Del tauró fantasma a l'esponja carnívora: descobertes més de 1.100 noves espècies marines en un any

Científics d'arreu del món han descobert 1.121 espècies marines en un sol any, cosa que representa un 54% més respecte a les 886 de l'any anterior. L'acceleració en el descobriment de noves espècies oceàniques significa un pas important en els esforços per documentar la vida als oceans del món, i poder protegir-la.

Entre els descobriments destaquen la quimera, una nova espècie de tauró fantasma, parent llunyà dels taurons i les rajades del mar del Corall; un cuc simbiòtic de les muntanyes volcàniques submarines del Japó que viu dins d'un "castell de vidre"; una esponja carnívora, o un cuc de cinta amb unes toxines que s'estan estudiant per al tractament de l'Alzheimer i l'esquizofrènia... a més de corals, crancs, gambes, eriçons de mar i anemones.

És el resultat d'una ambiciosa iniciativa, Cens Oceanic, liderada per The Nippon Foundation-Nekton, la missió més gran del món que té l'objectiu d'accelerar el descobriment d'espècies marines.

Un esforç global, en col·laboració amb JAMSTEC (Agència Japonesa de Ciències i Tecnologia Marines i Terrestres), CSIRO (Organització d'Investigació Científica i Industrial de la Commonwealth) i el Schmidt Ocean Institute dels Estats Units, que en el seu tercer any ha fet 13 expedicions i 9 tallers de descobriment d'espècies a algunes de les regions oceàniques més remotes i menys explorades del món: des de llocs com el Japó i el mar del Corall, davant de la costa d'Austràlia, fins a Papua Nova Guinea, les illes Sandwich a l'Atlàntic Sud i l'Antàrtida.

Les noves tecnologies permetran fer descobriments a llocs remots o a gran profunditat, fins a 6.575 metres, però també es continuen descobrint espècies en mars molt coneguts com una gambeta descoberta en una cova a la costa de Marsella o un mol·lusc davant de la costa britànica.

I encara hi ha molt camp, o molt oceà, per córrer. S'estima que el 90% de les espècies marines encara s'han de descobrir. "Aquests descobriments només són una gota a l'oceà", ha destacat Oliver Steeds, director d'Ocean Census, a la BBC.

Aquests descobriments són importants, afirma Steeds, perquè els científics encara treballen amb una visió incompleta de la vida a la Terra, un coneixement essencial per a la nostra capacitat de protegir, preservar i comprendre la vida. Sobretot en un moment crític, segons els científics, en què els mars i oceans estan sotmesos a cada cop més pressió, per l'escalfament global, la contaminació o la pesca il·legal, no reglada i insostenible.

5 espècies sorprenents i de gran importància

1. La quimera o tauró fantasma: (Chimaera)

Ubicació: parc marí del mar del Corall, Austràlia
Profunditat: 802–838 metres

El taxonomista William White va descobrir aquesta nova espècie dels sovint anomenats "taurons fantasma". Les quimeres es troben entre els habitants més misteriosos de les profunditats oceàniques. Parents llunyans dels taurons i les rajades, van divergir en un llinatge evolutiu diferent fa gairebé 400 milions d'anys, anterior als dinosaures. Avui dia, un terç dels taurons, rajades i quimeres estan en perill d'extinció.

2. Cuc simbiòtic: (Dalhousiella yabukii)

Ubicació: cadena de muntanyes submarines Shichiyo, Japó
Profunditat: 791 metres

Descobert en una muntanya submarina volcànica durant el 2025, aquest cuc poliquet viu dins d'un "castell de vidre", és a dir, dins les intricades cambres d'una esponja de vidre, una criatura cristal·lina amb un esquelet fet de sílice. Rep el nom científic del principal investigador de la missió, Akinori Yabuki, tot i que va ser el taxonomista Naoto Jimi qui va descobrir i publicar la troballa a la Revista Zoològica de la Societat Linneana.

3. Cuc de cinta (Drepanophoridae sp.1)

Ubicació: Timor Oriental
Profunditat: 1-5 metres

La pigmentació cridanera d'aquest cuc de cinta pot servir com a avís visual per als depredadors; un senyal de les potents defenses químiques comunes al fílum Nemertea. Més enllà del seu paper ecològic com a depredador, aquest cuc descobert per la taxonomista Svetlana Maslakova, i que fa menys de 3 centímetres, pot tenir una importància biomèdica; algunes de les seves toxines úniques s'han investigat com a possibles tractaments per a l'Alzheimer i l'esquizofrènia.

4. Esponja "Bola de la mort" (Chondrocladia sp.)

Ubicació: fosses de les illes Sandwich del Sud
Profunditat: 3.601 metres

Exemple sorprenent de com s'adapta la vida als ambients extrems de les profunditats oceàniques. L'organisme --que veiem en la imatge principal d'aquesta notícia-- pertany al gènere d'esponges Chondrocladia, conegut per haver evolucionat de les habituals esponges filtradores a depredadors actius.

En lloc de filtrar partícules microscòpiques, utilitza densos camps d'espícules amb forma de ganxo per capturar petits crustacis arrossegats pels corrents oceànics. Quan la presa queda atrapada, l'esponja l'envolta gradualment i la digereix externament, una adaptació altament especialitzada per sobreviure en hàbitats abissals pobres en nutrients.

5. Gambeta mediterrània (Caridion sp. 1)

Ubicació: Marsella, França
Profunditat: 15–35 metres

La troballa en una cova marina davant de Marsella demostra que encara es poden fer grans descobriments marins en plena costa mediterrània europea. Caracteritzada per les brillants bandes ataronjades i els complexos apèndixs, el seu descobriment aporta dades fonamentals per a la conservació efectiva de la pressionada regió mediterrània.

Accelerar el coneixement i protegir la biodiversitat

Històricament, el temps mitjà entre el descobriment inicial d'una espècie i la seva descripció formal a la literatura científica és de 13,5 anys, cosa que significa que algunes podrien extingir-se sense haver estat catalogades. "En el cas de les esponges, el termini és de 20 a 24 anys, a causa de l'escassetat de taxonomistes especialitzats en esponges", assenyala la doctora Taylor.

Això significa que molts investigadors, a la pràctica, tenen espècies identificades, però encara no publicades, que no es poden utilitzar per a la presa de decisions en matèria de conservació.

Una base de dades oberta i global

Per evitar que moltes espècies quedin als llimbs entre descobriment i descripció durant anys, Ocean Census ha creat la plataforma NOVA, una base de dades d'accés obert que posa a disposició la informació recopilada en qüestió de setmanes o dies, mitjançant un enfocament sistemàtic, transparent i obert, i que ja té el suport d'una xarxa de més de 1.400 taxonomistes i científics de 660 institucions a 85 països.

Permet als experts pujar la informació que han recopilat, cosa que ajuda a garantir que no es perdi, per exemple, si es jubilen o moren abans de publicar les seves troballes.

Segons els experts, comptar amb dades d'alta qualitat també facilita, per exemple, desenvolupar el Tractat d'Alta Mar o assolir els objectius del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Montreal, acords que persegueixen enfortir la protecció d'espècies i els seus ecosistemes.

Finalment, Steeds considera que la inversió que cal per conèixer les espècies del nostre propi planeta i protegir-les no és desorbitada i hauria de ser una prioritat.

"Gastem milers de milions buscant vida a Mart o explorant el costat fosc de la Lluna. Descobrir la majoria de la vida al nostre propi planeta -al nostre propi oceà- costa només una fracció d'això. La pregunta no és si ens podem permetre fer-ho, la pregunta és si ens podem permetre no fer-ho", conclou Oliver Steeds.