Cremar l'Alcorà: el dilema de si permetre o prohibir calar foc a un llibre sagrat

Les cremes de l'Alcorà a Dinamarca i Suècia han tornat a revifar el debat sobre si hi ha d'haver límits a la llibertat d'expressió. Els governs escandinaus han permès les cremes del llibre sagrat dels musulmans apel·lant a aquest dret, però davant de les protestes arreu del món islàmic, ara es plantegen restringir les lleis per evitar la profanació en públic.

A més, tant Estocolm com Copenhaguen han intensificat els controls a les seves fronteres per impedir, diuen, atemptats com a represàlia. D'altra banda, partits opositors alerten que, amb aquestes mesures, es poden veure afectats els drets democràtics.

Els dilemes ètics de cremar un llibre sagrat

S'ha de donar permís per cremar un llibre sagrat, en nom de la llibertat d'un col·lectiu per manifestar-se? O s'ha de prohibir, per evitar que comunitats religioses se sentin denigrades? Són dilemes ètics, que s'han tornat a posar sobre la taula arran de les cremes d'aquest estiu a Copenhaguen, promogudes per col·lectius d'extrema dreta, i a Estocolm, per part d'un refugiat iraquià.

Segons explica la islamòloga Dolors Bramon en declaracions a aquesta emissora, calar foc a un llibre sagrat és el greuge més gran que es pot fer contra una comunitat religiosa. I, en el cas dels musulmans, es tracta d'una ofensa especialment greu:

"Els musulmans creuen que l'Alcorà conté la paraula de Déu, és a dir, és un llibre dictat per Déu. Per això, per a ells té una dimensió diferent de la que poden tenir els llibres religiosos del cristianisme o del judaisme."

De fet, les cremes han provocat la indignació en diversos països islàmics i una crisi diplomàtica oberta entre l'Iraq i Suècia, que està pendent de l'aprovació de Turquia --de majoria musulmana-- per entrar a l'OTAN. Bramon ho considera un fet aïllat, però que pot portar conseqüències:

"També hi ha musulmans que s'ho prenen únicament com el que jo crec que és: unes ganes de provocar, de fer mal, d'anar contra l'islam com a grup, no com a religió, només."

El cas de Charlie Hebdo ressona en la memòria

El cas recorda el del setmanari francès Charlie Hebdo amb la publicació de diverses caricatures de Mahoma l'any 2006, que mesos abans ja havien sortit al diari danès Jyllands-Posten. Així ho valora Bramon:

"Charlie Hebdo ja era un setmanari satíric fet per provocar i tothom ho sabia. També hi ha hagut portades anticatòliques. La gràcia és no deixar-se provocar."

La representació de Mahoma, així com altres profetes de l'islam, està prohibida als països musulmans. Aquest fet va aixecar la indignació d'alguns creients i va acabar de manera tràgica: anys més tard, el 2015, dos membres del grup terrorista Al-Qaeda van assassinar dotze persones a la redacció del mitjà, a París.

En aquest moment, la islamòloga insta els respectius països a actuar amb el cap fred i a ser prudents, per frenar una escalada de tensió.

Llibertat d'expressió, sí; però no per humiliar minories

Pel filòsof i professor de la Universitat Ramon Llull Francesc Torralba, la llibertat d'expressió és un dels fonaments de les nostres democràcies, però alerta que, quan s'extralimita, pot resultar tòxica, sobretot si és per burlar-se de minories.

"En societats plurals hem d'aprendre a viure amb persones que són molt diferents, amb creences i principis diferents, però hem de marcar uns límits comuns. I, per mi, la llibertat d'expressió no pot garantir la discriminació, no pot avalar pràctiques de dominació, menysteniment o d'humiliació."

Torralba comenta que, a banda de la llibertat d'expressió, hi ha altres drets que també s'han de tenir en compte en aquests casos:

"La clau, per mi, és no perdre de vista els altres pilars de la nostra democràcia. La llibertat d'expressió n'és un, però també hi ha la dignitat, l'equitat, la igualtat..."

En última instància, els jutges són els que s'han d'ocupar d'aquests casos i determinar si hi ha hagut o no una extralimitació de la llibertat d'expressió. Torralba apunta que hi pot haver sentències diferents en funció de qui instrueixi la causa.