Crisi de govern a Grècia per un escàndol de malversació de fons europeus

Un total de tretze diputats conservadors del Parlament grec són investigats per la Fiscalia Europea (EPPO) per presumpta malversació de fons públics destinats al sector agrícola en un escàndol que posa el joc el govern hel·lè. Quatre ministres del govern s'han vist obligats a dimitir i l'oposició pressiona el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, perquè convoqui eleccions.

"La investigació fa referència a presumptes delictes contra els interessos financers de la UE, concretament, instigació a l'abús de confiança, frau informàtic i emissió de certificats falsos amb la intenció d'obtenir un benefici il·lícit per a altres", ha precisat l'EPPO, la qual, de moment, ja ha obert tres expedients per aquesta causa.

Concretament, l'any passat, fiscals europeus van acusar desenes de ramaders grecs de fingir que terrenys públics eren de la seva propietat amb l'objectiu de reclamar subvencions milionàries de la Unió Europea. Per aconseguir-ho haurien comptat amb l'ajuda d'empleats estatals i polítics conservadors.

Durant el 2025 aquest afer ja va provocar dimissions ministerials i va suposar la imposició d'una multa de gairebé 400 milions al país per la mala gestió de les subvencions per part de la seva agència de pagaments, OPEKEPE.

13 diputats investigats

Arran d'aquesta investigació, l'EPPO ha demanat l'aixecament de la immunitat a un total de 13 diputats per tal que es pugui investigar el seu paper en l'esquema. Entre ells hi ha Kostas Tsiaras; Yannis Kefaloyannis i Dimitris Vartzopulo, que ocupaven les carteres d'Agricultura, Protecció Civil i Salut, respectivament, i que aquest divendres han dimitit.

També hi estan implicats el ministre d'Agricultura grec entre el 2021 i el 2022, Spilios Livanos, i Fotiní Arabatzi, el seu llavors viceministre. L'any passat ja va dimitir Makis Voridis, ministre d'Immigració, i quatre alts funcionaris del govern arran de la mateixa investigació.

L'escàndol ha provocat un daltabaix polític majúscul a Grècia i ha obligat el primer ministre, el conservador Kyriakos Mitsotakis, a reformular el seu gabinet.

Des de l'oposició, però, es considera insuficient i es demanen eleccions. "Cap reorganització (del gabinet) pot salvar un govern amb una majoria investigada pel poder judicial",  ha dit el socialdemòcrata Pasok, el principal partit de l'oposició, que va emfatitzar que l'única solució són les eleccions anticipades.

També Syriza ha demanat eleccions anticipades, cosa que un portaveu del govern ha descartat, dient que "seria irresponsable en les circumstàncies globals actuals".

El partit de Mitsotakis, Nova Democràcia, governa amb majoria absoluta des del 2023; tenen 156 dels 300 escons del Parlament.