"Cruspir-se", "gruar" i "embarbussar-se", paraules de la setmana!

Entre les paraules proposades per l'audiència, aquesta setmana teníem cruspir-se, gruar i embarbussar-se, i anirem per feina, que no volem que una introducció massa llarga se'ns cruspeixi el temps que tenim per explicar coses!

Cruspir-se vol dir 'menjar voraçment, devorar'. Res de calma i tranquil·litat, no. Cruspir-se és 'engolir, endrapar'. Si mirem l'origen d'aquesta paraula de creació expressiva, veurem que rep la influència de cruixir, en el sentit antic de 'triturar', i urpir, és a dir, 'arrabassar d'una urpada'.

Tot ben enèrgic i una mica animal, com el llop de la Caputxeta, que es cruspeix l'àvia i la neta d'una mossegada.

Després, això sí, d'aquell "i quins ulls més grossos que tens", "i quines orelles", "i quines dents"… Que mira que ens fan gruar per arribar al moment del conte que esperem amb candeletes! Ens fan patir!

Gruar és 'desitjar vivament una cosa que costa que es faci realitat, que es fa esperar'. I l'origen és ben curiós: sembla que estaria relacionat amb el fet que la grua és un ocell gros, fort, que no és fàcil de caçar ni de plomar. Tota una gesta, anhelada, per a qui ho vol aconseguir.

I si fins aquí no ens hem embarbussat per explicar tot el que volíem explicar, ja podem estar contents. I és que embarbussar-se és 'parlar de manera confusa, deixant les coses a mig dir, de manera que el que es diu es fa difícil d'entendre'.

Embarbussar-se no és divertit, excepte si juguem als embarbussaments, aquells jocs de paraules amb sons semblants que són difícils de pronunciar seguits.

En sabeu cap? "Duc pa sec al sac, m'assec on soc i el suco amb suc", "Un plat blanc pla, ple de pebre negre està", o el famós "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat"?

L'origen d'embarbussar-se està relacionat amb balbucejar, amb un significat similar: 'parlar amb una pronunciació vacil·lant, poc clara, per defecte natural, o a causa d'una emoció forta, o per timidesa, perquè no se sap què dir'…

Tots ens embarbussem quan estem nerviosos i ens atabalem; ens entrebanquem amb algunes paraules o alguns sons i podem quequejar.

Per tant, a poc a poc i bona lletra, per mirar de no embarbussar-nos i que tot sigui ben clar i entenedor. Espero que jo, avui, me n'hagi sortit!

Cruspir-se, gruar i embarbussar-se són tres paraules que caldria conservar. No deixeu de dir-les!