Destinar infermeres a atendre casos lleus redueix l'espera a les urgències dels hospitals de l'ICS
Redacció
El nou model de triatge avançat que s'aplica des de fa un any als vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha reduït el temps d'espera dels pacients a les urgències, respecte al sistema habitual, cosa que ha millorat la qualitat de l'assistència sanitària.
Cada any augmenten les urgències hospitalàries. Els que més esperen són els casos més lleus, que en el triatge reben la classificació 4/5 i que, de fet, haurien de ser atesos als CUAP. Amb el nou model d'atenció, les infermeres atenen i resolen de forma autònoma fins a 40 motius de consulta de baixa complexitat.
Durant el primer any d'aplicació, les infermeres han atès prop de 16.000 persones, el 21% de les urgències lleus. A l'Hospital de Viladecans, que va ser el pioner des del 2019, s'han beneficiat d'aquest circuit assistencial més de 5.000 persones i s'ha reduït més d'una hora el temps d'espera a les urgències.
"Ha disminuït en més d'una hora, i la seguretat i la qualitat assistencial es mantenen. És un procés que és àgil", diu Yolanda Moreno, adjunta d'urgències de l'Hospital de Viladecans.
La consulta infermera autònoma i resolutiva s'ha integrat al servei d'urgències com un model assistencial eficient, que contribueix a la millora dels circuits d'atenció i a la descongestió del servei.
Amb aquest sistema "es posa en valor les competències de cada professional", afegeix. "Al final, se'n beneficia la persona que ve a urgències, però també el metge té més temps de resoldre les urgències més complexes", a les quals es dona més valor.
El nombre total de visites encara és baix, però progressivament el model es va implantant.
Quins casos resolen les infermeres?
Les infermeres atenen uns 40 motius de consulta. Són casos que el triatge avançat classifica com a 4/5 i poden ser "una ferida, un esquinç de turmell, un còlic renal que no sigui de repetició, una lumbàlgia...", enumera Marta Galindo, infermera d'urgències de l'Hospital de Viladecans.
Són infermeres amb experiència en urgències que han rebut una formació específica per atendre i resoldre aquests casos. El metge només intervé si el cas resulta ser més complex o cal prescriure medicació, fora de les competències de les infermeres.
"Això passa i passa bastant. Com que tot està protocol·litzat, al metge que està treballant a la consulta del costat li salta un pop-up que revisa i confirma la prescripció", diu Galindo.
"Ha estat clau la col·laboració de metges i infermeres en aquest establiment dels protocols clínics consensuats i harmonitzats", diu Jesús Esteve, adjunt de direcció de Cures ICS.
Com en tot procediment nou, al principi hi va haver una certa reticència de les infermeres, perquè se'ls demana més responsabilitat, i dels metges, que ho podien percebre com una invasió del seu terreny. Però "a mesura que les infermeres anaven agafant confiança en la resolució, han anat incorporant més motius de consulta dins d'aquests 40", diu Esteve, que manté que el sistema ja està completament acceptat.