De plaga a símbol popular: la història de la fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia

Cada setembre des del 1981, a Sant Sadurní d'Anoia, una bèstia gegantina de set metres de llarg i 300 quilos pren els carrers de focs i espurnes. No és cap bèstia mitològica ni cap criatura llegendària, és la fil·loxera. Es tracta d'un insecte provinent d'Amèrica que va estar a punt d'arrasar amb la vinya al continent i que, paradoxalment, avui és el cor d'una de les celebracions més vives i singulars de la cultura popular catalana. 

El divulgador històric Enric Calpena explica a "Bèsties i flames" els orígens d'aquesta tradició. Una festa que rememora una crisi vitícola devastadora que va posar a prova l'economia, la comunitat i la tenacitat d'un poble. I que va acabar amb victòria. 

 

La fil·loxera, una bèstia petita, però assoladora 

Cap a finals de segle XIX, el 1860, un diminut insecte que ataca les arrels dels ceps de les vinyes va viatjar des dels Estats Units fins a França i Europa. És la fil·loxera, i el seu nom prové del grec "phyllox xeros", que significa ‘asseca fulles'. El seu efecte va ser fulminant: dues terceres parts dels cultius de vi francesos van desaparèixer.  

 

Durant aquella època, Catalunya no destacava per la viticultura de qualitat, però va aprofitar el buit per fer créixer el sector i començar a exportar el seu producte, un període que Narcís Oller va batejar com "la febre d'or". Però la plaga no trigaria a arribar al país. 

El 1880 la fil·loxera va travessar els Pirineus i va començar a arrasar les vinyes catalanes, especialment al Bages i al Penedès. A Sant Sadurní d'Anoia, on gairebé tothom vivia del cultiu de la vinya, l'impacte va ser demolidor: ceps morts, collites perdudes, migracions forçades i un sentiment col·lectiu de desesperança. 

 

La força de la comunitat: els Set Savis i la reconstrucció 

Davant d'aquesta situació que amenaçava d'acabar amb les vinyes de la localitat, un grup de propietaris rurals va decidir passar a l'acció.  

 "Eren coneguts com els Set Savis de Grècia --amb un punt irònic-- en referència a les figures il·lustrades que es reunien a la Grècia Clàssica per parlar d'ètica i filosofia."

Eren persones que estaven al cas de les innovacions agrícoles de l'època i van trobar la solució precisament d'on havia sorgit el problema, d'Amèrica. Van apostar per empeltar branques de varietats autòctones sobre peus de ceps americans resistents a la plaga.  

La decisió no va ser fàcil, ja que calia arrencar ceps morts, plantar-ne de nous i esperar anys perquè donessin fruit. Però el risc va donar resultats. Sant Sadurní no només va recuperar el seu patrimoni agrícola, sinó que es va convertir en el que coneixem avui dia com la capital del vi i del cava. 

 

Ballar la victòria 

Així arribem a la Festa de la Fil·loxera. Inspirada per aquell episodi fosc, converteix la tragèdia en celebració, el record d'un episodi dramàtic en orgull col·lectiu. Durant la verema, els dies 7 i 8 de setembre, el poble celebra el venciment de la plaga de la fil·loxera recreant els fets.  

Pagesos, fil·loxeretes, ceps i la fil·loxera reina s'enfronten en un espectacle de dansa i foc que involucra més de 500 participants. Hi ha el ball dels pagesos i el ball dels Set Savis, que simbolitzen la resistència a la plaga, així com el ball de l'atac als ceps, en què els insectes intenten dominar el paisatge. I el moment culminant: la ruixada de cava, símbol del triomf final.  

La gran bèstia i protagonista de la nit, creada per Amadeu Ferré el 1981, té una llargada de set metres i quan estén les ales arriba als cinc metres d'amplada. Envoltada de pirotècnia i música, no és només un símbol del mal vençut, sinó de la força creativa d'un poble que aposta amb força per aquesta tradició tan arrelada. 

 

La cultura popular com a redempció 

El folklore català no només perpetua rondalles, també pot immortalitzar fets històrics i crisis reals. I la festa de Sant Sadurní n'és una mostra: no es basa en fets ficticis ni inventats, sinó fets viscuts. 

A Sant Sadurní d'Anoia recuperen la memòria d'una raó de ser, la vinya, i reivindiquen que van ser capaços de sobreviure a aquella plaga que va amenaçar de destruir els camps de cultiu. Cada setembre, el groc tenyeix els carrers del poble i els sadurninencs i sadurninenques celebren un antídot que mai falla: la unió de tot un poble. 

Pots conèixer més sobre aquests minúsculs, però temibles insectes, en el capítol complet de "Bèsties i flames" a la plataforma 3Cat.