Descobreixen el llegat de l'avi: 2.000 dibuixos de peces de serralleria artística del modernisme
Va ser una troballa casual, quan algú de la família va passar per davant d'un aparador i va veure exposat el dibuix d'un disseny creat a l'antiga serralleria familiar.
Tots sabien que del taller de la Serralleria Artística Àngel Rull, fundada l'any 1921, n'havien sortit tota mena de peces, perquè tothom en conserva alguna a casa. Però no que la producció havia estat tan extensa i de tanta qualitat.
I aquella troballa va servir per estirar el fil i descobrir que, al Museu del Disseny, s'hi guarden més de 2.000 dibuixos i plànols. S'havien conservat a l'antic local del taller i l'any 2010 els qui l'ocupaven aleshores, conscients del seu valor, els van dipositar al Museu.
Però la família no en va tenir coneixement. Imma Rull ens explica la sorpresa que van tenir.
Va ser una descoberta espectacular, va ser començar a veure tot el que havia fet l'avi, tots aquells projectes i esbossos de treballs de forja, i veure que a partir d'allò s'havien fet tota mena de peces: paraigüers, baranes, portes i molts elements decoratius.
El modernisme fa florir les serralleries artístiques
També grans llums de sostre o fanals decorats amb el drac tan present en el Modernisme. I jardineres, aparadors i rètols de botigues o reixes d'ascensor. Testimonis d'una època en què el treball i les arts del ferro es van posar al servei de l'arquitectura modernista.
Aquells arquitectes van apostar per recuperar els elements de la forja tradicional, la manera de treballar artesanal per aconseguir peces úniques. I, per això, a Barcelona, van florir moltes serralleries artístiques. Entre les més importants, les cases Ballarín, Andorrà, Santamaria o la històrica Serralleria March al Maresme.
D'algunes també se'n guarda material al Museu del Disseny, a l'espera de documentar i catalogar. No és el cas de l'antiga serralleria artística Àngel Rull, ja que l'Imma, una de les netes, és documentalista de professió i des de fa dos anys dedica moltes hores a fer-ho.
El curiós cas de la barana de l'hotel Avenida Palace
L'edifici on ara hi ha l'hotel Avenida Palace, a la Gran Via de les Corts Catalanes, de Barcelona, es va construir fa poc més de 100 anys. El va fer l'arquitecte Enric Sagnier i va obrir com a Casa Llibre, un exclusiu restaurant i saló de té. Al pis de dalt s'hi accedeix per una elegant escala doble.
Encara avui, a la web de l'hotel s'assegura que es va comprar a París. Però pels documents que s'han trobat, ara se sap que va sortir del taller de la serralleria artística Àngel Rull i, per això, la família està en converses amb els propietaris perquè facin el canvi.
Però, a més, a Barcelona encara queden moltes portes, baranes, balcons i reixats d'ascensors sortits d'aquells tallers. Alguns de molt ben conservats, altres no tant.
Ens agradaria que arran d'aquesta descoberta els veïns de tots aquests edificis siguin conscients del valor artístic que té tot això, que es va construir fa més de 100 anys.
Tots son testimonis d'una manera de treballar artesanal que, avui, costa de trobar.
La darrera descoberta
L'Imma Rull no va conèixer el seu avi, tot i que ara en sap com ningú de tota la feina que es va fer al seu taller, que va arribar a tenir una trentena de treballadors. Tot això l'ha portat a interessar-se per saber on estava enterrat, i ho va trobar: al cementiri de Sants.
Aquests dies ha aprofitat per anar a buscar el nínxol i s'ha trobat amb una altra descoberta: com no podia ser d'una altra manera la tapa estava feta amb una filigrana de roses de ferro forjat.