Condemnen el setmanari "El Vallenc" per publicar la foto d'un suïcidi en portada

La notícia es va il·lustrar també amb una fotografia de la dona en vida sense la corresponent autorització dels pares, que van denegar la publicació d'aquesta imatge. En aquest cas, pel jutge, hi ha "intromissió il·legítima en el dret a la imatge de la víctima". El text que acompanyava la imatge incloïa el nom complet de la dona i apuntava que patia problemes mentals. Això també es considera una "intromissió il·legítima en el dret a la intimitat personal i familiar", no pels fets explicats sinó perquè es va identificar clarament la dona.

La condemna obliga la publicació i el periodista a indemnitzar amb 6.000 euros els pares i el germà, i a publicar la sentència amb la mateixa extensió i característiques que la informació que van donar en el seu moment sense que apareguin els noms de la família.

El jutge ha desestimat, però, que s'haguessin de lliurar els negatius i es destruïssin, fins i tot de les hemeroteques, la informació d'aquest dia, el 30 de juliol de 2004. A més, la sentència és menor del que demanava la família, que volia 150.000 euros. Els representants legals del setmanari ja han anunciat que pensen recórrer la sentència.

Demanen perdó i diuen que no ho sabien

Els demandats argumenten que no es vulnerava cap dret a la persona, ja que la fotografia es va fer "en un lloc públic" i era "d'interès" per a la informació. El periodista va arribar al lloc dels fets abans que la Policia Judicial, i va fotografiar l'escena entenent que en la imatge no es veia de qui es tractava per la seva posició bocaterrosa. També han al·legat que de saber que es tractava d'un suïcidi "no hauria publicat" la informació ni les fotos. De fet, el rotatiu ja va demanar disculpes en un article posterior.

Pel que fa a la fotografia de la dona en vida, el jutge admet que, encara que el periodista tenia el consentiment de qui des de feia tres mesos era la parella de la dona, i que va ser qui la va facilitar, el pare de la morta es va negar a donar-la al redactor quan la hi va demanar "reiteradament".

Hi ha una conversa gravada entre el pare i el periodista en què es demostra que la família no volia que se sabés la informació. En la qual el periodista va demanar la foto i el pare la hi va negar. El periodista va insistir que "demà la gent voldrà saber quina cara té", en referència a la dona. El pare, per la seva banda, va afirmar que li agradaria "que no es publiqués res i que es fes amb afecte". El reporter va respondre: "Tinc el deure d'informar".

El jutge no qüestiona la veracitat de la informació però entén que la seva il·lustració amb la fotografia del cadàver i la identificació de la víctima "no era d'interès públic" i es podria haver optat per altres imatges, com la del lloc dels fets, apuntant que el que es buscava era la morbositat.