Descobreixen les 5 edats del cervell: hi ha grans canvis als 9, als 32, als 66 i als 83 anys

Les connexions del cervell humà van canviant al llarg de la vida, i hi ha 4 moments concrets en què es reorganitza de manera accelerada: als 9 anys, als 32, als 66 i als 83, fet que la divideix en 5 etapes.

És la conclusió principal d'una recerca de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, que han fet a partir de l'anàlisi de l'estructura cerebral de gairebé 4.000 persones de 0 a 90 anys.

La recerca l'ha publicat aquest dimarts la revista científica Nature Communications, i ha sorprès perquè, lluny de mostrar una evolució progressiva, defineix "punts d'inflexió" i etapes molt diferenciades:

Aquest estudi subratlla la naturalesa complexa i no lineal del desenvolupament humà.

A 9 anys, la primera reorganització important

El més sorprenent és l'etapa que els investigadors han anomenat "adolescència" i que, a diferència de la definició més comuna, no va dels 13 als 20 anys, sinó que és molt més extensa, dels 9 als 32.

El motiu és que a 9 anys hi ha la primera reorganització important de les connexions neuronals: fins llavors tant la matèria grisa (les neurones) com la matèria blanca (les connexions) han augmentat molt ràpidament.

Això fa que al llarg de l'etapa es creïn moltíssimes connexions i, a mesura que s'arriba al final, es van consolidant les més actives, mentre la resta va desapareixent gradualment.

L'adolescència dura fins als 32 anys

A 9 anys això canvia "radicalment", segons els investigadors, i apareix un nou patró en la connectivitat de les neurones, cosa que fa que la capacitat cognitiva canviï també radicalment. 

De 9 als 32 anys, l'etapa "adolescent", és la que mostra un perfeccionament més clar de l'activitat cerebral. Segons Alexa Mousley, una de les autores de la recerca, és l'única etapa en què l'eficiència augmenta:

Basant-nos purament en l'arquitectura neuronal, vam descobrir que els canvis en l'estructura cerebral semblants als de l'adolescència acaben al voltant dels trenta anys.

L'etapa dels 32 als 66 anys l'anomenen "adulta", és la més llarga i també la més estable, i es caracteritza també per la progressiva compartimentació de les regions cerebrals, que funcionen cada vegada més per separat.

Els riscos per a la salut, sobretot als 9 i als 66 anys

En el "punt d'inflexió" dels 66 anys no hi ha canvis estructurals equivalents als dos anteriors, però sí que és l'inici de la pèrdua de connectivitat de les neurones, perquè la matèria blanca comença a degradar-se.

Els investigadors de la Unitat de Cognició i Ciències del Cervell de la Universitat de Cambridge que han fet la recerca assenyalen que als 9 anys i als 66 són els moments en què hi ha més riscos de salut associats als canvis.

En concret, als 9 anys hi ha "el risc més gran de trastorns de salut mental", i als 66 els riscos són els que poden afectar directament el cervell com, per exemple, la hipertensió.

A partir dels 66 anys l'estructura cerebral es manté estable, fins que als 83 anys s'accelera la disminució de la connectivitat de les neurones, i algunes regions del cervell queden relativament aïllades i dependents.

Les fases de la vida en general

Segons Duncan Astle, també autor de la recerca, fer-la li ha permès establir un paral·lelisme entre el que han descobert i la seva pròpia experiència vital:

Molts sentim que les nostres vides també s'han caracteritzat per diferents fases.

La recerca la van fer amb les dades de les ressonàncies magnètiques que van fer a 3.802 persones de totes les edats, fins als 90 anys, i analitzant-les amb 12 mètriques de la teoria de grafs.

Així van aconseguir fer el mapa del cervell en cada ressonància magnètica, cosa que els va permetre comparar-los entre si, i el resultat final són els 4 punts de reorganització i les 5 etapes definides.

De tota manera, cal tenir en compte que són el resultat d'una mitjana de moltes persones, gairebé 4.000 i, per tant, és un esquema o patró que no necessàriament es pot aplicar a tothom individualment, sinó que hi ha variabilitat de persona a persona.