Hercule et Omphale", de Ferran Sor. Un ballet que el compositor català va escriure per a la commemoració de la coronació del tsar Nicolau I de Rússia el 1826 i que està considerat una de les seves millors composicions.
No sabem del cert per a quina ocasió Mozart va escriure la Simfonia concertant per a violí i viola en Mi b, KV 364, l'obra central del programa. Però està clar que és una de les més rellevants que el geni de Salzburg va escriure durant el 1779. Una partitura magistral en què el duo de solistes, -la violinista Maria Florea i la violista Sara Ferrández, interpretaran les meravelloses melodies que conté l'obra. La partitura és una síntesi insuperable dels inicis de simfonisme concertant. En la seva música es reconeix amb claredat el Beethoven que apareixerà 25 anys després. Mozart va morir, però Beethoven, com a fidel successor, va seguir el camí que el va portar a nous i inesperats paisatges.
Una obra radiant va néixer en un dels moments més tràgics i desesperats en la vida de Ludwig van Beethoven. L'any 1802 va escriure un document colpidor, el Testament de Heiligenstadt, en què el compositor de Bonn es resigna a la soledat i s'acomiada de la felicitat. Però res d'això trobem en l'obra que posarà el punt final al concert, la Simfonia n. 2 en Re, op. 36. Al contrari, és una obra que Berlioz va qualificar de "model de noblesa, de gràcia, d'ímpetu heroic, de tendresa, d'esperit i vivacitat". És el final de trajecte de la simfonia clàssica i l'inici d'un nou viatge cap a terres desconegudes encara: el romanticisme.
L'àudio a la carta d'aquesta transmissió estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.