Denuncien incursions de drons als aeroports de Copenhaguen i Oslo, i Rússia se'n desvincula

Els aeroports de Copenhaguen, a Dinamarca, i d'Oslo, a Noruega, han tancat diverses hores durant la matinada de dilluns a dimarts per un albirament de drons.

Primer es van suspendre les operacions de l'aeroport de la capital danesa, entre les 20.30 i les 00.30, hora local. En el moment que aquest aeroport va reobrir, va tancar el de la capital noruega durant tres hores. 

A Copenhaguen es van haver de cancel·lar un centenar de vols, i a Oslo una dotzena. Tots dos governs denuncien la violació dels seus espais aeris i han obert una investigació per aclarir els fets.

Tot i que els governants dels dos països han estat en contacte, la seva resposta ha estat diferent.

El primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, no veu, per ara, indicis que demostrin que els incidents als dos aeroports estiguin relacionats, tot i que ho estan investigant. 

"No veiem cap connexió entre Copenhaguen i Oslo, no podem treure una conclusió així. Però és cridaner que això passi alhora a aeroports de diversos països europeus", ha dit Store.

En canvi, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha qualificat l'incident com "l'atac més greu contra infraestructures crítiques daneses fins ara", i ha enfocat cap a l'Est. 

"No es pot descartar que sigui Rússia", ha dit, i ha vinculat aquest cas amb les violacions recents de l'espai aeri a l'est d'Europa i el ciberatac que va afectar el cap de setmana diversos aeroports europeus. 

La primera ministra danesa ha recordat la valoració preliminar de la policia, que ha atribuït l'incident a "un operador capaç", "un actor que té eines per mostrar".

L'inspector de la Policia de Copenhaguen, Jens Jespersen, per la seva banda, ha dit que no hi ha indicis que apuntin que l'objectiu fos causar danys a la població o generar situacions de perill.

A part d'estar en contacte amb el primer ministre noruec, Frederiksen també ha parlat amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson; el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte; el president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Rússia es desvincula dels atacs

El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha sortit al pas de qualsevol potencial sospita sobre la vinculació de Rússia amb els drons detectats als voltants de l'aeroport de Copenhaguen, i ha fet una crida a ignorar tota "acusació infundada" sobre aquest o altres incidents. 

En aquest sentit, ha acusat els governs occidentals de mantenir un flux constant d'acusacions, dies després que Rússia també fos assenyalada per la incursió de drons o caces a l'espai aeri de Polònia, Estònia i Romania. 

L'OTAN adverteix Rússia per les incursions de l'espai aeri europeu

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha acusat aquest dimarts Rússia d'haver violat l'espai aeri de diversos països. En aquesta llista hi hauria Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Noruega i Romania. 

Les declaracions han coincidit amb el tancament dels aeroports de Copenhaguen i Oslo, però Rutte no ha inclòs els incidents a la seva declaració.

En un comunicat, l'OTAN ha advertit que la resposta "a les accions imprudents de Rússia seguirà sent ferma", indicant que Moscou té tota la responsabilitat.

"Rússia no ha de tenir cap dubte: l'OTAN i els aliats utilitzaran, de conformitat amb el dret internacional, tots els instruments militars i no militars necessaris per defensar-nos i dissuadir totes les amenaces procedents de qualsevol direcció", afegia el comunicat.

La setmana anterior, una vintena de drons russos van entrar a l'espai aeri polonès, cosa que va fer que els avions de l'OTAN en disparessin alguns i que l'aliança reforcés la defensa del flanc oriental d'Europa.

Trump, a favor d'abatre drons russos que violin l'espai aeri de l'OTAN

Per la seva banda, el president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha mostrat a favor d'abatre els drons russos que entrin a l'espai aeri de l'OTAN. "Sí", s'ha limitat a contestar quan li han preguntat per la qüestió a l'inici d'una reunió bilateral amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. 

Sobre si faria costat als aliats de l'OTAN, ha matisat que dependria de les circumstàncies.