Creus de Sant Jordi 2026: Sílvia Munt, Enric Majó, Júlia Otero o Fermí Puig, entre els premiats
Redacció
Actors com Sílvia Munt o Enric Majó o la periodista Júlia Otero són alguns dels guardonats amb la Creu de Sant Jordi 2026, un dels màxims reconeixements de la Generalitat de Catalunya. Aquest any també es distingeixen, a títol pòstum, el cuiner Fermí Puig o l'activista social Enric Morist.
La llista de guardonats, que el govern aprova aquest dimarts a proposta de la consellera de Cultura, també inclou una desena d'entitats, com la Fundació Ernest Lluch, la Universitat de Barcelona o els Pastorets de Calaf.
La Creu de Sant Jordi s'atorga des del 1981 a persones o entitats que "hagin prestat serveis destacats a Catalunya", especialment "en la defensa de la seva identitat o en els àmbits cívic i cultural".
Aquestes són, per ordre alfabètic, la llista de persones i entitats que la reben aquest any amb els motius de l'elecció:
Ramon Alberch i Fugueras, arxiver i historiador
Amb una trajectòria destacada en l'arxivística i la gestió del patrimoni documental, i amb responsabilitats rellevants als arxius municipals de Barcelona i Girona, l'arxiver i historiador també ha estat una figura clau en la creació d'Arxivers sense Fronteres.
Se'l distingeix per la seva contribució a "la modernització i projecció internacional del model arxivístic català" i per l'impuls de polítiques que "reforcen els arxius com a garants de la memòria col·lectiva, el bon govern i els drets de la ciutadania".
Carmen Armengol i Uñó, emprenedora social
Emprenedora social i cofundadora, amb Jaume Vilaplana, del Grup Som Via, té més de trenta anys de trajectòria, orientada a l'atenció i el suport a persones amb necessitats de suport.
Rep el reconeixement pel seu "compromís en favor de les persones", sobretot en salut mental i discapacitat intel·lectual, i per "impulsar un model d'atenció basat en drets, dignitat, autonomia personal i inclusió comunitària".
Victòria Camps i Cervera, filòsofa
Filòsofa i catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la UAB, ha creat una obra de referència en àmbits com l'ètica, la filosofia política o els valors democràtics.
Se la premia per la seva trajectòria intel·lectual i "el compromís amb el pensament ètic i cívic", així com per la seva "contribució decisiva" a la reflexió pública sobre la responsabilitat ciutadana, la bioètica i la qualitat democràtica.
Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar, escriptora
Escriptora, guionista, antropòloga i docent, amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües. També ha treballat com a guionista de televisió o professora d'escriptura audiovisual, i ha defensat els drets dels autors.
Se la reconeix per la seva contribució a la literatura infantil i juvenil, amb una obra que aborda temes socials complexos i que ha estat reconeguda amb premis rellevants del sector, com el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil.
Maria Àngels Domingo i Laplana, Madola, artista plàstica
Ceramista, escultora i pintora establerta a Premià de Dalt, amb una obra personal que combina l'arrel de l'ofici i la tradició d'obrador amb una concepció contemporània i conceptual de l'art. Entre els seus referents, Antoni Tàpies o Antoni Cumella.
És membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i ha rebut premis nacionals i internacionals.
Rep el premi per la seva trajectòria en les arts plàstiques, amb un llenguatge propi construït "a partir de formes orgàniques i amb sensibilitat matèrica".
Joan Fontcuberta i Villà, artista i teòric de la imatge
Fotògraf, artista i assagista, també teòric de la imatge, té una obra de gran influència internacional i presència en museus i centres d'art d'arreu del món.
Ha rebut premis com el Premi Nacional de Cultura o el Premi Nacional de Fotografia.
Se'l guardona per explorar a través de la fotografia i de forma crítica els límits entre realitat i ficció, amb una obra que "qüestiona la veracitat de les imatges en la cultura contemporània", contribuint al pensament sobre la fotografia i els mitjans visuals.
Salah Jamal, metge, historiador i escriptor
Metge, historiador i escriptor català d'origen palestí, conferenciant i divulgador en diversos àmbits, ha estat professor de Diversitat Cultural a la Universitat de Vic, entre d'altres, i és col·laborador habitual en mitjans de comunicació.
Se'l reconeix pel compromís amb el diàleg intercultural i la promoció de "la comprensió i el debat sobre identitat, convivència i pluralisme en la societat contemporània".
Enric Majó i Miró, actor
Actor, a més de director i escenògraf, té una extensa carrera en teatre, cine i televisió, i ha contribuït a la difusió de la cultura catalana. Ha treballat en nombrosos muntatges i companyies destacades del país i a una gran varietat de registres interpretatius.
Rep la distinció per la seva trajectòria i "el seu compromís amb la professió", que també li han valgut reconeixements com el Premi Butaca honorífic o el premi Teatre Fortuny.
