Declara al jutjat el belga que acusa dos guàrdies civils de discriminar-lo pel català
El ciutadà flamenc Kris Charlier ha declarat al jutjat per la denúncia que el desembre del 2019 va presentar contra dos guàrdies civils per haver-lo vexat i discriminat per parlar en català a l'aeroport del Prat.
Tot va començar al control de seguretat, quan els agents li van detectar alguna cosa sota la roba i li van demanar que s'ho tragués. Ell va explicar en català --perquè no sap parlar castellà-- que es tractava de la bossa recol·lectora de femta que porta arran d'una operació. No van entendre les seves explicacions i li van fer abaixar els pantalons. Finalment, la policia li va impedir volar.
Charlier, que també va ser denunciat pels guàrdies civils de l'aeroport per pertorbació de l'ordre públic i negar-se a cooperar amb la policia, acusa els agents d'un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d'entre sis mesos a dos anys de presó.
L'advocada de Charlier confia que el cas arribarà a judici. Charlier ha explicat a la porta del jutjat per què es va decidir a denunciar el seu cas:
Era inevitable. És defensar un dret de base. Tothom té dret a parlar la seva llengua materna i aquí a Catalunya és el català. És un dret fonamental.
Neus Mestres, directora de l'ONG Plataforma per la Llengua que ha donat suport en tot el procés a Charlier, diu que aquest no és un cas aïllat.
Hi ha molts casos com el seu, però moltes vegades queden impunes, moltes vegades no surten a la llum perquè les persones no ho diuen."
Vexat, sense vol i dues denúncies
Els fets van passar el 9 de desembre del 2019 quan Kris Charlier va anar a l'aeroport del Prat a agafar un avió cap a Bèlgica per celebrar el seu aniversari amb els fills i els nets. Charlier, que viu a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, parla neerlandès, francès, anglès, alemany i català, però no parla castellà, tot i que l'entén amb certa dificultat.
L'home assegura que va intentar explicar que vivia a Bigues i Riells i que per això no dominava el castellà. Els funcionaris en un primer moment van creure que era una localitat estrangera, i aquesta confusió --assegura-- li va costar una denúncia per "negar-se a cooperar".
A la denúncia, Charlier al·lega que "en cap moment els policies van oferir-li la possibilitat de ser atès en català o que algú l'atengués bé, en clar incompliment de la llei" de l'estatut bàsic de l'empleat públic, que obliga els funcionaris a garantir "l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori".
A més, considera que va rebre un tracte vexatori quan els agents li van demanar que mostrés la bossa i s'abaixés els pantalons. L'home es va negar a fer-ho davant de tothom perquè és desagradable i no ho ensenya ni als seus familiars. "És una bossa de caca", ha exclamat Charlier aquest migdia en recordar el moment.
Davant la situació, Charlier va obeir i, quan va començar a fer-ho, els agents, en veure la intenció, el van dur a una sala petita. Allà, Charlier, segons va assegurar, li van demanar que es despullés per ensenyar la bossa d'estoma però sense abaixar-se els pantalons "provocant una situació absurda", diu. I això va provocar, segons el seu relat, la denúncia per pertorbació de l'ordre públic.
Després de revisar-li l'equipatge, el van deixar marxar. Però un cop ja era assegut a l'avió, un agent de seguretat li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer baixar.
Charlier va haver de tornar a casa, amb dues denúncies.
Un vídeo dels fets
La jutge d'instrucció, que ha admès el cas, també s'ha interessat per unes imatges de les càmeres de seguretat que existeixen dels fets. Segons la Plataforma per la Llengua, al principi del procés la jutge va demanar a AENA el vídeo de l'episodi i el va rebre en un format irreproduïble. La jutge ha tornat a reclamar-lo en un altre format, que de moment no se sap si ha rebut.
Després de la declaració de Kris Charlier, la jutge ha de determinar si troba indicis delictius en el comportament dels agents. Si és així, citarà a declarar els agents i estaran formalment imputats.
Pocs casos arriben al jutjat
L'ONG de defensa del català destaca que aquest és el segon cas de discriminació lingüística que arriba a ser investigat per un jutjat penal.
Només un altre cas per vexacions d'un pagès de Vilajuïga, a l'Alt Empordà, el 2012, va acabar amb l'absolució dels policies.
A l'estudi "Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols", l'entitat recull dades sobre els 68 casos detectats entre l'any 2007 i el 2019.
L'ONG del català constata que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i que en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans. A l'informe es denuncien més casos de discriminació contra la Policia Nacional, un 56%, que a agents de la Guàrdia Civil, un 44%. La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s'acaba condemnant els policies.
El mateix estudi destaca que, de les persones discriminades per fer servir el català davant de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, un 30% acaben multats o amb denúncies.
La plataforma denuncia que cada any milers de persones són discriminades per parlar en català i que, en la majoria de casos, qui discrimina són funcionaris de l'Estat i molt sovint són agents dels cossos policials espanyols.
Neus Mestres, directora de Plataforma per la Llengua, en un comunicat llegit davant del jutjat, reclama al govern espanyol que faci complir la llei als funcionaris de l'Estat:
Els ciutadans tenen dret a ser atesos en català per part de l'administració de l'Estat. Els funcionaris, per llei, tenen el deure de garantir aquest dret als ciutadans i, si no ho fan, han de ser sancionats.
També demanen "acció i determinació" al govern de la Generalitat a través de la campanya "Prou catalanofòbia", un pla i una unitat especialitzada dels Mossos.
Han acompanyat Kris Charlier aquest migdia, representants polítics de la CUP, ERC, JxCat i En Comú Podem, a més de l'alcalde de Bigues i Riells, Joan Josep Galiano.