Denuncien que el règim de Gaddafi fa servir bombes de dispersió fetes a Espanya

L'exèrcit de Moammar al-Gaddafi fa servir bombes de dispersió fabricades a Espanya el 2007 per atacar Misrata, la tercera ciutat líbia, assetjada des de fa setmanes pel règim. Així ho denuncia l'organització humanitària Human Rights Watch. El règim libi assegura, en canvi, que no ha fet servir aquest tipus d'armament i els repta a demostrar-ho.

En un comunicat, Human Rights Watch denuncia l'ús de les bombes de dispersió en els atacs contra zones residencials de Misrata. Segons informacions de "The New York Times", aquest tipus de bombes es van fabricar a Espanya el 2007, un any abans que el govern firmés la convenció internacional que les prohibeix i que en destruís els arsenals.

El diari assegura que les bombes de dispersió són del tipus MAT-120, fabricades a Espanya, a Saragossa, el 2007. Líbia no ha rubricat mai l'acord internacional d'Oslo del 2008, però Espanya sí. Les bombes de dispersió s'haurien venut a Gaddafi el 2007 dins les partides que l'Estat va enviar a Líbia.

Des de Berlín, la cap de la diplomàcia nord-americana, Hillary Clinton, ha dit que no té constància de l'ús de bombes de dispersió a Misrata, però que no la sorprèn el que Gaddafi i les seves forces puguin arribar a fer. Ha afegit que és una informació preocupant i un dels motius pels quals els combats a Misrata són tan complicats: perquè es fan entre barris molt pròxims entre ells i en àrees urbanes, i això dificulta l'operació tant a l'OTAN com als rebels.

El Ministeri de Defensa espanyol ha assegurat que no té coneixement de l'armament que fa servir l'exèrcit de Gaddafi i ha afegit que no té competència en la venda d'armes.

Líbia ho nega i convida l'Unicef

Un portaveu del govern libi, Musa Ibrahim, ha desmentit l'ús de bombes de dispersió i ha assegurat que són incapaços de fer-les servir contra la seva població. Ibrahim ha reptat el diari a demostrar la seva acusació i fins i tot ha convidat el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) a visitar la zona. El portaveu assegura que "si s'utilitzen aquestes bombes, les proves són visibles durant dies i setmanes".

22 morts i nombrosos ferits

Misrata, a l'est de Trípoli, va ser una de les primeres ciutats a rebel·lar-se contra Gaddafi. Gairebé des de l'inici de la revolta, ha estat assetjada per les tropes gaddafistes.

Les bombes de dispersió que els dos últims dies han caigut sobre Misrata han causat almenys 22 morts i 50 ferits. Human Rights Watch diu que té proves de l'explosió de tres bombes d'aquesta mena sobre barris residencials de la ciutat rebel assetjada per Gaddafi. Segons el testimoni d'un conductor d'ambulàncies, la ciutat és víctima des del començament del setge d'aquesta guerra bruta. Metges sense Fronteres asseguren que no donen l'abast per atendre tants ferits.

Aquestes bombes dispersen municions de gran potència explosiva en una àmplia zona, però es fa difícil llançar-les amb precisió i quan arriben a zones civils suposen un gran risc per a la població. Els projectils contenen nombroses petites bombes a dins amb la capacitat de causar víctimes en un radi de 15 metres i amb tanta força que poden travessar vehicles blindats. La seva vida es pot prolongar quaranta anys. Molts no exploten, cosa que augmenta el risc per a la població civil anys després ja que aquests petits artefactes actuen com a mines antipersona.

Setge medieval

Els líders dels Estats Units, França i el Regne Unit, Barack Obama, Nicolas Sarkozy i David Cameron, respectivament, en una carta conjunta publicada per diversos diaris internacionals asseguren que la ciutat de Misrata viu un "setge medieval". L'exèrcit rebel es troba estancat a la ciutat d'Ajdabiya, a més de 600 quilòmetres a l'est de Misrata. L'exèrcit rebel ha demanat ajuda urgent per a la població d'aquesta ciutat.