DIMECRES, A LES 23.30
Decidir la maternitat, la tristesa com a estímul creatiu i Alaska, a "Quan arribin els marcians"
A vegades els humans no podem decidir què volem fer amb els nostres cossos. Hi ha inèrcies socials i imposicions que no ens permeten escollir coses tan fonamentals com de quina manera volem parir o optar per no fer-ho. Però els marcians han detectat que hi ha dones que s'hi estan rebel·lant i que han emprès l'aventura del "jo decideixo". La fotògrafa Ana Álvarez-Errecalde desafia una visió romàntica de la maternitat amb el seu treball; la periodista Esther Vivas publica "Mama desobedient", en què reivindica que, ara que la maternitat ja no és un destí ineludible per a les dones, toca decidir com viure-la més enllà dels mites patriarcals i capitalistes. Entrem a la casa de parts de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, un servei pioner a l'Estat espanyol. I la fotògrafa Laia Abril ens explica els perills de no poder accedir a un avortament legal, segur i gratuït a "On abortion", un reconegut projecte d'investigació visual que ara s'exposa a la galeria Foto Colectania de Barcelona.
La tristesa és un sentiment en general poc benvingut, però quan ens toca passar per un mal tràngol, val més acceptar-lo i deixar que d'alguna manera ens acompanyi. Ho sap bé Elvira Sastre, que en aquest reportatge explica com la tristesa és un estat natural del qual creativament es pot treure molt de partit. De fet, ho ha posat en pràctica en el seu llibre "Días sin ti", Premi Biblioteca Breve 2019. Una història que parla de la pèrdua i l'abandó, i que té un missatge optimista. Els músics i germans Hermanos Cubero han fet un disc amb el títol "Quique dibuja la tristeza", inspirat en la mort de la dona d'un dels membres de la formació. I el reportatge també indaga en com s'interpreta la tristesa amb un dels grans de l'escena, José Sacristán, que al Teatre Romea es fica en la pell d'un pintor que ha perdut la seva dona prematurament. El pintor és l'"alter ego" de Miguel Delibes, autor de la novel·la "Señora de rojo sobre fondo gris", ara adaptada al teatre en forma de monòleg.
Els marcians han abduït Alaska perquè els il·lumini sobre uns quants temes obscurs: ocultisme, baralles de dives, cineastes de culte, tecnologies "vintage" i cultures alienígenes. I, també, per passar algun compte pendent: com és que Fangoria ha dedicat cançons a zombis i a robots, però no en té cap sobre els marcians? Alaska i Nacho Canut celebren el trentè aniversari del seu grup amb la publicació de l'àlbum "Extrapolaciones y dos preguntas" (Warner, 2019) i amb un concert especial el 27 d'abril al Sant Jordi Club, dins del Festival del Mil·lenni.
Per acabar el programa, la secció "Cap de setmana a la Terra" fa un seguit de propostes culturals perquè, si els marcians aterren avui mateix, puguin triar. Aquesta setmana les propostes són: Festival Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera; L'exposició "La passió segons Pepe Sales", al Konvent, Cal Rosal, al Berguedà; l'exposició "Painting today: International Women Painters", al MEAM de Barcelona; i l'obra "Federico García", al teatre Goya de Barcelona.
"Quan arribin els marcians" és un planeta en si mateix, és un lloc des d'on es pregunta per què passen les coses que passen i la gent fa el que fa. I n'estem convençuts: la cultura és a tot arreu.