Compensar per les pèrdues i els danys

Pagar pels desperfectes a tercers. Aquí és on es vol centrar el debat en la conferència sobre el canvi climàtic de l'ONU que està en marxa a Egipte. Una cita important en el calendari de la defensa climàtica, perquè és d'on han de sortir nous compromisos de les grans potències, per fer-ne el seguiment els propers anys. 

La cimera comença amb una novetat important i és que els països en desenvolupament, és a dir, els que pateixen directament les conseqüències del creixement descontrolat de les grans potències, han aconseguit colar-hi una reivindicació. Volen que se'ls compensi per les pèrdues i els danys que l'acció dels països desenvolupats els provoquen. Costa Rica, Kènia, les Maldives, les Filipines, el Vietnam i Bangladesh formen part d'aquest grup de països que planten cara als més rics.

Els Estats Units, la Xina i Europa porten dècades i dècades emetent tones de CO2 a l'atmosfera, sense preocupar-se gens pels efectes que això genera. De fet, més de la meitat dels gasos d'efecte hivernacle que s'estan emetent avui provenen de només 7 països: els més rics. Països que es comporten com adults egoistes i avariciosos. Són insaciables i insolidaris. Creixen sense parar atenció a quin cost ho fan. Menys encara si el cost el paguen altres.

Nosaltres formem part d'aquest grup de països rics i dèspotes pel que fa al clima. Que agafem un avió per marxar de cap de setmana a París o a Berlín, que agafem el cotxe per anar a comprar el pa, té un cost. Té unes conseqüències. Ens pensem que ho resolem pagant el preu de la benzina. Però no. Ho paguen al Pakistan, per exemple, o a l'Índia, on ja hi ha un terç del país submergit sota l'aigua per unes inundacions històriques. 

Ara, per primer cop, els països que més contaminen s'han avingut a parlar de com han d'assumir les conseqüències del seu ritme de vida sobre la resta del planeta. Els països receptors podran apuntar-se una victòria moral -si se surten amb la seva- i tant de bo puguin fer un bon ús dels diners que rebin.

Però el més trist és que, a la pràctica, el debat es resoldrà com tantes altres vegades: passant per caixa. Pagant per contaminar, pagant per seguir contaminant. I així, fins a la propera cimera del clima. Donant la raó a Greta Thunberg en allò que per a les grans potències, "el clima, bla, bla, bla".