Desequilibri entre les ciutats i l'entorn natural: protegir la biodiversitat als espais urbans

Caminant per la platja de la Pineda, a Vila-seca, a tocar del port de Tarragona, es pot comprovar la transformació que ha experimentat l'espai conegut com els Prats d'Albinyana. Abans era un solar degradat i ara s'ha convertit en una de les zones humides més importants del sud de Catalunya. 

Justament aquesta edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana a Tarragona s'ha centrat en la integració de les ciutats i els ports amb els espais naturals. Els participants de les jornades visiten aquest espai com un exemple de recuperació mediambiental. 

Ferran Aguilar, tècnic de fauna del projecte Prats d'Albinyana, explica que és un oasi enmig de tanta indústria. 

A les ciutats hi ha una necessitat de generar espais com aquest, zones amb molta biodiversitat i que aporten salut a la societat. 

És un espai de gairebé 28 hectàrees que forma part de la Xarxa Natura 2000. S'ha construït una gran llacuna central que serveix de refugi per a aus aquàtiques. "Actualment, hem constatat la presència de 147 espècies d'ocells, de les quals el 40% són espècies sensibles", xifra Aguilar. 

Es tracta d'una compensació mediambiental arran de les obres del nou dic del port de Tarragona. Una infraestructura que impacta directament en el seu entorn natural. 

Cristina Miret, cap de divisió de Medi Ambient de l'Autoritat Portuària de Tarragona, afirma que treballen per integrar la biodiversitat en el dia a dia de les activitats econòmiques del port. 

Tenim diferents projectes de conservació de colònies de cria d'espècies protegides, de renaturalització d'espais terrestres, recuperació del fons marí, etc. El port creix però l'objectiu és que creixi de manera sostenible. 

Les platges, en el punt de mira

Justament els espais litorals, com les platges, són un dels punts crítics per la pèrdua de sorra arran dels temporals. El canvi climàtic està accelerant la seva regressió i és un dels temes que també s'han debatut en aquestes jornades. 

La Carla Garcia Lozano, geògrafa de la Universitat de Girona, hi ha participat per parlar de les dunes urbanes. Afirma que són sistemes naturals que han anat desapareixent per la pressió urbanística. 

Són sistemes molt vulnerables i estan molt amenaçats. Dit això, què podem fer? doncs, per una banda, podem deconstruir allà on es pugui. 

De fet, ja s'han fet actuacions de deconstrucció, com a la platja de Calafell o a la Pineda, a Vila-seca. Garcia Lozano afirma que també hi haurà espais on la platja no es podrà recuperar. "Haurem d'acceptar que hi ha platges que perdrem, que si volem accés al mar no serà a través de les platges, sinó a través d'esculleres, perquè hi haurà alguns llocs en què això passarà", avisa.

També posa èmfasi en la necessitat que les actuacions que es facin al litoral siguin amb criteris tècnics, amb l'assessorament de professionals especialitzats. "Allà on sigui possible, cal que les dunes es desenvolupin amb criteri cientificotècnic, és a dir, amb captadors eòlics, implementats en un estudi ambiental, i que, després, es facin les plantacions que pertoqui per la tipologia de platja", defensa. 

Ferran Aguilar, observant la transformació dels Prats d'Albinyana, fa la següent reflexió: 

Hem d'entendre que protegir la natura o la biodiversitat és protegir l'ésser humà.