"Cronos" estrenarà el tercer capítol de la sèrie "La revolta de Pasqua"

El 24 d'abril va fer cent anys de l'Alçament de Pasqua del 1916 a Dublín. Amb motiu d'aquesta efemèride, el programa "Cronos" estrena tres capítols de "La revolta de Pasqua" ("Easter 1916"), una sèrie documental històrica que reconstrueix els moments clau i examina les vides dels set signants de l'Alçament del Dilluns de Pasqua del 1916 a Dublín. Els signants d'aquell document s'han convertit en figures llegendàries en la mitologia republicana i nacionalista irlandesa, però les seves històries personals i les referències a les seves vides han estat sovint emmascarades o s'han perdut en l'hagiografia.

Aquesta sèrie narra la història de cadascun d'aquells homes i explora les circumstàncies individuals i la cadena d'esdeveniments que els van portar a prendre l'Oficina General de Correus (GPO) de Dublín aquell Dilluns de Pasqua del 1916, moment decisiu en la història de la Irlanda del segle XX.

L'Alçament, conegut com a "Easter 1916", que és també el títol del conegut poema de William Butler Yeats en què descriu les seves emocions davant d'aquests fets, és una de les fites més conegudes i més esmentades de les aspiracions i ambicions nacionals irlandeses. Però qui eren els homes que van redactar i signar l'Alçament i que, en fer-lo efectiu, van escriure la seva pròpia sentència de mort? Thomas J. Clarke, Sean Mac Diarmada, James Connolly, P. H. Pearse, Éamonn Ceannt, Thomas McDonagh i Joseph Plunkett són els seus noms, i aquesta sèrie mostra els homes, els seus orígens i les seves famílies.

Cada home tenia la seva pròpia història i formaven un grup molt més heterogeni del que generalment es creu: un afectat per la pòlio a l'avançada edat de 28 anys; un comptable i gaiter virtuós, que havia tocat per al papa Pius X a Roma el 1908; un que havia estudiat vuit anys per capellà; un escocès de naixement; un que havia passat quinze anys en una presó britànica abans del 1900, condemnat pels seus ideals republicans; el fill d'un propietari ric de Dublín, i el més famós era un teòric de l'educació, solitari i gran orador i també aclamat poeta i contista.

Capítol 3: Eamon Ceannt

Eamonn Ceannt va néixer com a Edward Thomas Kent a Ballymoe, comtat de Galway, el 21 de setembre de 1881. Quan el seu pare es va retirar de la Royal Irish  Constabulary, la família es va traslladar a Dublín, on el jove Edward va créixer i on es va interessar per l'onada creixent del nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, va canviar el seu nom al gaèlic Eamonn Ceannt i es va convertir en un mestre de gaita irlandesa, instrument que fins i tot va tocar per al papa Pius X a Roma.

Comptable de professió, Ceannt va ser el comandant del 4t Batalló de Voluntaris Irlandesos durant la revolta mantinguda a South Dublin Union, on va tenir lloc l'enfrontament més ferotge, i es va resistir a rendir-se quan va rebre l'ordre de fer-ho des del quarter general de Voluntaris, a l'Oficina Central de Correus.

Eamonn Ceannt va ser executat per un escamot d'afusellament el 8 de maig, als 34 anys.

"Bella Proesa". Primera part

Abril de 1916. Tota l'illa d'Irlanda pertany a Anglaterra des del segle XII, però els irlandesos no s'hi conformen. L'esclat de la Primera Guerra Mundial obre una oportunitat per als independentistes irlandesos. Mentre l'Imperi Britànic estigui amenaçat per Alemanya, una insurrecció a Irlanda potser podria reeixir.

A més, els rebels irlandesos compten que els alemanys els podrien ajudar amb armes, diners o, potser, fins i tot amb tropes. Amb aquesta idea, per Pasqua d'aquell any, els voluntaris de l'Exèrcit Republicà Irlandès, amb l'ajuda d'altres homes i dones es revolten, principalment a Dublín.

Els anglesos decideixen desviar tropes destinades al front francès per anar a aixafar la revolta que amenaça la seva rereguarda. Però els irlandesos s'han preparat tan bé com han pogut i els primers intercanvis de trets els atorguen una victòria provisional en l'enfrontament.

Si els republicans se'n surten, la situació dels britànics en la guerra que fan a França es veurà molt compromesa. Uns dos-cents mil irlandesos estan en aquells moments combatent colze a colze amb anglesos, gal·lesos i escocesos i, si deixen de lluitar, el front aliat es pot enfonsar en un tres i no res.

"Cronos" emetrà una pel·lícula de guerra, una batalla lliurada en una de les capitals europees d'aspecte més plàcid, Dublín. I la porta amb una reconstrucció dels fets produïda per irlandesos, un punt de vista poc habitual i, tot i així, força equànime. El documental reprodueix amb un gran dramatisme els esdeveniments que van portar a la revolta i els terribles combats que es van produir. I ho fa buscant els protagonistes, alguns de molt importants, altres de desconeguts: comandants, voluntaris, soldats de lleva.

tv3.cat/cronos

twitter.com/Cronos_Canal33