Crisi del petroli: Catalunya pot aprofitar per liderar la IA o perdre el tren definitivament

És important per a l'economia i el teixit productiu catalans no quedar despenjats de la cursa per desenvolupar i implantar la intel·ligència artificial. La IA ja comença a tenir transcendència en tots els àmbits de la nostra vida i de les empreses, molt més enllà de l'ús que ja n'estem fent els consumidors com a eina de consulta d'informació. No només per automatitzar tasques, sinó per reorganitzar processos sencers i contribuir a fer més eficient qualsevol activitat i guanyar competitivitat. 

Són canvis tan profunds en l'economia i la societat que fan que alguns experts considerin que estem a l'inici d'una nova revolució industrial. Amb tot, n'hi ha que també alerten que no ens podem veure arrossegats tan sols per una moda.

Per Joan Mas Albaigès, director científic a Eurecat, el principal centre tecnològic de Catalunya, "per a les empreses, no és una decisió senzilla, com qui compra una màquina i ja està".

Cal maduresa i assessorament.

Albaigès creu que les companyies "han de fer una reflexió estratègica de si els cal o no invertir en intel·ligència artificial i quins processos o gestions automatitzar. Perquè quan hi injectin la IA, els models siguin útils i rendibles per a l'empresa". Ara, però, les conseqüències de la guerra en el preu de l'energia i en general en l'economia també poden canviar alguns termes de l'equació.

La guerra i el factor dels costos energètics

La crisi energètica provocada per la guerra ja té repercussions directes sobre la implantació d'aquestes tecnologies. No en va, entre els objectius dels bombardejos de l'Iran hi ha també els centres de processament de dades gegants i les dessaladores imprescindibles per refrigerar-los. Són instal·lacions que consumeixen molta electricitat i aigua i algunes multinacionals nord-americanes les havien construït a la regió per disposar d'energia abundant, barata i, fins ara, segura.  

Ara, vist el que està passant, gegants com Microsoft, Google o Amazon segurament prioritzaran instal·lar-les en zones més estables i, si l'increment del preu del petroli i l'energia s'allarga en el temps, en països que tinguin subministrament fiables i preus energètics més baixos.

Es constata, així, que el creixement de la intel·ligència artificial no només té una dimensió tecnològica, sinó també energètica i geopolítica.

En qualsevol cas, aquestes grans granges de servidors amb enorme capacitat de càlcul tampoc no ho són tot, ni potser la part més important, en el desplegament de la IA. Associats a aquests centres també s'obren moltes altres portes en el camp de la investigació, en l'aplicació d'aquestes tecnologies i en els serveis. 

Segons Sergio García, gerent d'I3e, una empresa catalana especialitzada en l'assessorament tecnològic a les empreses, "l'actual situació no frenarà la implantació de la IA, però sí que pot condicionar-la. Com a model de negoci encara no està implantat. En algunes empreses sí i en altres no. I tot depèn del cost de mantenir-ho. De moment, qualsevol empresa s'esperarà a invertir-hi per veure què passarà amb l'energia".

La crisi energètica també pot ser una oportunitat?

És innegable que l'estat espanyol té un avantatge competitiu respecte a la resta d'Europa en energia. A diferència d'Alemanya, Itàlia o els Països Baixos, té molta capacitat en energia solar i eòlica, no depèn del gas rus i té un cost energètic molt competitiu i més estable. 

Això li permet posicionar-se com a hub europeu en centres de dades. De fet, Madrid ja s'ha convertit en un dels pol d'atracció d'inversions en IA més importants a Europa, ja que s'hi han instal·lat Microsoft, Amazon, Google o Meta amb potents centres de càlcul. 

Es tracta, sobretot, dels anomenats centres d'inferència, dedicats a respondre preguntes, generar text o imatges o fer recomanacions. Però abans, els models d'intel·ligència artificial han hagut d'estar entrenats, executat i escalats en centres encara molt més potents, que encara estan situats, estratègicament i majoritàriament, als Estats Units. 

El centre de la península s'està especialitzant en la "força bruta" que fa possible la IA, perquè disposa d'energia i de sòl industrial per instal·lar-s'hi, però això també fa un efecte crida i està arrossegant altres tipus de serveis. Tot i això, li falta recerca i desenvolupament en la IA més innovadora.

Alhora que sorgeixen altres pols d'atracció a llocs com Aragó amb costos encara més baixos i pròxim als principals mercats de consum de dades, Madrid i Barcelona. Per a Sergio García, d'I3e, "Madrid té poder per concentrar grans empreses i capacitat per portar-hi els recursos necessaris. Nosaltres no la tenim".

