Diumenge, a partir de les 22.05
"Conflicte interior", la nit temàtica sobre el vessant més emocional dels periodistes i corresponsals que cobreixen conflictes, a TV3
Durant la nit "Conflicte interior" acompanyaran a Roger Escapa: Txell Feixas, Nico Valle, Manel Alias, Alba Sotorra, Joan Roura i David Fontseca.
¿Com és tornar a casa després d'estar cobrint un conflicte armat? Com afecta la salut mental? És possible posar distància entre feina i vida personal quan es cobreix una crisi d'aquesta mena? Què passa quan el conflicte desapareix del focus informatiu, però la guerra continua? Seran alguna de les preguntes que respondran per compartir les seves experiències amb tots els espectadors.
El diumenge 21 de novembre, a les 22.20, dins de la nit temàtica "Conflicte interior" que TV3 dedicarà als corresponsals, el "30 minuts" estrenarà "Territori talibà", una producció aliena. Després de 100 dies al poder a l'Afganistan, aquest treball del periodista Najibullah Quraishi i el seu equip explica amb tot detall i amb imatges inèdites com ha estat el retorn dels talibans i les primeres mesures repressives adoptades.
El 30 d'agost del 2021, l'últim soldat nord-americà va sortir de l'Afganistan en plena nit. El govern afganès havia estat vençut per les milícies islamistes dels talibans. Des del 15 d'agost, milers d'afganesos es van abocar en massa a l'aeroport de Kabul per intentar desesperadament pujar en algun avió per fugir del país. Però aquell dia, després de l'evacuació de 123.000 persones, amb l'enlairament de l'últim avió, aquesta possibilitat es va acabar. Els Estats Units anunciaven el final de la guerra més llarga en què s'havien involucrat.
El reportatge "Territori talibà", que emetrà el "30 minuts", és el treball del periodista Najibullah Quraishi i el seu equip al llarg de tot el conflicte. L'any 2009 els Estats Units feia gairebé una dècada que intentaven apuntalar el govern afganès i mantenir a ratlla els talibans, amb el desplegament de desenes de milers d'efectius, però sobre el terreny l'equip de Quraishi era testimoni de la determinació dels rebels i del domini que tenien sobre la població. A tota la regió sota el control dels talibans, la gent dels pobles pagava els impostos directament als rebels, no al govern afganès, que tenia el suport dels Estats Units. L'any 2015 aquest equip de televisió va ser uns dels primers que va documentar el desafiament d'Estat Islàmic als talibans i a Al-Qaeda per guanyar territori i influència. Estat Islàmic havia anunciat la seva arribada a l'Afganistan l'any anterior, capturant dotze comandants talibans a la província del Nuristan i penjant-los. El febrer del 2020, els Estats Units, encara presidits per Donald Trump, signaven a Doha, a Qatar, un acord de pau i un calendari per a la retirada de les seves tropes i les dels seus aliats a l'Afganistan. Mentre se celebraven les converses de pau, el periodista Quraishi va fer una entrevista exclusiva amb el cap dels negociadors talibans, el mul·là Baradar, cofundador dels talibans i molt pròxim al mul·là Omar, el líder principal dels talibans, que va morir fa uns anys.
El mul·là Baradar va assegurar que els talibans havien canviat des del 2001 i que les dones tindrien drets, però seria segons la interpretació estricta que els talibans fan de la llei de la xaria i que, si volien treballar, ho permetrien. També va prometre que impedirien que Estat Islàmic i Al-Qaeda utilitzessin l'Afganistan com a base. Però les promeses del mul·là es van esvair pocs dies abans del 30 d'agost, data de la retirada dels últims militars dels Estats Units.
Els talibans van decretar una amnistia nacional i van dir que no farien mal als polítics, ni als membres de les forces de seguretat, ni als periodistes, van convidar tothom a entregar les armes i van prometre que no els farien res, però després van començar a matar gent. Amnistia Internacional va poder documentar una d'aquestes massacres dels talibans.
Feia més de 20 anys que els talibans no governaven el país i l'altra vegada ho van fer aplicant una versió radical de la llei islàmica. La Policia del Vici i la Virtut és la que s'encarrega de fer complir aquesta interpretació estricta de l'islam. Les pallisses i les execucions en públic eren habituals. Les nenes no podien anar a l'escola. Les dones no tenien dret a treballar. Però, malgrat els discursos dels talibans, als carrers la realitat és molt diferent i per això les protestes, reprimides amb força, són habituals. La Nargis, una actriu i model, assegura: "De moment, tot està aturat. No podem treballar. Ni tan sols podem anar a la universitat. A qualsevol lloc on anem, si se'ns veu un sol floc de cabells, ens diuen que això va contra l'islam. Ens diuen: "Per què ho feu? Perquè voleu promoure la cultura occidental, oi?" Si anem a treballar, els talibans ens peguen amb el fuet i ens fan tornar a casa. És dur."
A la Mahboubah Seraj, activista pels drets de les dones, li van oferir un bitllet d'avió per sortir del país, però va decidir quedar-se. La comunitat internacional no reconeix el nou govern dels talibans, però per força s'hauran d'entendre amb els altres països. La Mahboubah Seraj creu que això és una oportunitat. "Això és gairebé com un tren desfrenat que va cap a una catàstrofe humanitària, per culpa de l'economia. Però, a part d'això, crec que estan disposats a fer algunes coses. Jo m'he compromès a quedar-me a l'Afganistan. Vull tenir veu i vull poder fer alguna cosa perquè aquest país sigui un lloc agradable per al poble afganès."
Un reportatge de Najibullah Quraishi
Imatge: Haider Ali–Tim Grucza
Productor Executiu: Jamie Doran
Una producció de: Clover Films per GBH / Frontline. BBC &
#ConflicteInteriorTV3