Descobreixen un immens cementiri de balenes de fa més de 5 milions d'anys a l'oceà Índic

Un equip de científics xinesos, italians i neozelandesos ha trobat un enorme cementiri de balenes al sud-oest d'Austràlia, al bell mig de l'oceà Índic. Aquesta espectacular fossa, on es calcula que hi podria haver més de 10 milions de cadàvers de balenes, conté restes de fa més de 5 milions d'anys, que es conserven a 7.000 metres de profunditat. La troballa s'ha publicat aquesta setmana a la revista científica Nature. 

La particularitat del descobriment és la grandària i l'antiguitat de la fossa, però sobretot la fondària, de 7.000 metres. Altres cementiris de cetacis coneguts fins ara s'havien trobat a 4.000 metres de profunditat al fons marí.

El catedràtic de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona Àlex Aguilar ha explicat a 3CatInfo que els corrents marins i la forma de la fossa han facilitat l'acumulació de cadàvers precisament en aquest punt: "D'entrada no vol dir que tots els animals hagin mort exactament en aquest lloc, ni de bon tros. És senzillament un lloc on els corrents els porten. I, d'altra banda, aquesta fossa té forma de V, una forma que fa que els animals s'hi acumulin."

Els zífids, uns cetacis amb ossos molt durs

El cementiri conté espècimens recents i d'altres de molt antics, cosa que ha despertat l'entusiasme de la comunitat científica. També hi ha restes d'exemplars extingits fa milions d'anys, i fins i tot algun de desconegut per a la ciència.

Com és que s'han conservat amb el pas dels mil·lennis? La resposta es troba en l'estructura interna dels cetacis que s'hi han trobat, segons explica Aguilar: "La majoria d'exemplars pertanyen a un grup de cetacis, que són els zífids. Són els animals que tenen els ossos més densos de tot el món animal. Això fa que siguin molt difícils de descompondre." 

Però hi ha més factors que hi han contribuït: "Amb el pas del temps, els ossos s'impregnen de metalls, sobretot de ferro i de manganès, cosa que encara els fa més durs. Això és el que ha fet que els ossos perdurin durant milions d'anys", argumenta el catedràtic.

Aquesta mena de cetacis tenen una altra particularitat que també els fa més vulnerables: fan les immersions més extremes del regne animal i es poden submergir fins a 3.000 metres a la recerca de calamars gegants. L'esgotament o la descompressió els poden abocar a la mort. 

Aguilar explica que, de fet, els cadàvers de molts animals marins no acaben d'arribar mai a les profunditats marines més pregones perquè es descomponen abans: "En el cas d'un cetaci, d'una balena, que és un cos molt gros que s'enfonsa, triga molt a descompondre's, i per això és dels pocs organismes que arriben al fons." 

Una càpsula del temps

Un altre dels aspectes més fascinants del descobriment és que la fossa continua activa i s'hi poden observar fòssils antiquíssims juntament amb exemplars contemporanis.

Hi continuen arribant esquelets de cetacis i allotja diverses espècies de cucs, mol·luscos i estrelles de mar que s'alimenten dels cadàvers, i algunes d'aquestes espècies són encara desconegudes per a la ciència. "Tota una sèrie d'organismes que viuen en aquestes fondàries poden alimentar-se d'això; cucs, crustacis i mol·luscos que viuen alimentant-se precisament d'aquestes restes òssies que són una contribució de la superfície i que, en aquest cas, és excepcional", remarca Aguilar.

Encara que la troballa s'hagi fet pública aquesta setmana, la va fer l'any 2023 un submarí batiscaf que cartografiava la zona.