Descobreixen grans quantitats d'aigua a Mart, amagada sota el Grand Canyon marcià

El planeta Mart té una versió pròpia del Grand Canyon del Colorado, als Estats Units. Ara, noves troballes han desvelat que aquesta mena de congost excavat a la roca del planeta vermell que recorda el nord-americà, conté "quantitats significatives" d'aigua. L'àrea rica en aigua seria de la mida dels Països Baixos i està superposada amb les valls profundes de Candor Chaos, un altre sistema muntanyós considerat prometedor en la recerca de més H2O. Es tractaria d'una reserva d'aigua gran, no massa profunda i fàcilment explotable.  

Ha estat un descobriment fet per un aparell, un orbitador, que rodeja Mart. Es diu ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO), es va llançar a l'espai el 2016 i és una missió conjunta entre l'Agència Espacial Europea i Roscosmos.

Ha detectat aigua a la zona de Mart anomenada Valles Marineris, considerat el congost més llarg de tot el Sistema Solar. Comparat amb el Grand Canyon nord-americà, el marcià és 20 vegades més ample, 10 vegades més llarg i 5 vegades més profund.

L'aigua està situada sota la superfície i en concret la mesura l'instrument FREND de l'orbitador, que són les sigles de Detector de Neutrons Epitermals de Resolució Fina, en anglès. És un instrument capaç de mesurar i fer un mapa de l'hidrogen que conté el sòl marcià.

Aigua congelada o també líquida?

La major part de l'aigua de Mart es troba a les regions polars i està congelada. Valles Marineris està situada al sud de l'equador del planeta, on les temperatures no són tan fredes.

Missions anteriors com l'europea Mars Express havien buscat aigua propera a la superfície i n'havien trobat petites quantitats. Però podrien existir dipòsits molt més profunds, coberts de pols.

Amb l'aparell TGO es pot explorar fins a un metre per sota la capa de pols i localitzar "oasis rics en aigua". Ho diu en un comunicat Igor Mitrofanov, de l'Institut d'Investigacions Espacials de l'Acadèmia de Ciències de Rússia i autor principal del nou estudi.

"FREND ha revelat una àrea amb una quantitat d'hidrogen inusualment gran. Si assumim que l'hidrogen que veiem està unit a molècules d'aigua, fins a un 40% del material proper a la superfície de la regió sembla aigua."

Semblant al permagel  

Els científics expliquen que la part central de Valles Marineris conté molta més aigua de la que esperaven. Diuen que és semblant a les regions terrestres de permagel, on el gel de l'aigua persisteix permanentment sota el sòl eixut degut a les baixes i constants temperatures.

Se sap que Mart té aigua, però la major part és en forma de gel i a les regions polars més fredes. Per això, els autors diuen que consideren "més probable" que aquesta aigua també s'hagi solidificat, però encara no en tenen l'evidència completa.  

El gel d'aigua generalment s'evapora a moltes regions de Mart, degut a la temperatura i la pressió de prop de l'equador. Sembla que a Valles Marineris hi hauria una combinació especial de condicions que preservarien l'aigua, però no se'n saben els detalls.  

El coautor de l'estudi, el científic Håkan Svedhem, ha dit:

"La troballa és un primer pas increïble, però necessitem més observacions per saber amb certesa de quin tipus d'aigua estem parlant."

Colin Wilson, un altre científic del projecte, pensa en clau de futur més llunyà:

"Saber més coses sobre on i com existeix l'aigua a Mart és essencial per comprendre què va passar amb l'aigua que algun dia va ser abundant al planeta. Ens ajudarà a buscar entorns habitables o possibles signes de vida passada."

S'han analitzat les observacions de FREND des del maig del 2018 fins al febrer d'aquest 2021. Les troballes les ha publicat aquesta setmana la revista acadèmica Icarus.

El 2022 està previst llançar a l'espai un aparell europeu i un altre de rus perquè aterrin a Mart l'any següent. Pretenen perforar el terreny i buscar material orgànic que pugui revelar si alguna vegada hi ha hagut vida.