Condemnen el president de Transcont a set anys de presó per extorsionar camioners

La sentència considera com a fets provats que els acusats García Villalba i Martorell Curto van idear la utilització de l'estructura de l'associació que dirigien amb la finalitat d'aconseguir "un sistema de monopoli del transport a la zona portuària" de Barcelona. D'aquesta manera van crear un sistema organitzat perquè tots els camioners que volguessin operar en el port barceloní ho fessin afiliant-se a Transcont i després de pagar 6.000 euros.

A partir del febrer de 2004 els acusats van crear la societat mercantil Transcontibérica de Transports de Contenidors (BCN SL) amb domicili social a la seu de Transcont, a través de la qual gestionaven tots els ingressos d'aquesta associació, de manera que les empreses que requerien els serveis dels socis camioners pagaven directament a BCN SL. D'aquesta forma, els acusats centralitzaven tot el flux econòmic que generaven els transportistes autònoms en el port de Barcelona, on "van crear un ambient de temor i d'intimidació" cap als no associats a Transcont.

Segons la sentència, García Villalba, en nom de la seva associació, signava amb els transportistes que volien ingressar a Transcont un document amb l'aparença de contracte en el qual s'establien les condicions de lliurament de 6.000 euros en concepte de donatiu de col·laboració i, a més, es "llogaven" els números per poder treballar per un import de 180 euros al mes a cada camioner.

Els acusats haurien obtingut "almenys", segons la sentència, 262.000 euros en "donacions" i 175.251 euros més pel lloguer de número des del gener de 2004 fins al març de 2006. Per convèncer els camioners reticents amb les pretensions dels acusats, la sentència indica que es van utilitzar amenaces, coaccions i violència, de les quals no es va deslliurar ni el president de l'Autoritat Portuària en aquell moment, Joaquim Coello, qui va mantenir una conversa amb García Villalba, al qual va dir que la situació s'havia d'acabar, ja que afectava la lliure competència.

García Villalba va dir a Coello, segons la sentència, que s'havia d'aguantar i que si persistia en la seva intenció de modificar la situació del transport al Port de Barcelona s'atingués a les conseqüències. De fet, el cotxe de Coello va acabar en els mesos següents amb els vidres trencats en tres ocasions i es va arribar a bloquejar el transport portuari terrestre per personal de Transcont.

La sentència també acorda la dissolució de Transcont i indemnitzacions de diverses quantitats als camioners denunciants.