Dani Martín: "Crec que l'autoexigència i la por m'han mantingut amb els peus a terra"

Dani Martín puja als escenaris, després de dos anys de parada. "Torno amb moltes ganes i molt agraït per la rebuda que he tingut", ha explicat l'artista, i ha afegit: "Crec que és molt positiu donar-te temps, veure les coses amb perspectiva i deixar reposar els discos." També ha reconegut: "Per mi ha sigut necessari parar i estar amb mi mateix."

 

El cantant ha aprofitat aquest temps per viatjar, escoltar música i anar a concerts: "Com a artista necessito enriquir-me, omplir-me i aprendre." I ha afegit: "També he passat estones a casa, amb els amics i la família. No parem mai, sempre anem amb un ritme frenètic. Estem tota la vida pagant una casa i un sofà, i no ho aprofitem mai."

Els motors de Dani Martín

"Crec que l'autoexigència i la por m'han mantingut amb els peus a terra", ha confessat Martín, i ha explicat: "Pot ser que l'exigència ha fet que no hagi fallat mai en res a la feina i que hagi respectat sempre l'encàrrec." També ha assegurat que sempre s'ha sentit molt ajudat per la discogràfica i pel públic, i que la pressió o la censura, normalment, se les ha posades ell mateix.

Sobre els atacs de pànic que ha viscut, ha explicat: "Crec que és un moment més de la vida, com qui té cruiximents, diarrea o els peus torts. De la mateixa manera que vas al podòleg o al metge de l'estómac, hi ha gent que hem d'anar a teràpia." També ha compartit: "Per mi anar a teràpia és cuidar-te, estimar-te, mimar-te, donar-te un lloc i una prioritat."

 

L'artista també ha parlat de la mort de la seva germana: "La mort de la meva germana va canviar moltes coses. Des de llavors, vaig haver de madurar i fer-me responsable de moltes coses: de la meva família i de mi mateix, sobretot."

L'origen d'El canto del loco

"Tot plegat va sorgir al menjador de la casa dels meus pares, amb un foli i jo", ha dit Dani Martín. Allà va tenir la idea de muntar una banda. Sobre el nom, ha explicat: "Buscant, entre uns discos em va aparèixer la cançó "El canto del gallo" de Radio Futura. Aquell títol em va inspirar i aquell moment va ser la llavor de tot el que vindria."

 

El cantant també ha dit: "No visc ancorat en el passat." I ha afegit: "Sempre he vist les coses des d'un lloc menys important, més fàcil. Jugo, i quan un disc té èxit, penso: 'Que bé, això em permetrà fer-ne un altre i fer-lo de la manera que a mi m'agrada'." Dani Martín ha assegurat: "No penso en les estrelles. Tot és absolutament efímer, i més en aquest món. Avui la catifa és vermella i en el següent disc pot ser que no hi hagi ni catifa."