Cristines de Sant Blai, un dolç que guanya adeptes: d'on ve la tradició de menjar-ne
Cada 3 de febrer, per sant Blai, les cristines són les estrelles a les pastisseries de les comarques de Lleida. És un pa de brioix partit per la meitat farcit de nata, crema o xocolata. La previsió és que enguany se'n vendran unes 42.000 unitats.
Segons el Gremi de Forners, després d'uns anys de baixa, la tradició de comprar i menjar cristines s'ha recuperat en bona part per les campanyes per promoure'n el consum que ha fet el gremi.
Pel que fa als preus, el president del Gremi, Toni Frias, ens explica: "Les cristines van dels 4,5 euros als 5,5 per unitat, un preu que varia en funció del forn o pastisseria i del pes, que oscil·la dels 120 als 140 grams."
Les cristines s'han encarit entre un 5% i 7% perquè ha pujat el preu dels lactis i dels ous.
Frias ens detalla que la massa per fer el brioix de les cristines inclou mantega, oli d'oliva, sucre, ous, farina, sal i --el "toc lleidatà"-- una massa mare feta a partir de fruita de Lleida.
Un miracle, l'origen de les cristines
Les cristines són un dolç amb una llarga tradició al darrere. A la pregunta d'on ve aquesta tradició, li trobem resposta a l'església de Sant Llorenç de Lleida. Aquí hi ha un retaule del segle XV dedicat a sant Blai que, per cert, és una còpia perquè l'original se'l van endur a l'Aragó per una sentència judicial.
Sant Blai era metge i bisbe a Armènia a principis del segle IV i se li atribueix un miracle de camí cap al seu martiri, segons ens explica l'historiador expert en temes religiosos Jordi Curcó.
Una mare li va portar el fill que s'escanyava amb una espina al coll, li va treure amb un rasclet i el va salvar.
Aquest miracle, segons la llegenda, va passar un 3 de febrer, i, des de fa segles, en aquesta data a sant Blai se li demana protecció per als mals de gola. A les esglésies es beneeixen aliments en general, però sobretot cristines.
Com han canviat i d'on ve el nom
Les cristines s'han sofisticat amb el temps. Primer eren només panets, però a partir dels anys 60 es converteixen en masses de brioix obertes per la meitat farcides de nata, crema o xocolata.
Pel que fa a l'origen del nom de "cristina" hi ha diverses teories, però la més acceptada és que, en ser una tradició catòlica, el nom ve de "Crist". La tradició, a banda del consum de cristines, també ha deixat diverses dites relacionades amb el sant. Una de les més conegudes és la de sant Blai gloriós, cura'm la gola i lleva'm la tos.