Creix la pressió dels Estats Units a Cuba amb Marco Rubio com a principal ariet de Trump
Les acusacions contra Raúl Castro per haver ordenat abatre 2 avions el 1996 en què van morir quatre nord-americans anticastristres i l'enviament del portaavions Nimitz al Carib fan pensar que els Estats Units estan collant una mica més la clau del desgast i la pressió sobre Cuba.
El president Donald Trump, quan se li ha preguntat si el desplegament militar tenia com a objectiu intimidar Cuba, ha dit: "No, en absolut", però el govern nord-americà no ha amagat mai el seu objectiu de canviar el règim cubà i controlar Cuba, sobretot després de la intervenció a Veneçuela i la detenció del president Nicolás Maduro.
A banda de l'embargament que els Estats Units aplica a Cuba des del 1962, a què els cubans han sobreviscut amb l'ajuda dels països del bloc comunista com Rússia, la Xina o els governs revolucionaris de Veneçuela i Guatemala en el seu moment, Washington sotmet l'illa a una crisi econòmica i energètica, amb un bloqueig total de petroli que ofega el país.
Des del mes de gener, Cuba no rep combustible veneçolà i els EUA apliquen forts aranzels als països com Mèxic que ho intentin. La situació fa créixer el descontentament dels cubans que no tenen aliments, ni hospitals, ni escoles, ni transport i han sortit a manifestar-se als carrers.
Marco Rubio, Raúl Castro i Gaesa
L'endemà de les acusacions a Raúl Castro, el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, d'ascendència cubana i un ferm opositor del govern comunista, advertia que els Estats Units estaven "decidits" a aconseguir un canvi a l'illa comunista, però que esperaven evitar l'ús de la força i prioritzar "una solució diplomàtica".
En un comunicat al poble cubà, Rubio advertia que les restriccions econòmiques i energètiques que viu Cuba són a causa de la gestió del govern que "ja no és una revolució", i de la corrupció dels alts càrrecs que s'han enriquit a través de Gaesa, l'empresa militar creada per Raúl Castro que, segons argumenta Rubio, "controla el 70% de l'economia del país".
A principis d'aquest mes, Washington va imposar sancions contra Gaesa, i aquest dijous l'ICE, la policia nord-americana contra la immigració il·legal, detenia a Florida Adys Lastres Morera, germana d'Ania Guillermina Lastres Morera, presidenta executiva de Gaesa, després de revocar-li la residència permanent i acusar-la de de col·laborar amb el règim de l'Havana. "No hi haurà cap lloc en aquest planeta", i molt menys al país, "on ciutadans estrangers que amenacin la seguretat nacional puguin viure amb luxes", va dir Rubio a X.
Rubio també ha afirmat que Cuba havia acceptat una oferta de 100 milions de dòlars en ajuda, subjecta a condicions, entre les quals que l'ajuda no passi per les mans de Gaesa.
"El seu sistema econòmic no funciona. Està trencat i no es pot arreglar amb el sistema polític actual", ha dit Rubio. "No podran allargar les coses ni endarrerir-les, i esperar que ens en cansem".
El ministre d'Afers Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, ha condemnat les declaracions de Rubio, acusant el govern nord-americà de fabricar mentides per justificar una agressió militar.
Rodríguez acusa els Estats Units de provocar la desesperació entre el poble cubà i el col·lapse de l'economia cubana, amb mesures "ideades amb tanta malícia" que "han tingut un impacte integral i destructiu en tots els sectors del país, inclòs el sector privat", ha dit Rodríguez a X.
Una marioneta per a Rubio
Una resposta del govern cubà ha estat la difusió aquest dijous a les xarxes socials d'un vídeo de sàtira política on apareix una marioneta del secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, amb el nom de "Blond warm" ("gusano" Rubio, nom despectiu als immigrants cubans anticastristes de Florida) que desgrana el suposat pla dels Estats Units per a Cuba.
El govern cubà se serveix del vídeo que atribueix a una productora denominada Aguajefilms, creada el maig de 2026 i que recorda els recursos utilitzats per l'Iran contra Israel, que combinant ironia i sàtira s'acaben viralitzant a les xarxes.
La resposta del règim
Amb tot, Cuba havia començat a fer passos per acostar-se a obrir converses amb els Estats Units per resoldre la crisi, i malgrat que Rubio diu que volen evitar l'ús de la força, els darrers moviments del govern de Trump estan afegint tensió a la situació i fan témer la possibilitat d'una intervenció militar a Cuba, similar a la de Veneçuela.
I l'acusació a Raúl Castro, que encara ostenta la distinció de "líder de la revolució" i forma part de l'entramat de Gaesa, és vist com l'excusa perfecta per justificar la intervenció.
La resposta ha estat aquest divendres la manifestació convocada pel govern cubà a l'ambaixada dels Estats Units de l'Havana, on s'han concentrat milers de persones. Ha estat un acte de cohesió política i de condemna a la imputació de Castro, que Rubio ha qualificat de "fugitiu" de la justicia nord-americana. No ha parlat, però, dels plans de Washington per arrestar-lo.
"Aquesta és una maniobra política, sense cap base legal, que només busca reforçar el cas que estan fabricant per justificar el pla dement d'una agressió militar contra Cuba", ha denunciat a X el president cubà, Miguel Díaz-Canel.
Raúl Castro és el germà petit de Fidel Castro, el difunt i icònic líder de la revolució comunista de Cuba el 1959. Raúl ha estat el successor del seu germà com a president del país entre 2008 i 2018 i com a secretari general del partit comunista cubà entre 2011 i 2021.
L'expresident, de 94 anys, no va assitir a la manifestació, però sí membres de la seva família que, com ell, continuen sent molt influents en la política cubana. "Està molt tranquil a casa, observant i somrient", deia la seva filla Mariela. I afegia: "Ell sempre ha dit: 'A mi ningú se m'emporta viu. A mi m'agafen combatent'".
Els fets que imputen a Raúl Castro es remunten al 1996, quan era ministre de Defensa. Els Estats Units el consideren responsable d'ordenar abatre dos avions de l'organització Germans al Rescat", i de conspiració per assassinar 4 nord-americans anticastristes que anaven a bord.
L'actual president, Díaz-Candel, tot i que va insistir que Cuba no desitja la guerra, ha dit que s'estava preparant per a una "agressió externa".
Mentrestant, la Xina i Rússia, tots dos aliats de Cuba, han condemnat els EUA per la seva pressió contínua, especialment pel que fa a l'acusació de Castro. El Ministeri d'Afers Exteriors xinès ha demanat als Estats Units que deixin d'utilitzar la "coacció" i les "amenaces" contra el seu aliat, mentre que el Kremlin ha dit que la pressió que s'exerceix sobre l'Havana "frega la violència".