De Maria Hein a Wilco: les novetats de la setmana

Maria Hein. "Tot allò que no sap ningú"

Cada disc sempre representa una nova etapa per a cada artista i, en el cas de Maria Hein, "Tot allò que no sap ningú" és l'evolució lògica de "Continent i contingut", la seva targeta de presentació. Durant el temps que va estar preparant les noves cançons, va canviar Mallorca per Barcelona, on ha compaginat els estudis al Liceu i al Taller de Músics. El resultat és un treball més madur i que ha decidit dividir en dues parts, com antigament es feia als vinils amb les cares A i B. Mushkaa és una de les artistes convidades i la producció la firmen Sr. Chen i Ferran Palau.

Gos D feat Welelo. "Morenetu"

Gos D torna a la càrrega i aquest cop ha decidit convidar l'MC badaloní Welelo, amb qui ja havia treballat anteriorment de manera puntual. Aquest cop es tracta de tot un disc sencer, el primer on Welelo canta íntegrament en català. Entre tots dos firmen les 14 cançons de "Morenetu", on fusionen beats de hip hop amb samples de sardana per definir la nova catalanitat del segle XXI i lluitar contra els perjudicis racials. De fet, Gos D assegura que fa un parell d'anys va invertir molt de temps escoltant sardanes i música catalana antiga i tot això serveix com a base de les composicions.

Jorja Smith. "Falling or flying"

Amb elements que van del jazz al r&b i el house més modern, Jorja Smith ha donat forma a "Falling or flying", el seu esperat segon treball d'estudi després del sorprenent "Lost & found", del 2018. Han passat cinc anys, però potser per compensar aquesta llarga espera l'artista britànica ha estat generosa i ofereix fins a 16 cançons, que tracten de temàtiques quotidianes com les ruptures o velles amistats, tot i que des de la perspectiva personal de Jorja Smith. De fet, la mateixa autora afirma que és el primer cop que publica cançons amb què connecta de veritat.

Wilco. "Cousin"

A punt de fer 30 anys com a banda, Wilco continuen endavant demostrant que tenen un discurs sòlid. La seva discografia és excel·lent i totalment recomanable, i ara incorporen un títol nou. Es tracta de "Cousin", un treball que inclou diverses novetats. D'entrada, Jeff Tweedy li ha encarregat la producció a Cate Le Bon, la qual cosa no passava des de "Sky blue sky", del 2007. A més, i per suggeriment de Le Bon, a les deu cançons de "Cousin" hi ha un saxo, guitarres japoneses barates i una caixa de ritmes. Tot per oferir una sensació futurista.

Animal Collective: "Isn't it now?"

El 2019 va ser un any molt productiu per a Animal Collective. Van compondre moltes cançons i van pensar que el millor era repartir-les en un parell de discos. Unes quantes van anar a parar a "Time skiffs", que es va publicar l'any passat, i la resta són les que s'han inclòs a "Isn't it now?", el dotzè treball de la seva carrera. Es va gravar el 2021 durant només dotze dies i, de fet, és l'àlbum més llarg dels de Baltimore, amb 64 minuts i 12 segons, 69 minuts i 56 segons en l'edició digital, que inclou la versió més reduïda de la cançó "Soul capturer".

I TAMBÉ

. Ricky Gil & Biscuit. "Artefactes sonors de l'underground català"
. Melenas. "Ahora"
. La Prenda Roja. "La prenda roja"
. J. "Plena pausa"
. Ed Sheeran. "Autumn variations"
. Oneohtrix Point Never. "Again"
. LP. "Love lines"
. Blonde Redhead. "Sit down for dinner"
. Beverley Knight . "The fifth chapter"
. Molly Burch. "Daydreamer"
. Mae Muller. "Sorry I'm late"
. Steven Wilson. "The harmony codex"
. Salvador Sobral. "Timbre"
. The Orb and David Gilmour. "Metallica spheres in colour"
. Pachyman. "Switched-on"