De "Moon" a "Benvinguts a Zombieland": cinc recomanacions de 3Cat que han passat pel festival de Sitges

És altament recomanable anar almenys una vegada a la vida al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. És el top 1 del món i aquest any, amb la 59a edició, tens l'oportunitat de "reanimar la teva passió pel gènere", com diu el seu lema. 

Hi ha qui hi va cada any, qui s'agafa vacances per anar-hi, qui ve de l'estranger o també qui veu dotze pel·lícules en un dia. Però també hi ha l'opció de gaudir dels continguts de ficció de 3Cat que han passat pel festival i que fins i tot hi han guanyat algun premi. I, com diu el decàleg del cinema més agosarat, que posa en tensió tots els músculs del cos per descarregar l'adrenalina, no cal allargar el patiment més del compte: les experiències no arriben mai a les dues hores; un pim-pam de terror per treure's l'ensopiment de sobre.

"Moon" 

L'òpera prima de Duncan Jones, fill de David Bowie, va arrasar al festival de Sitges del 2009 amb els premis a millor pel·lícula, millor actor per a Sam Rockwell, millor guió i millor disseny de producció. 

En aquests temps en què la IA està en entredit −per la por que un dia domini la humanitat, però alhora tothom la fa servir fins i tot perquè li triï el plat d'un menú en un restaurant− "Moon", del 2009, retrata en Gerty, una IA molt "personal" que manté un "tour de force" amb en Sam, l'humà amb qui "conviu" en una estació espacial que recol·lecta energia solar per enviar a la Terra. 

Un món distòpic amb una estètica i un estil narratiu de la ciència-ficció dels anys 70 i 80, però amb un plantejament que ha enfrontat humanitat i màquines des de la Revolució Industrial. La pel·lícula comença amb un "On som ara?" que ens situa en un futur proper. La relació entre l'humà i la IA és el centre de la trama, i és que en Sam es queixa: "No m'agrada que em tractin com una criatura". I en Gerty, la IA, li replica: "Soc aquí per protegir-te." Si no et sona, potser et sonarà ben aviat. 1 h 32 min.

"Benvinguts a Zombieland"

Aquesta gamberrada sobre zombis, "Benvinguts a Zombieland", ideal per passar una estona amb força moments gore, va obtenir el premi del públic a l'edició de Sitges del 2009. No caldria dir res més. Amb el protagonisme estel·lar de Woody Harrelson, un hàbil caçazombis, ens situa en un món postapocalíptic on gairebé ja no queden persones no infectades pel virus que et converteix en mort vivent.

Divertida i intensa, ideal per als amants del gènere, barreja comèdia i èpica a un ritme frenètic. Els quatre protagonistes humans s'alien per aniquilar la població infectada i improvisen una família a l'estil de la saga "Parc Juràssic". Fins i tot arriben a trobar-se amb el dilema de si desfer-se d'un Bill Murray que interpreta el paper d'ell mateix. Si ho fan o no, si aquesta peculiar i artificial família aconsegueix sobreviure, només hi ha una manera de saber-ho: gaudir del quètxup que simula la sang i seguir les seves aventures per uns Estats Units apocalíptics. 1 h 29 min.

"La increïble Elisa"

Més fantàstica que de terror, aquesta pel·lícula, amb la participació de TV3, va formar part de la secció oficial a competició a Sitges el 2022. L'Elisa, interpretada per Jana San Antonio, filla a la ficció de l'actor Ivan Massagué (el director de sala d'El Bulli a "Gènesi"), creu que és una superheroïna. 

La noia, d'11 anys, està convençuda que té superpoders, tant mentals com físics, però alhora està superant un trauma i es planteja el dubte de si són reals o és la seva imaginació supervivent. Una història, la de "La increïble Elisa",  que comença com un drama familiar, però es va transformant hàbilment en un thriller fantàstic amb llums i ombres. Amb una sensibilitat adolescent, la pel·lícula posa sobre la taula trauma, família, fugides endavant i salut mental. 1 h 43 min.

"Tres"

Amb participació a la secció oficial de llargmetratges a concurs en l'edició 2021 de Sitges, el melodrama fantàstic "Tres", amb una gran actuació de Marta Nieto i Miki Esparbé, posa el focus en el món de la tecnologia. Si Woody Allen va gravar una cinta sobre un home desenfocat, a "Tres" els guionistes Juanjo Giménez i Pere Altimira proposen una dona que pateix delay.

Com passa si veus el piromusical de la Mercè a prou distància, a la protagonista, una dissenyadora d'àudio, el so li arriba més tard que les imatges. Aquest delay es va incrementant i el personatge de Marta Nieto habita en un món dessincronitzat. Com gestionar aquesta inaudita circumstància quan et vas desconnectant dels altres i crees un món personal sembra la llavor del thriller, mereixedor d'un Gaudí al millor so el 2022. 1 h 44 min.

"La cabana del bosc"

Projectada al festival el 2012, "La cabana del bosc", dirigida per Drew Goddard, va ser una de les sorpreses més aplaudides de l'edició. Tot i utilitzar els tòpics de sempre del cinema de terror, Goddard ho fa amb una habilitat que sorprèn i entreté en la mateixa mesura, i tant la crítica com el públic ho van saber apreciar, tot i quedar-se sense cap guardó.

La trama parteix d'una fórmula molt aplicada en el cinema fantàstic i de por: adolescents + casa aïllada + soterrani + llibre antic. Però hi afegeix una variable poc habitual: el metacinema, com es fabrica una pel·lícula de terror. I el resultat és una història diferent i molt entretinguda en què també hi ha un altre factor indispensable: una família de zombis assassins que persegueix un per un els adolescents. Per saber si el final també obeeix el tòpic, només cal mirar-la. 95 min.