Dia dels Innocents
Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026
Bilbao Basket Barça

Catalunya migdia (cap de setmana)

Demografia del segon any de pandèmia

Durant el 2021 ha disminuït la sobremortalitat del 2020 i ens hem acostat a les xifres prepandèmia, però la natalitat continua sota mínims, empesa per la incertesa que ha portat la covid

Carmina Malagarriga

08/01/2022 - 18.06 Actualitzat 08/01/2022 - 18.08

Quin és el rastre demogràfic que està deixant la pandèmia? Durant el 2021 va baixar la sobremortalitat que hi va haver el 2020, que va arribar a ser del 28% entre la gent gran.

La causa de les morts per covid pot arribar a ser clara, però potser no ho és tant en aquelles morts que s'han produït per la saturació del sistema sanitari.

Segons el director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, el professor Albert Esteve, les morts que es poden atribuir a una falta d'atenció o de recursos pel desbordament del sistema són difícils de determinar. A més, hi ha factors associats a la covid, com el fet de portar mascareta, que en poden haver evitat:

A vegades, en èpoques de mala salut també hi ha coses que milloren, per exemple l'ús de les mascaretes pot haver evitat altres morts. És una cosa que fa de molt mal mesurar, hem d'esperar per concloure que hi ha hagut morts per culpa del dèficit d'atenció.
 

Retorn a la normalitat

El 2020 va ser un any de mortalitat disparada en alguns segments d'edat, però durant el 2021 les xifres han anat recuperant la "normalitat" prepandèmica

Si ho comparem amb el 2020, s'ha reduït significativament, ja comencem a tenir xifres similars a les anteriors a la crisi. De tota manera segueixen sent lleugerament superiors.
 

 

La natalitat, per terra 

La pandèmia, d'altra banda, ha accentuat la baixíssima taxa de natalitat que tenim. Ara no s'arriba, de mitjana, a 1,2 fills per dona, molt lluny de l'ideal de 2,1. Segons Albert Esteve, aquesta baixada s'explica tant per la precarietat laboral com per la falta d'expectatives que ha portat la covid:

Hem baixat sobre una tendència decreixent, per tant, plou sobre mullat. La natalitat està directament relacionada amb les poques ganes de tenir fills o de fer plans... i la incertesa i la precarietat laboral que han portat la pandèmia a les nostres vides ho han accentuat. 
 

No sabem, però, si tot aquest moviment de naixements i morts farà variar gaire la piràmide de població. El professor Esteve creu que no hi haurà daltabaixos:

El que farà és arrodonir una mica la part de dalt de la piràmide sense que es noti un sotrac gaire gros. I amb el tema de la natalitat, com que ja portem una tendència decreixent des de fa molts anys, que la covid l'hagi accelerat tampoc serà gaire perceptible perquè no és un canvi de tendència.

Més desigualtat

El Centre d'Estudis Demogràfics també alerta del perill que a causa de la pandèmia s'intensifiquin les desigualtats socials en salut, dependència i mortalitat:

Les crisis van per barris. Van per barris físics i socials. Van passant dia a dia però poden tenir conseqüències greus per a la cohesió social.

 

El primer any de pandèmia l'esperança de vida va caure un punt i mig en el conjunt de l'Estat, però els demògrafs creuen que aviat es recuperarà l'expectativa de vida que hi havia abans de la irrupció del coronavirus. Altres dades a considerar, com l'impacte de la pandèmia sobre els moviments migratoris o sobre el despoblament a les zones rurals, encara s'estan estudiant.