Detecten diversos casos d'una malaltia minoritària transmesa per un mateix donant d'esperma
A partir d'una pacient jove tractada a Lleida, investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca han detectat el primer cas documentat al món de transmissió d'angioedema hereditari associat al gen F12 a través d'un donant de semen anònim. És a dir, han identificat diversos casos d'una malaltia minoritària transmesa per un donant.
La troballa mèdica qüestiona l'abast dels cribratges genètics en els programes de donació d'esperma, sobretot en un moment d'auge de la reproducció assistida.
Una malaltia a brots
L'angioedema hereditari és una malaltia genètica, poc freqüent, que provoca episodis recurrents d'inflor a la pell, l'aparell digestiu o altres parts del cos. Pot arribar a ser potencialment greu, fins i tot mortal, especialment quan el brot afecta les vies respiratòries.
La prevalença és d'un afectat per cada 50.000 habitants. De la variant F12, els experts calculen que a l'Estat hi ha pocs centenars de pacients, que sovint passen per un periple abans d'encertar el diagnòstic, perquè sol confondre's amb la variant al·lèrgica. En tot cas, existeixen teràpies dirigides eficaces per tractar la malaltia.
El primer cas
La investigació, publicada a la revista científica Frontiers in Immunology, va començar per una pacient que va acudir a l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida després d'episodis recurrents d'inflor que no responia als tractaments antial·lèrgics convencionals. L'anàlisi genètica va determinar la variant del gen F12 relacionada a l'angioedema hereditari i que no era present en la línia materna. Això va fer sospitar que la mutació podia provenir del donant d'esperma de la reproducció assistida de la pacient.
A partir d'aquí, els investigadors van contactar amb la clínica de fertilitat que, coordinada amb el banc de semen, va identificar que el donant era portador de la variant T328K del gen F12. Se'l va excloure del programa de donacions i van notificar les dones inseminades amb el seu esperma de la possibilitat que la descendència fos portadora de l'alteració genètica. D'aquesta manera, s'han pogut identificar almenys dues persones més, una de les quals, un home de la mateixa família, sense símptomes.
A banda de les dues famílies afectades, la confidencialitat de les dades sobre els donants ha impedit saber exactament el nombre total de descendents concebuts amb el mateix portador.
Dues particularitats excepcionals
Els experts apunten que el cas és rellevant des d'un punt de vista genètic perquè l'angioedema hereditari té dos trets particulars que conviden a repensar l'abast dels cribratges genètics dels processos de reproducció assistida.
Per una banda, es tracta d'una malaltia genètica dominant, el que significa que és suficient heretar una sola còpia del gen afectat per desenvolupar-la. Per tant, la meitat de la descendència en serà portadora, però en el cas dels homes probablement no en seran conscients.
Això és així perquè la forma associada al gen F12 afecta de forma desigual homes i dones. És el que en medicina s'anomena penetrància incompleta i dependent del sexe.
Homes asimptomàtics, però portadors
En els homes portadors de l'alteració genètica, la probabilitat de desenvolupar símptomes és de menys del 10%, mentre que entre el 60 i el 80% de les dones portadores patiran la malaltia, sovint influïdes per factors hormonals. De fet, el desencadenant del brot debutant de la primera pacient a Lleida va ser precisament un tractament d'estrògens.
Segons la investigació, els casos detectats il·lustren com els trastorns autosòmics dominants amb penetrància desigual entre dones i homes poden romandre clínicament silenciosos entre els donants d'esperma i transmetre's a múltiples descendents de forma inadvertida.
Cribratge genètic limitat
Roger Colobran, cap del grup d'Immunologia Translacional del Vall d'Hebron Institut de Recerca, assegura que els processos de reproducció assistida són "segurs" però admet que "el risc zero no existeix".
El cribratge genètic dels estudis de cariotip dels donants d'esperma se centra a evitar la transmissió de malalties infeccioses i de fins a 300 d'origen genètic. Però existeixen, com a mínim, 7.000 patologies minoritàries que no es controlen i, per tant, no poden ser excloses.
En el cas de l'angioedema hereditari, creuen que es podria incloure d'una manera relativament senzilla i que valdria la pena, sobretot si es té en compte que és una malaltia genètica dominant, amb penetrància incompleta i amb una major freqüència a la península Ibèrica.
Entre les malalties que es detecten es podria incloure l'angioedema hereditari per dèficit de factor 12 per les seves dues particularitats: la possible transmissió silent a través d'homes, per la baixa penetrància entre ells, i perquè és una patologia hereditària dominant.
Més casos a Espanya, Portugal i països veïns
La recomanació dels experts va dirigida especialment a clíniques que treballen a la península Ibèrica, que és on els estudis indiquen que la prevalença de la malaltia és més important. Els casos notificats es concentren sobretot a Espanya, Portugal, França i el Brasil, probablement per la propagació d'una mutació fundadora a través dels patrons migratoris històrics amb l'Amèrica Llatina. També s'han trobat pacients al nord d'Àfrica, especialment al Marroc.
La distribució específica de la malaltia reforça la conclusió dels experts que consideren "raonable i proporcionat" incloure la detecció de la variant recurrent del gen F12 en el cribratge genètic dels donants d'esperma, sobretot en les regions amb més casos d'angioedema hereditari.