De "Gènesi" a "Cuina salvatge": cinc aventures gastronòmiques de 3Cat que són pura passió

Quin és el secret que fa que un projecte, sigui un restaurant, l'elaboració d'un plat o una empresa de iogurts, valgui la pena? Seguint l'estel de "Gènesi", sobre l'origen i creació del segell d'El Bulli, hem seleccionat cinc continguts marcats per la passió i que d'una manera o d'una altra són història de la nostra gastronomia. Mirem de prop aventures culinàries singulars, amb caràcter i veu pròpia i que desperten emoció.

"Gènesi"

El concept "gènesi" com a origen i creació. Una ficció imprescindible si voleu ser testimonis de l'espurna que va encendre el foc al que va ser considerat fins a cinc cops millor restaurant del món. El mateix Ferran Adrià ha dit que veient la sèrie "Gènesi" creus que ets a El Bulli. Si bé, per desgràcia, l'espectador no arriba a tastar cap plat, sí que té el privilegi d'entendre com treballa la ment d'un geni, com funcionava el tàndem Juli Soler-Ferran Adrià, com era (i és encara) de singular el procés creatiu dels bullinians, i com junts van ser capaços de capgirar els fonaments de la gastronomia tradicional.

El projecte el firma David Pujol, que ja havia fet una sèrie documental sobre El Bulli, i és extraordinàriament ambiciosa. Primer, formalment té l'elegància de l'alta cuina. En segon lloc, Ferran Adrià, Juli Soler i Albert Adrià prenen vida gràcies a una feina brillant de Miquel Fernández, Ivan Massagué i Carlos Cuevas. I com a cirereta del pastís, el rigor en els plats també és extrem gràcies a la supervisió d'El Bulli Foundation, on encara hi ha alguns noms històrics d'aquell equip estel·lar, com Marc Cruspinera. "Gènesi" entrellaça el que es podria qualificar de biopic amb la història de ficció que protagonitza Mònica López, com a crítica gastronòmica nascuda en una família de restauradors, però fascinada pel talent.

"Plat en blanc"

"Gènesi" és llavor. I "Plat en blanc" és el documental que explica l'aventura d'Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañana, cofundadadors del restaurant Disfrutar, des dels inicis en què van forjar la seva amistat treballant a El Bulli. Dormien a la mateixa habitació i era Juli Soler qui els despertava. S'hi van deixar hores treballant obsessivament i no se n'amaguen. Castro explica que va entrar en un estat depressiu de pensar que deixaria de cuinar, amb el nou projecte que li proposava Ferran Adrià. Per sort no ho va fer i, el 2024, el seu Disfrutar va ser elegit millor restaurant del món al The World's 50 Best Restaurants.

Davant la càmera, els del "Disfrutar" es despullen recordant el camí que han fet i mostrant sense secrets com treballen avui al seu temple culinari. I no ens estalvien res, ni tan sols una fuita d'aigua als lavabos en ple servei, que es resol amb un "savoir faire" de Xatruch digne d'emmarcar.

"Plat en blanc" transmet la il·lusió però també el patiment i la pressió amb què viuen alguns cuiners. Es va endur el premi al millor documental del Festival Ceres de Nova York per saber "capturar amb autenticitat la intensitat i la bellesa del procés creatiu gastronòmic".
 

"Cuina salvatge"

"Gènesi" també vol dir base. I el programa "Cuina salvatge" s'arremanga per animar a tothom a posar-se davant dels fogons. Des del primer capítol, obtens la dosi necessària per empoderar-te i cuinar algun dels plats estrella del receptari tradicional de la cuina catalana. Com és possible? L'ingredient màgic de la recepta és la Maria Nicolau, un terratrèmol en el terreny de la divulgació gastronòmica. Amb veu directa, apassionada i entusiasta, la Maria explica, pas a pas, les receptes de sempre, i reparteix consells perquè ningú tingui excusa per posar-se el davantal. Amb humor i molt d'ofici, la Nicolau dissecciona i cuina un pollastre, elabora unes croquetes (i et diu el truc perquè no t'explotin a la paella) o fa un fricandó amb en Pep Salsetes. "Cuina Salvatge" transmet coneixements de segles de gastronomia catalana amb un llenguatge proper i sense oblidar on som: receptes amb productes de llauna, alternatives a l'hummus per portar en sopars compartits o una guia per als que no sabem comprar peix.

Figa Flawas, Alba Riera, Andreu Juanola o Charlie Pee posen sal i pebre a aquest pack dels bàsics de la cuina catalana que connecta amb el públic més jove però que obre les portes de la cuina a tothom.

"Xefs. Noves generacions"

"Gènesi" com a principi. La sèrie documental "Xefs. Noves generacions" està protagonitzada per una selecció de cuiners i cuineres emergents de la cuina catalana que ja lideren projectes propis. Un exemple de les sorpreses que es poden descobrir al programa és el Glug de Barcelona, dirigit per la Beatrice Casella i l'Iván García: "La grandesa del seu restaurant és que tot el que és jove i informal amaga una complexitat de cuina increïble", explica la Paula Molés, experta gastrònoma de 3Cat i directora d'"Un restaurant caníbal a Berlín".

Casella i García han estat nomenats Cuiners de l'Any al Gastronòmic Fòrum de Barcelona el 2024. I els seus companys de "Xefs. Noves generacions" estan al mateix nivell: la pastissera Mar Ibáñez va guanyar el Best Dessert amb només dinou anys i la resta de ben joves han guanyat estrelles Michelin, o han estat designats xef revelació. Rafel Muria, Moha Quach, Joseba Cruz... Cada capítol és un retrat del protagonista configurat per si mateix, pels seus mestres i també pels professionals que els han vist créixer o estudiar. De fet, si una cosa queda clara és l'amor per la cuina i els productes que els alimenta des del bressol, des de casa. Al principi de tot talent gastronòmic hi ha hagut abans mares, pares i àvies que han proporcionat, peixant-los, records d'infància que els fan de nord. 

"Utopia iogurt"

Gènesi i ànima. Al documental "Utopia iogurt" no s'hi veu cap iogurt. La directora Anna Thomson Teixidor fa un dibuix deliciós del projecte social de La Fageda a través de les persones que hi treballen (i en alguns casos viuen) en un bosc de la Garrotxa, escriuen poesia o fan teatre (fins i tot col·laboren en un muntatge de La fura dels Baus). 

La mort de Cristóbal Colon, fundador del fascinant projecte, és una oportunitat d'or per mirar el documental, que explica com neix una idea revolucionària. Colon també va perseguir el seu somni. Era psicòleg i va decidir capgirar el trist destí d'un grup de malalts de l'hospital psiquiàtric de Salt oferint-los un treball per dignificar-los i fer-los més feliços. Així s'acaba creant l'ara popular empresa productora de làctics: fa més de 40 anys, per donar una oportunitat i esperança als treballadors i a les seves famílies. 

"Utopia iogurt" és ple d'imatges que són poesia i de paraules que t'arriben al cor. Com les de Cristóbal Colon: "Un dels problemes de l'economia actual és que ha confós els mitjans amb els fins. El diner no és un fi en sí mateix, és un mitjà, el fi ha de ser ser feliç viure bé". Tot un missatge que perdura per sobre dels seus protagonistes: es poden fer les coses bé i que siguin rendibles.