Roser Marcé i Mata, dissenyadora
Dissenyadora, considerada pionera del prêt-à-porter a Catalunya, va impulsar la projecció internacional de la moda catalana, sent una de les primeres exportadores de moda femenina --i posteriorment, el 1985, masculina-- a Europa i als Estats Units.
Se la reconeix per haver contribuït al prestigi i la projecció exterior de la moda catalana, amb col·leccions que han tingut presència en passarel·les i salons "al costat de creadors destacats".
Miquel Martí i Escursell, empresari
Empresari vinculat a la mobilitat i el transport col·lectiu, president honorífic del grup Moventia, ha participat en organismes com Fira de Barcelona, l'Autoritat del Transport Metropolità o l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
És distingit per "la contribució a la modernització de la mobilitat" i en la implantació i el disseny del tramvia de Barcelona.
Sílvia Munt i Quevedo, actriu i cineasta
Actriu, directora i guionista, té una carrera sòlida al teatre, el cinema i la televisió, amb obra com a directora "caracteritzada per la sensibilitat narrativa i el compromís amb temes socials i humans".
Se la premia per la seva trajectòria artística i l'aportació al sector audiovisual, tant davant com darrere la càmera, que li han valgut reconeixements com el Gaudí d'Honor d'aquest any.
Júlia Otero i Pérez, periodista
Periodista, nascuda a Galícia i establerta a Barcelona des de petita, és llicenciada en Filologia a la Universitat de Barcelona.
Va destacar en diverses ràdios locals abans d'incorporar-se a la COPE l'any 1983. A partir del 1987, es va fer molt popular a la televisió amb programes com La Columna, a TV3.
Des del 2007 dirigeix i presenta "Julia en la onda", a Onda Cero.
Se la distingeix per la seva trajectòria, reconeguda amb cinc Premis Ondas o el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes.
Maria Lluïsa Solà i Hernández, actriu de doblatge
Actriu de doblatge formada a l'Institut del Teatre, una de les veus més reconegudes del sector, amb milers de doblatges i vinculació a grans clàssics del cinema.
Ha participat en més de tres mil doblatges i ha estat veu habitual d'actrius com Sophia Loren, Susan Sarandon, Diane Keaton, Glenn Close, Helen Mirren o Sigourney Weaver.
Rep la Creu per "la seva contribució a la qualitat i prestigi del doblatge" al país, i per una trajectòria que l'ha convertit en una de les grans veus del sector.
Ernestina Torelló i Llopart, empresària
Empresària vinculada a l'històric celler familiar Torelló Viticultors, al Penedès, amb un projecte orientat a la qualitat, la innovació i la sostenibilitat.
Se la distingeix per contribuir a la projecció i el prestigi dels vins i escumosos del país, reforçant el reconeixement internacional del sector.
Miguel Agustín Torres i Riera, empresari
Membre de la quarta generació al capdavant de Família Torres, ha liderat la companyia en la seva consolidació com a referent internacional del vi, juntament amb la seva família.
Se'l reconeix per la seva contribució en la projecció internacional dels vins catalans i per l'aposta que ha fet per "la qualitat, la innovació i la sostenibilitat", introduint tècniques avançades i recuperant varietats ancestrals de raïm.
Anna Vallès i Blasco, empresària
Empresària, presidenta del grup Sorigué i de la Fundació Sorigué, amb experiència en estratègia corporativa i col·leccionisme d'art, impulsora d'iniciatives que connecten empresa i creativitat.
És distingida per la trajectòria empresarial i el compromís amb la cultura i la societat, especialment per projectes com Planta, concebuts com a espais de diàleg entre art, coneixement i empresa amb projecció internacional.
Ignasi Vila i Mendiburu, investigador
Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació i investigador a la Universitat de Girona, la seva recerca està centrada en la relació entre llengua, identitat i escola.
Se'l reconeix per la contribució que ha fet al desenvolupament del model d'immersió lingüística escolar a Catalunya i pels seus treballa, "fonamentals per a l'anàlisi de les polítiques d'immersió lingüística i per a la gestió educativa del multilingüisme".
Persones reconegudes a títol pòstum:
Enric Morist i Güell, activista social
Educador i activista social, dedicat a l'acció social i al tercer sector, va ser coordinador de la Creu Roja Catalunya durant vint anys i des del 2024 va presidir la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Se'l reconeix pel compromís amb l'acció social, en una vida dedicada a la promoció del voluntariat i l'atenció a persones en situació de vulnerabilitat.
L'any passat va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya a títol pòstum.
Fermí Puig i Botey, cuiner i gastrònom
Cuiner i gastrònom, format en restaurants de prestigi i amb una primera etapa vinculada a El Bulli; va consolidar la seva carrera com a xef al restaurant Drolma, on l'any 2002 va obtenir una estrella Michelin.
