Compte diu que el cas d'avortaments en clíniques de Barcelona es basa en "actuacions il·legals"

"Que hi hagi imputades o no ja es veurà. I estem parlant realment d'actuacions radicalment il·legals, radicalment il·legals. No de valoracions de possibles dictàmens mèdics. Per tant, ja em disculparà però ja no faré cap més declaració respecte d'això perquè hi ha secret sumarial i s'ha de respectar", ha remarcat Compte.
La fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha explicat que la investigació s'ha iniciat "arran d'una querella d'e-cristians", que ha estat el jutjat el que ha donat el cas a la Guàrdia Civil, i que en tot moment hi ha la voluntat de "salvaguardar la identitat de les dones, de les usuàries i donar-los l'absoluta tranquil·litat que les seves dades seran blindades". "Tota la investigació ha tingut molt present que estem treballant amb unes dades que requereixen una protecció absoluta i, per tant, mentre no hi hagi cap canvi de situació processal d'algunes de les dones tindran tota la protecció i en el segon cas, també".
Tot i que s'ha decretat el secret de sumari, Teresa Compte admet que la "preocupen molt les filtracions", sobretot perquè poden perjudicar la investigació i dificultar la recopilació de proves: "Pel que és la investigació en si mateixa i que una informació que està en secret sumarial i que hauria de ser blindada, no ho està sent i això em preocupa. Penso que ens haurem de plantejar la manera de detectar quan aquestes filtracions poden afectar l'èxit de la investigació sumarial".
Finalment, la fiscal en cap del TSJC s'ha referit al cas de Jaume Roura i Enric Stern, els dos joves catalans condemnats per injúries greus a la Corona per haver cremat fotos del rei Joan Carles a Girona. Compte ha defensat els drets dels acusats a declarar en català però ha admès que hi ha un desajustament entre allò que marca la llei i la realitat judicial: "Pot parlar en català. Jo entenc que pot parlar en català. El que passa és que jo crec que aquí hi ha un decalatge entre la legislació i els usos. Es pot parlar català però el jutge no té l'obligació de posar-li traductor".
"No crec que sigui un tema de voluntat recalcitrant coneixent, sobretot, el perfil d'aquest jutge (en referència a José María Vázquez Honrubia), sinó que potser a nivell informatiu coses que es podrien resoldre... i jo sóc molt partidària, en lloc de cops de llei amb qüestió diplomàtica prèvia, com seria un cos de traductors allà ja contractats a nivell de l'Audiència Nacional... s'haurien de resoldre. La llei no hi obliga però tampoc no ho prohibeix", ha puntualitzat.