De què parlem quan parlem d'absentisme justificat: de la baixa mèdica als permisos legals

L'Organització Internacional del Treball (OIT) defineix l'absentisme com la situació en què el treballador no es presenta a la feina o treballa menys hores quan l'organització n'esperava la presència. I a partir d'aquí tothom ho defineix o interpreta de manera diferent.

A part de l'absentisme injustificat (absències sense avisar i sense motiu), que pot comportar un acomiadament, hi ha l'absentisme justificat.

Els sindicats consideren que aquest és el que va acompanyat d'una baixa mèdica per incapacitat temporal comuna, permisos com el de paternitat o de maternitat i d'altres de reconeguts en conveni o fins i tot les vacances. Però alerten que, a l'hora d'analitzar o recollir dades sobre absentisme, on s'ha de posar el focus és en les baixes per incapacitat temporal, que expliquen gran part del còmput d'hores no treballades.

Hi ha sindicats --com USOC-- que fins i tot inclouen dues categories més d'absentisme difícil de comptabilitzar: el presencial, en què un treballador és físicament a la feina però fa altres coses, i l'emocional, quan la persona no se sent vinculada a la feina i no rendeix.

En canvi, quan les organitzacions empresarials i mútues estudien el problema acostumen a incloure tots els conceptes i això fa que les xifres sobre absentisme siguin molt més altes i, de retruc, també puja el cost que això té per a les empreses.

Des d'aquests àmbits i amb aquestes dades s'acostuma a presentar l'absentisme com un gran problema de l'economia, de cost insostenible.

L'absentisme laboral justificat augmenta any rere any

L'absentisme fa anys que puja. Les reformes legals que han ampliat alguns dels permisos com els de paternitat o maternitat han sumat dies no treballats, però on es concentren la gran majoria de les absències és en les baixes mèdiques.

Són les conegudes com a incapacitat temporal (IT), que dona el metge d'assistència primària i que, en principi, no estan relacionades amb la feina.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest augment de les baixes mèdiques, entre d'altres, que cada vegada hi ha més persones que tenen feina i també que els treballadors cada vegada tenen més anys i, per tant, són més propensos a necessitar una baixa.

A Espanya, segons les dades del 2024 publicades per la Seguretat Social --les de l'any 2025 tancat encara no estan disponibles--, les baixes iniciades van ser un total de 9.262.000, de les quals 2.294.000 a Catalunya.

Calculant la prevalença per cada mil treballadors, la xifra deixa 54,91 baixes per cada mil treballadors, i 54,62 en el cas de Catalunya, lleugerament per sota de la mitjana.

El 2019 i el 2020, abans de la pandèmia, la prevalença sobre mil treballadors era més baixa, tot i que ja mostrava una tendència a anar enfilant-se any rere any. El 2020 a Catalunya les baixes van afectar 42 treballadors de cada mil, mentre que a Espanya quedaven per sota, en 38,29.

Per tant, amb les xifres del 2024 a la mà es constata que l'augment de baixes mèdiques segueix.

Aquí cal sumar-hi les baixes per malalties professionals (directament relacionades amb la feina) i els accidents de treball (95.000 baixes, més 20.700 in itinere) a Catalunya, que gestionen directament les mútues.

Quines són les causes principals?

Els principals motius de les IT són les àlgies (dolors musculoesquelètics i malalties cròniques, entre d'altres) i els trastorns mentals, que s'han situat en el segon lloc.

Les depressions són el diagnòstic més freqüent de baixes de més de quinze dies i les que acaben sent absències més llargues. Aquestes són difícilment objectivables i, segons alguns estudis, ja representen la meitat dels dies perduts a Espanya. Les mútues i els empresaris reclamen que hi hagi un control i un seguiment de totes les baixes, però en especial d'aquestes, que són més difícils d'avaluar.

Els sindicats alerten que moltes d'aquestes baixes tractades com a malaltia comuna amaguen sovint malalties derivades de les condicions de feina i del lloc de treball.

