Desarticulada la xarxa més important d'estafa per internet en una operació contra el "phishing"

Diversos milions d'euros és la indefinida quantitat que podria haver guanyat J.M.G.R., un espanyol de 23 anys i conegut policialment com a "Tasmània", amb les pràctiques il·legals de "phishing". Segons la policia, ens trobaríem davant del més gran estafador de banca online, que hauria estat el responsable de les estafes realitzades últimament a Espanya per aquest procediment. Aquest home va ser detingut a l'Argentina i catorze persones més de nacionalitats espanyola, romanesa, equatoriana, argentina i italiana van caure entre les detencions al país sud-americà i l'estat espanyol en una operació denominada Pamap-Tasmània desenvolupada a Madrid, Barcelona, Palència, València i la ciutat argentina de Santa Fe. Amb aquests arrestos, la policia dóna per desarticulada la xarxa de "phishing" més important a nivell espanyol, però no descarta més detencions. A més a més, s'han practicat nou escorcolls domiciliaris en els quals s'ha confiscat gran quantitat de material informàtic i documentació, i s'han investigat més de 8.000 registres telefònics i 150 comptes corrents. Les investigacions es van iniciar a principis d'any quan la Guàrdia Civil i la policia van tenir coneixement a través de les denúncies presentades per diverses entitats bancàries d'estafes que duien a terme diverses persones a través d'internet. L'espanyol i A.A.P., romanès de 24 anys, tècnic superior informàtic, guardonat amb més de 138 diplomes, eren els caps de l'organització. Tots dos actuaven coordinadament i eren capaços d'obtenir les claus secretes dels usuaris d'internet mitjançant virus informàtics en forma de "troians" o "cucs", o bé, amb la remissió massiva de correus en què es feien passar per entitats bancàries amb la finalitat que els usuaris facilitessin les seves claus. Mitjançant aquest últim sistema, exigien a través d'un formulari les claus secretes als usuaris per mesures de seguretat i advertint-los que d'altra manera es bloquejarien els seus comptes bancaris. Una vegada introduïdes les claus en el formulari, el client, convertit en víctima de l'engany, les enviava als integrants de la xarxa, que accedien als seus estalvis i els transferien a nombrosos comptes bancaris oberts amb identitats falses o usurpades. Una part dels ingressos de la xarxa es repartia entre els integrants d'aquesta organització, mentre que la resta eren utilitzats en la compra de material informàtic i de telefonia mòbil, per la seva venda en el mercat negre, o a la millora dels sistemes utilitzats en aquests atacs. A més, la xarxa va arribar a dedicar els seus ingressos a un altre tipus d'activitats delictives, per la qual cosa s'ha desarticulat també a Barcelona un punt de venda d'haixix, èxtasi i cocaïna, substància de què es van trobar 2.000 dosis en un dels escorcolls practicats.