De Juana Chaos: "Ja no sóc membre d'ETA i ningú no em diu el que he de dir"

Iñaki de Juana rebutja la versió que la carta va ser llegida en el seu nom i que la mateixa ETA vol que ho reconegui, ja que negar-ne l'autenticitat equivaldria a negar la validesa de la lluita armada. "Aquestes són fabricacions dels mitjans de comunicació. Ja no sóc membre d'ETA i ETA no pot dir-me què fer i què no fer. Per jutjar-me -declara De Juana Chaos al "The Irish Times"-, s'hauria de saber què va passar realment. No ho sap ni el jutge espanyol. No s'ha presentat cap carta als tribunals. Només sabem que existeix per un article de premsa".

L'Audiència Nacional espanyola considera que hi ha delicte en el final de la carta, que diu així: "Només vull recordar les paraules d'un gran home i per sort amic d'aquest poble: 'Aurrera bolie!' ('Avanci la pilota', en llengua basca)", una expressió amb la qual l'històric dirigent d'ETA, ja mort, Domingo Iturbe Abasolo, àlias "Txomin", solia concloure els seus discursos.

En la seva sentència del 10 de març, el jutge nord-irlandès que tramita l'ordre d'extradició, Thomas Burgess, va considerar que el delicte d'enaltiment del terrorisme que la justícia espanyola imputa a l'exmembre del "comando Madrid" d'ETA és susceptible d'extradició en virtut de la llei britànica sobre terrorisme del 2006.

Durant l'entrevista, De Juana comenta el rebrot de la violència recent a Irlanda del Nord per grups dissidents de l'IRA oposats al procés de pau i diu que "el poble irlandès ha de resoldre les seves diferències en pau i a través de la negociació". Preguntat per la possibilitat que ETA, com va fer l'IRA, abandoni les armes com a condició per iniciar un procés similar a Espanya, De Juana es mostra evasiu, però insisteix que la situació milloraria si el govern espanyol reconegués el dret a l'autodeterminació del País Basc. "Si el País Basc pogués decidir lliurement el seu futur -diu-, el conlficte... ja no hi hauria conflicte".

De Juana, segons l'entrevistador, s'exaspera quan aquest l'insta a demanar perdó a les seves víctimes. "Repeteixo: vaig ser condemnat i vaig complir la meva condemna, el passat és el passat. Vull viure en el present, refer la meva vida amb la meva dona i mirar al futur. El que sento o no sento, les meves experiències, formen part d'aquest passat, que no vull abordar en públic".

De Juana va buscar aquest nou futur a Dublín, on va viatjar el 3 d'agost passat des de Biarritz per fugir de les amenaces que van rebre, diu, ell i la seva dona, Irati Aranzabal. Segons De Juana, va tractar d'adquirir un passaport a l'ambaixada espanyola a Dublín per poder viatjar a l'Amèrica Llatina i dedicar-se a escriure llibres, però la seva sol·licitud va ser denegada, fet que el va dur a instal·lar-se a Belfast fins que s'arreglés aquesta situació.

Allí va saber que la Justícia espanyola el volia interrogar en relació amb l'esmentat homenatge. "Vaig demanar als meus advocats que comuniquessin la meva disposició a efectuar una declaració escrita o a parlar directament amb jutge espanyol desplaçat aquí. Però el que la Justícia vol és la meva extradició".

Burgess anunciarà una decisió definitiva sobre la situació de De Juana el 14 o el 15 de maig, després d'estudiar les al·legacions de la seva defensa en contra de l'extradició. Si la resolució és desfavorable, De Juana tornarà a recórrer fins que s'arribi, si és necessari, al Tribunal dels Lords de Londres, la màxima instància judicial britànica. Mentrestant, De Juana roman en llibertat vigilada a Belfast, on "compleixo estrictament amb les restriccions imposades aquí, esperant el fet que la Justícia segueixi el seu curs".