El secretari de la UGT, Josep Maria Álvarez, feia aquesta setmana una pregunta en públic: "Quantes baixes mèdiques que avui es tracten com a comunes en realitat són derivades de les condicions de treball i quantes persones treballadores es troben a les llistes d'espera de la sanitat pública per fer-se una prova per raons de malalties comunes quan en realitat es deriven de l'activitat laboral?"

De fet, Álvarez assenyalava l'altre gran cavall de batalla que, segons els sindicats, experts, mútues i patronals, expliquen una part de les hores no treballades, el col·lapse de la sanitat pública.

Segons el professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB Manuel Flores, el col·lapse de l'assistència primària i el que es viu en els serveis de diagnòstics i proves és "un veritable coll d'ampolla". I afegeix: "Això és una raó molt important que explica que la incidència de les incapacitats temporals i la durada d'algunes baixes, sobretot per malalties mentals, hagin pujat molt des de la pandèmia."

Efectes i solucions 

Per intentar rebaixar el problema, la Seguretat Social va promoure convenis de les comunitats autònomes amb les mútues de treball perquè duguin a terme proves als malalts amb lesions traumatològiques que no es deguin a l'activitat laboral. És un intent d'accelerar diagnòstics i poder reduir el temps de curació.

De moment, només tres comunitats autònomes n'han fet. Catalunya va signar el conveni a l'estiu per utilitzar els serveis de les mútues per fer proves, rehabilitació i fins i tot operacions, però subratlla que el reconeixement de la baixa i l'alta mèdiques, el diagnòstic inicial i les possibles modificacions continuarà sent responsabilitat del metge o metgessa d'atenció primària. 

Però en la llista de reivindicacions de les organitzacions empresarials hi ha sempre la d'augmentar el paper de les mútues de treball i plantegen que siguin els metges d'aquestes associacions els que puguin donar altes i baixes. Una idea a què s'oposen frontalment els sindicats i que, de moment, no ha entrat a negociar el govern espanyol.

Els empresaris asseguren que les baixes mèdiques els suposen pèrdues considerables, tot i que gran part del cost l'assumeix la Seguretat Social.

La Pimec en un informe assegura que les empreses perden competitivitat. El secretari general d'aquesta organització, Josep Ginesta, manifestava en la presentació que quan un treballador s'agafa una baixa tres o quatre dies les empreses petites o mitjanes normalment no el substitueixen.

Això comporta, segons Ginesta, "una pèrdua de productivitat i d'ingressos per a l'empresa." I ho explica: "Si una persona falta tres dies, hi ha una feina que no es farà, unes vendes i uns productes que no es faran."

L'informe de l'Airef aixeca polseguera 

L'Airef, l'autoritat independent que controla la despesa de les administracions públiques, ha publicat recentment un estudi en què qualifica l'actual sistema --amb poca coordinació entre comunitats autònomes i la Seguretat Social-- com un problema estructural que genera deficiències i allarga les baixes innecessàriament.

Segons aquest organisme, la Seguretat Social va pagar 16.500 milions d'euros per IT el 2024, el doble que el 2017, i asseguren que caldria millorar i endurir els mecanismes de control per part de la Seguretat Social.

L'informe ha aixecat les crítiques dels sindicats, que el consideren esbiaixat i que culpabilitza els treballadors.

Per la seva banda, el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha defensat el model actual, però aquests dies ha decidit posar en marxa un observatori de les baixes laborals que ja s'havia acordat l'any passat.

La ministra Elma Saiz vol creuar dades amb totes les comunitats autònomes i tenir informació sobre els treballadors que acumulen episodis de baixes reiterades. Una informació que hauria de prevenir recaigudes, però que també ha de permetre detectar possibles fraus, activar inspeccions dels metges de la Seguretat Social i, en definitiva, reduir la despesa.

I amb la mateixa intenció de rebaixar el cost que les baixes tenen per a la Seguretat Social, aquest mateix dilluns el Ministeri portarà a la Taula del Diàleg Social una proposta per intentar debatre una alta flexible, una fórmula que permetria que el treballador s'incorporés a poc a poc a la feina després d'una baixa.