Crítica de les estrenes de cine: "La invitación", la via de Cesc Gay cap als Oscars
"La invitación" és l'estrena més destacada de la setmana, juntament amb "El mal hijo" i tres títols que acaben de passar pel Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: "Whalefall", "Boiúna: La leyenda del Amazonas" i "Kakeru (Sheep in the box)".
"La invitación"
La versió original de Cesc Gay, "Sentimental", ja era enginyosa, divertida i punyent, però ara Olivia Wilde és capaç de treure encara més suc al seu guió. La història és la mateixa: una dona convida a sopar els veïns de dalt, després que els han estat emprenyant durant dies amb el sexe sorollós que practiquen. La trobada es converteix en un delirant despropòsit, amb la confrontació de dues maneres de veure la vida radicalment oposades.
Wilde també encapçala el repartiment, juntament amb Penélope Cruz, Edward Norton i Seth Rogen. Precisament, la química entre tots quatre és una de les raons de l'èxit del film, a banda de les converses sobre sexe, les emocions reprimides i la incomoditat que genera. Tots els espectadors podran veure's reflectits d'una manera o altra en aquesta comèdia absolutament rodona.
"El mal hijo"
L'actor Jaime Lorente (el Denver de "La casa de papel") debuta en la direcció amb aquest drama familiar angoixant i tèrbol. El film narra el viatge emocional d'un nen d'11 anys que s'ha d'enfrontar a la desaparició del pare i a un món on regnen la delinqüència, les drogues i el silenci. És un tractat sobre la culpa i les ferides que es transmeten de generació en generació que apunta maneres de cara al futur del nou realitzador.
"Whalefall"
Un jove intenta reconnectar amb el seu pare buscant el seu cadàver al fons de l'oceà quan un catxalot se l'empassa. Aleshores, la seva experiència claustrofòbica dins l'animal li permetrà fer la teràpia necessària que era incapaç de fer a la superfície. En alguns trams resulta repetitiu i excessivament melodramàtic, però no deixa de ser un film sorprenent i original.
"Boiúna: La leyenda del Amazonas"
Pot semblar un film maldestre o improvisat, però així eren les pel·lícules de monstres de sèrie B del segle passat. Té aquest regust antic, que la fa entranyable i alhora terrorífica. La gran serp que amenaça els "invasors" de l'Amazones és d'un cartró pedra evident, però tenint en compte les poques habilitats actorals dels protagonistes, fa que acabis animant-la a completar la feina. És trepidant, inesperada i, en alguns moments, deliciosament desagradable.
"Kakeru (Sheep in the box)"
Dins de la filmografia extraordinària de Hirokazu Kore-eda, "Kakeru" és una petita taca. El cineasta japonès torna a parlar de la família, el dol, la pèrdua i les diferents formes d'entendre els vincles afectius. Ara, a través d'un nen humanoide que uns pares compren per substituir el seu fill mort. El film s'encomana de la fredor que transmet el robot i, tot i que manté el to poètic i melancòlic característic de Kore-eda, resulta del tot anodí.
"Los demonios"
L'obra mestra de Ken Russell del 1971 torna restaurada amb uns colors d'una intensitat mai vistos. No és un film per a tots els paladars, però a aquells als que els agradi l'excés, la depravació i el sadisme gaudiran com mai. Està basada lliurement en un cas de possessió diabòlica molt famós a la França del s. XVII, a partir del qual el cineasta britànic embafa amb una imaginació desbordant i una direcció d'art majestuosa del gran Derek Jarman. Oliver Reed i Vanessa Redgrave fan la resta.
De les estrenes del Festival de Sitges també arriba als cinemes la finlandesa "Nightborn", juntament amb el biopic de "Chopin, Chopin!", una nova adaptació del videojoc "Street fighter" i la comèdia romàntica espanyola "La maleta".