La crisi energètica encara podria reforçar aquesta posició. Amb tot, els experts consideren que el paper que Catalunya i Espanya poden jugar, i de fet ja ho estan fent, en el futur de la IA és completament diferent. 

Com s'està posicionant Catalunya?

Catalunya no és, ara per ara, un pol d'atracció de grans centres d'inferència de dades. Aquí no hi ha tant de sòl disponible, no s'han desenvolupat les energies renovables com en altres zones i la xarxa de subministrament elèctric és molt més precària.

"Si no disposem de prou capacitat energètica, no podrem respondre a la demanda que ens ve a sobre", assegura García.

Però Catalunya té altres avantatges que podrien servir per convertir-se en un actor clau en la cadena de valor de la IA: té prou potencial per ser el gran hub d'IA aplicada del sud d'Europa; ser líders en l'aplicació d'aquestes tecnologies en sectors de molt valor afegit, i atraure, a més, projectes europeus públics i privats en aquesta línia. 

Aquí tenim un ecosistema de start-ups tecnològiques molt potent, universitats molt fortes tecnològicament com la UPC, la UPF, la UB o la UOC, i un teixit industrial molt divers per poder desenvolupar productes i serveis en sectors d'alt valor afegit com la sanitat, la indústria de l'automoció o el turisme.

A més, hi ha una infraestructura única a Europa que és el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per tirar endavant els nous projectes de recerca en intel·ligència artificial.

"La IA necessita infraestructures, però aquestes aporten poc a la generació de coneixement, i a la vegada consumeixen energia i aigua, i el balanç no és clar. Nosaltres podem ser competitius en la tecnologia. Tenim un ecosistema de start-ups i s'ha de veure quines poden créixer. La llavor hi és", assegura Joan Mas des d'Eurecat. 

Un camí que es comença a obrir

Precisament, desenvolupar un tipus d'IA més eficient energèticament és una necessitat més urgent que mai en aquest nou món d'energia escassa i cara, i ja s'estan fent els primers passos des d'aquí. Raül Parada és un professor i investigador que participa en un projecte liderat per la Universitat Oberta de Catalunya per utilitzar les anomenades "xarxes neuronals d'impuls" en la intel·ligència artificial, per fer-la molt més eficient i sostenible energèticament. 

"Es tracta d'una tecnologia que imita el funcionament del cervell humà, com una xarxa de neurones que s'envien informació les unes a les altres, amb impulsos de molt baixa potència", explica Parada. Permetria, per exemple, que cotxes o drons interactuessin intel·ligentment, amb un consum d'energia mínim i sense estar connectats a grans centres de dades. "Això podria aplicar-se a la conducció autònoma de vehicles sense conductor, ja se n'han fet proves. Podria interessar a empreses com Seat", afirma. "A Alemanya, Mercedes també hi està treballant".

Catalunya no pot guanyar la batalla en volum de càlcul, però sí en talent a l'hora d'aplicar de la intel·ligència artificial a camps concrets i en l'eficiència energètica en la computació. Madrid té el múscul però Catalunya pot tenir el cervell de la IA.

Què necessitaria Catalunya per fer aprofitar les oportunitats?

Segons alguns experts, Catalunya hauria de seguir l'exemple de petits països com Estònia, Finlàndia o Israel. Aquestes són les receptes:

• No competir per volum de centres de dades, sinó en coneixement i en nínxols d'alt valor.
• Que l'administració catalana apostés decididament per una administració digital i uns serveis públics intel·ligents.
• Estendre l'educació digital a tota la població, no només als tècnics. I recolzar-se en la col·laboració europea.

L'important és tenir una estratègia definida i voluntat per portar-a a terme.

I tothom coincideix que caldria continuar apostant pel BSC, tant en finançament com en l'energia que li farà falta per créixer. Moltes empreses necessiten gran capacitat de càlcul i anar-lo a buscar a fora de Catalunya, sigui a la Península, a Europa o als Estats Units, en un context de preus elevats, pot minar la competitivitat catalana. 

Per Sergio García, "tenim un coll d'ampolla en les infraestructures energètiques. Les empreses necessiten energia estable i a preus competitius". En els pròxims anys, assegura, es triplicarà el consum lligat a la intel·ligència artificial. "Parlem molt de sobirania tecnològica, però les institucions han de fer un esforç. Tindràs els recursos però et faltarà tenir una xarxa en condicions."