Sis mesos de pesta porcina africana: el govern es planteja flexibilitzar algunes restriccions
La descoberta de dos porcs senglars infectats per pesta porcina africana a Bellaterra (Vallès Occidental) el 28 de novembre va iniciar una crisi sanitària de grans repercussions econòmiques per al sector porcí i restriccions per a la ciutadania de la zona del brot.
La crisi va evidenciar la superpoblació de senglars a Catalunya, i per això els esforços del govern s'han centrat en la captura i caça d'aquests animals. Setmana rere setmana s'han anat instal·lant trampes i tancaments i s'han organitzat desenes de batudes.
Sis mesos després, Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, assegura que la situació és una altra:
El virus no ha entrat a cap granja ni ha sortit de la zona perimetrada.
Aquest era l'objectiu primordial de la Generalitat per evitar que la pesta porcina africana (PPA) s'estengués cap a Ponent, Girona o la Catalunya Central i ocasionés un daltabaix en el sector porcí, un dels més importants del país.
Tot i així, els sindicats agraris xifren en 900 milions les pèrdues econòmiques ocasionades fins ara. El 83% dels mercats internacionals ja estan oberts.
Prohibit l'accés al medi natural a la zona d'alt risc
El mapa de municipis inclosos a la zona d'alt risc ha anat creixent amb el pas del temps, tot i que ara ja es manté força estable. En aquests dinou municipis està prohibit l'accés al medi natural.
Els veïns de ciutats com Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat fa sis mesos que pateixen aquestes restriccions. A Barcelona i Esplugues, per exemple, les restriccions han estat intermitents. Durant les últimes setmanes, gran part de la ciutadania ha aixecat la veu contra aquestes restriccions.
La gravació d'una pel·lícula de Russell Crowe en una zona forestal de Sant Cugat –amb permís del Departament d'Agricultura– ha motivat, fins i tot, una recollida de signatures per reclamar l'aixecament de la prohibició. També ho han demanat al govern alguns ajuntaments, com el de Sant Cugat.
El conseller Ordeig ha explicat a 3CatInfo que entén l'enuig de la ciutadania després de sis mesos de tancament i ha demanat disculpes. Ara bé, creu que "ara no es poden fer passos enrere" que posin en risc tot el que s'ha aconseguit fins ara per evitar la propagació del virus.
Tot i així, Ordeig ha assegurat que ben aviat el comitè d'experts de la PPA abordarà aquesta qüestió i obre la porta a flexibilitzar algunes restriccions abans que acabi l'estiu "en algunes zones, en determinades condicions i amb garanties".
Superpoblació de senglars
La crisi sanitària originada per la PPA ha evidenciat que a Catalunya hi ha molts més senglars dels que s'imaginava. És una espècie autòctona que no té depredador i que ha aconseguit perfeccionar la seva capacitat de reproducció.
Vicens Enrique-Tarancón, veterinari del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, explica que els senglars han aconseguit reproduir-se dos cops a l'any i tenir tres cries per part.
Francesc Closa, veterinari de Vets & Wildlife, no entén per què la Generalitat encara no està aplicant la vacuna per esterilitzar senglars, que ha donat bons resultats. Closa defensa que la caça no és un mètode eficaç per reduir aquesta superpoblació.
Fins ara, el Departament d'Agricultura ha capturat 6.127 senglars a la zona infectada (un 5% positius) i 26.587 a la resta de Catalunya. "A la zona zero del brot encara en queden uns 200", diu Ordeig.
Una soca desconeguda fins ara
L'IRTA-CReSA, centre d'investigació de la Generalitat, va estar en el punt de mira com a possible origen del brot. Sis mesos després aquesta opció ha quedat totalment descartada gràcies a diversos informes.
De fet, la soca de pesta porcina africana detectada a Catalunya era desconeguda fins ara. Francesc Accensi, investigador d'aquest centre, explica a 3CatInfo que encara no saben quina virulència té el virus. S'està estudiant. També s'ha pronunciat sobre l'origen del brot:
L'escenari més lògic és que un senglar s'infectés per consum d'aliments contaminats amb el virus.
Accensi diu que és una bona notícia que cada cop estiguin apareixent menys senglars positius, però destaca que en països com Bèlgica i Suècia han trigat dos anys a erradicar el virus. "Costarà molt", afegeix.
