"Cotxes nets, bateries brutes", a "30 minuts"

 

 

L'acceleració del canvi climàtic i la situació d'emergència en què ha entrat el planeta, ha fet que la indústria de l'automòbil hagi intensificat la fabricació i la venda de vehicles elèctrics. Ho fa acompanyada de les polítiques que s'han marcat a les últimes cimeres del clima, sobretot l'última, patrocinada pel nou president dels Estats Units, Joe Biden. En aquesta mateixa línia, Europa ha presentat la Llei Europea del Clima, amb què, a partir de l'avaluació de l'impacte actual, la Comissió es proposa un nou objectiu per al 2030: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un mínim del 55% respecte al 1990. Però la Unió Europea s'ha marcat un objectiu encara més ambiciós, que el 2050 el continent sigui climàticament neutre, és a dir, lliure d'emissions de CO2. I per aconseguir-ho, ara per ara, no hi ha cap altra alternativa que substituir el parc actual d'automòbils que circulen amb motor de combustió per vehicles amb bateries elèctriques. Les directrius de la Unió Europea són el motor de l'anomenada "revolució elèctrica". Des de l'any passat, els fabricants d'automòbils s'exposen a elevades sancions si no redueixen significativament les emissions de CO2 dels seus vehicles.

 

Però per assolir aquests objectius, cal intensificar la fabricació de bateries i per això és imprescindible una matèria primera indispensable: el cobalt. Es calcula que, aquest any, el 75% d'aquest mineral processat arreu del món s'extraurà d'un dels països amb més violència i corrupció del món: la República Democràtica del Congo.

 

Actualment, la producció mundial de cobalt és de 124.000 tones anuals, 90.000 de les quals provenen del Congo. Aquest país comercialitza unes quinze vegades més cobalt que el segon productor, Rússia. Els altres països d'on s'extreu el cobalt són: Cuba, Austràlia, les Filipines, el Canadà i altres països, però amb volums de producció molt més reduïts. I la creixent demanda mundial difícilment es podrà satisfer sense el cobalt del Congo.

Però quin preu hauran de pagar els habitants d'aquest país per fer possible la nostra sostenibilitat ambiental?

 

Tot i que el Congo és un dels països del món amb més recursos naturals, la seva població és una de les més pobres. Això fa que, al marge de la mineria industrial, que és en mans de grans multinacionals que exploten el 80% del cobalt i que solen respectar les lleis i normatives de seguretat laboral, hagi aparegut una mineria a petita escala de la qual depenen uns 100.000 miners i les seves famílies. Aquests miners són explotats per intermediaris internacionals, mal pagats, i n'hi ha d'altres que es veuen obligats a excavar il·legalment a les mines de les grans empreses i on, segons algunes ONGs, hi treballarien uns 22.000 nens. Al Congo, ningú garanteix la traçabilitat del cobalt extret de les petites mines i de l'explotació il·legal, i al darrere s'amaguen moltes violacions dels drets humans, riscos ambientals i morts. Per a les persones que exploten el cobalt pel seu compte, l'única sortida és el mercat local de Kolwezi, on el petit miner pot cobrar una mitjana d'uns 70 euros per sac. Allí, als intermediaris xinesos només els interessa una cosa: comprar tants sacs com puguin al preu més baix possible. Asseguren que només accepten els sacs de cobalt provinent de miners adults, però ningú comprova res. Per què passa això? Doncs perquè a la Xina es produeix un 80 per cent de tots els productes químics de cobalt d'arreu del món. Un monopoli amb poca transparència que acaba proveint la indústria automobilística europea.

 

En aquell país ja hi ha 2,6 milions de cotxes elèctrics circulant, i la tendència va a l'alça. Només el 2018, les noves matriculacions de cotxes elèctrics van créixer un 62 per cent. Això fa que el país sigui el líder mundial en mobilitat elèctrica.

 

A principis del 2019 hi havia 5,6 milions de cotxes elèctrics arreu del món. Després de la Xina, els Estats Units ocupen el segon lloc, amb 1,1 milions de cotxes que funcionen amb bateries. A Noruega n'hi ha 300.000, cosa que la converteix en el primer país d'Europa, seguit per Alemanya, amb 142.000 cotxes elèctrics.

 

El problema del cobalt és que no hi ha cap organisme independent que supervisi la traçabilitat de la cadena de subministrament i el mercat del cobalt es basa únicament en l'autocontrol, l'auditoria interna.

 

Que els consumidors siguin cada cop més exigents amb els fabricants d'automòbils perquè el subministrament del cobalt sigui net del tot sembla, ara per ara, l'únic camí perquè el futur elèctric sigui sostenible per a tothom.

 

 

Un reportatge de Vanessa Schlesier and Lukas Augustin

Imatge: Dmitry Demyanov, Aleksander Elkan, Arnas Mazylis i Tom Hancock

 

Una producció de ZDF/Kobalt Documentary

 

tv3.cat/30minuts

facebook.com/30minuts

twitter.com/30minuts

 

Sant Joan Despí, 29 d'abril del 2021