Posteriorment, va impulsar projectes com el Petit Comitè i el restaurant que portava el seu nom a Barcelona, des d'on va reivindicar una cuina catalana tradicional amb una mirada contemporània.
Se'l guardona a títol pòstum per la seva destacada trajectòria i la seva contribució a la renovació i projecció de la cuina catalana.
Josep Rius i Camps, teòleg
Teòleg i biblista, doctor en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental, té una llarga trajectòria acadèmica i docent, també com a professor a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Se'l reconeix a títol pòstum per la seva trajectòria acadèmica i de recerca, reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català l'any 2009 per l'edició i traducció d'importants textos bíblics vinculats al Còdex Beza.
El govern també distingeix una desena d'entitats. Són aquestes:
Agrupació Coral Flors d'Urgell
Rep la distinció per la seva trajectòria centenària en la promoció de la música coral i la cultura catalana i per la seva contribució a la dinamització cultural de Castellserà i l'Urgell.
Ha destacat especialment en la preservació i difusió de la cançó tradicional, amb una atenció singular a les caramelles de Pasqua, i en l'impuls d'una participació oberta i de la col·laboració amb altres entitats i corals.
Banda de Música de Benissanet
Se la reconeix per 125 anys d'història i per la seva aportació a la vida social i cultural de les Terres de l'Ebre, com una de les bandes amb més arrelament del país.
Consolidada des del 1991 amb l'Escola i Banda de Música de Benissanet i la incorporació a la Federació Catalana de Societats Musicals, s'ha convertit en referent educatiu i en motor de formació de nous intèrprets.
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya
Rep el reconeixement pels seus 75 anys de servei al país i a la professió de l'enginyeria industrial, amb una trajectòria vinculada al progrés industrial i social de Catalunya.
Ha impulsat projectes com la Mútua dels Enginyers i la Caixa d'Enginyers, i ha promogut la formació i la bona praxi. També ha contribuït la normalització del català en l'àmbit tècnic i a projectes d'innovació i transformació social.
Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà
Rep la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al cant coral i la música a la Cerdanya, amb orígens documentats el 1454 i una tradició de més de cinc segles.
Després d'interrompre la seva activitat arran de la Guerra Civil, la va reprendre l'any 1997. I s'ha consolidat com a referent cultural transfronterer, amb concerts, trobades i intercanvis amb altres formacions, contribuint a preservar la tradició musical històrica arrelada al territori.
Fundació Ernest Lluch
Es reconeix la seva tasca en el foment i la promoció del diàleg com a eina d'entesa i coneixement, així com de preservació del llegat intel·lectual d'Ernest Lluch.
Treballa per mantenir viva la seva memòria, fomentant el diàleg com a eina de construcció democràtica, a través d'activitats i diàlegs amb metodologia pròpia, recerca i projectes de memòria i arxiu, amb l'objectiu d'enfortir la cultura cívica i la convivència.
Fundació Pau Casals
Rep la distinció per la preservació i difusió del llegat musical i els valors humanistes de Pau Casals, amb projecció cultural i educativa.
Gestiona el Museu Pau Casals, impulsa la Càtedra UNESCO música i defensa de la pau per promoure la recerca i la gestió del coneixement, i el Guardó Internacional Pau Casals, i manté una programació estable d'activitats culturals d'abast nacional i internacional.
Grup Cultural de la Dona de Solivella
El govern reconeix l'entitat per cinquanta anys de dinamització social i cultural a Solivella i a la Conca de Barberà, des de la seva creació el 1975 amb motiu de l'Any Internacional de la Dona.
L'entitat va néixer de la iniciativa d'un grup de dones del poble amb la voluntat de promoure activitats culturals, festives i esportives i s'ha consolidat com un puntal en la preservació de tradicions i en la cohesió social, promovent activitat cultural, festiva i esportiva.
Pastorets de Calaf
Per un segle de continuïtat en la preservació del teatre popular català, amb representacions a Calaf des del 1925, a partir del text de Josep Maria Folch i Torres.
La proposta ha esdevingut un símbol de participació comunitària, amb generacions implicades en una de les tradicions escèniques més estimades del país.
T'acompanyem
Rep aquest reconeixement per la seva tasca social amb persones en situació d'atur i col·lectius en situació de vulnerabilitat, promovent la inserció laboral i la inclusió social.
L'entitat aposta per un acompanyament integral i personalitzat, amb suport emocional i comunitari, per reforçar autonomia i dignitat i facilitar l'accés al mercat laboral.
Universitat de Barcelona
Es distingeix la Universitat de Barcelona per la seva llarga trajectòria al servei del coneixement, la recerca i la formació, com una de les institucions més antigues de Catalunya, fundada el 1450.
Referent acadèmic europeu, ha tingut un paper clau en el desenvolupament científic i cultural del país i el 2025 va commemorar el 575è aniversari.