"Cuba no podrà sobreviure": Trump vol imposar aranzels als països que venguin petroli a l'illa
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat aquest dijous amb nous aranzels als països que subministren petroli a Cuba, i ha intensificat una campanya de pressió contra l'illa que va adoptar el règim comunista fa prop de 70 anys.
"Cuba no podrà sobreviure" sense petroli, ha assegurat Trump, després de l'anunci.
En un comunicat al noticiari nocturn de la televisió oficial, signat pel president de l'agència estatal cubana Premsa Llatina, Jorge Legañoa, el govern cubà condemna la mesura: "Quin és l'objectiu? Un genocidi del poble cubà."
Totes les esferes de la vida seran sufocades pel govern dels Estats Units.
El comunicat adverteix que l'ordre amenaça de paralitzar la generació d'electricitat, la producció agrícola, el subministrament d'aigua i els serveis sanitaris en una illa que ja pateix una crisi econòmica devastadora.
Un nou perill per a la seguretat nacional
La mesura, autoritzada per una ordre executiva en virtut d'una declaració d'emergència nacional, indica que l'illa "constitueix una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels EUA".
Encoratjat per la captura del president veneçolà deposat, Nicolás Maduro, per part de l'exèrcit nord-americà, en un atac mortal a principis d'aquest mes, Trump ha parlat repetidament d'actuar contra Cuba i de pressionar els seus líders.
El canceller cubà, Bruno Rodríguez, ha qualificat la decisió del president nord-americà de "brutal acte d'agressió", en un comunicat a X, on l'acusa de mentir, dient que "se sosté en una llarga llista de mentides que pretenen presentar Cuba com una amenaça que no és".
Cada dia hi ha noves evidències que l'única amenaça a la pau, la seguretat i l'estabilitat de la regió, i l'única influència maligna, és la que exerceix el govern dels EUA.
Rodríguez argumenta que els EUA recorren al "xantatge i la coerció" per obligar altres països a sumar-se a la seva "universalment condemnada política de bloqueig contra Cuba", amb l'amenaça d'imposar-los aranzels "arbitraris i abusius", que violen totes les normes del lliure comerç.
En el comunicat televisat, Legañosa rebutja una a una les mentides esgrimides pel president Trump.
"Cuba no és una amenaça per a seguretat nacional i mai no ho ha estat."
Afirma que l'illa garanteix la "seguretat" a la frontera sud dels EUA, que coopera amb el seu veí en aquest àmbit i que no promou el terrorisme. Nega que a l'illa hi hagi "instal·lacions de la intel·ligència" de Rússia o "qualsevol altre país" i que Cuba doni "refugi" a organitzacions terroristes o que el govern nord-americà considera terroristes. També desmenteix que a l'illa es persegueixi o torturi opositors polítics.
A quins països pot afectar?
Trump ha utilitzat les amenaces aranzelàries com a eina de política exterior durant el seu segon mandat. En aquest cas, no s'ha especificat ni els tipus aranzelaris ni els països i productes que podria afectar.
Tanmateix, Trump ha dit que "Cuba aviat fracassarà", i ha afegit que Veneçuela, des de la captura de Maduro el 3 de gener, no ha enviat petroli ni diners a Cuba.
Mèxic, el principal proveïdor de Cuba després de Veneçuela, ja va informar la setmana passada que estava revisant si continuar enviant petroli a Cuba, pel temor de represàlies dels Estats Units.
La mesura arriba després que Trump suggerís que l'illa hauria d'arribar a un acord amb els Estats Units, a la qual cosa el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va respondre que Washington no tenia cap autoritat moral per imposar un acord a Cuba.
Cuba depèn de la importació de petroli
Cuba necessita de l'ordre de 110.000 barrils de petroli diaris, segons diferents estimacions i a falta de dades oficials. D'aquesta quantitat, al voltant de 40.000 provenen de la seva producció nacional de cru, de manera que aproximadament dos terços han de ser importats.
El principal proveïdor històric era Veneçuela, que l'any passat li va subministrar uns 27.000 barrils diaris, segons el sistema de seguiment de Reuters. Això va acabar el 3 de gener, amb la captura del president Maduro.
Després hi havia Mèxic, amb entre 6.000 i 12.000 barrils diaris l'any passat, segons fonts que EFE no pot verificar de manera independent.
Rússia, per part seva, va enviar a Cuba l'any passat uns 6.000 barrils diaris, segons l'Institut d'Energia de la Universitat de Texas.
Cuba, dècades de mal veïnat
Els desacords entre els Estats Units i Cuba es remunten al triomf de la revolució a l'illa el 1959, que va contrariar Washington políticament, en el context de confrontació de la guerra freda i, econòmicament, per l'onada de nacionalitzacions que va suposar.
La relació bilateral des de llavors ha experimentat recurrents escalades de tensió, entre les quals destaquen la invasió de badia de Cochinos (1961), la crisi dels míssils (1962), l'èxode migratori massiu del Mariel (1980) i l'abatiment de les avionetes de Germans al rescat.
La situació actual és una de les més tenses entre els dos països, segons els experts, que destaquen tant l'actual assertivitat de Washington --que no descarta l'opció militar-- com la crisi total en què es troba Cuba, la pitjor en dècades.