Detecten prop de 250 espècies de plantes exòtiques en una zona de la muntanya de Montjuïc

ACN Barcelona - Un estudi de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB) ha identificat prop de 250 espècies de plantes exòtiques en una zona de poc més de tres quilòmetres de Montjuïc. Els investigadors han assegurat que en aquesta àrea es concentra la quarta part de tota la flora estrangera que viu a Catalunya. Alhora, han indicat que acumula més exemplars i espècies de les que es poden trobar en una Ciutat com Roma, la qual té una dimensió de 1.200 metres quadrats. Entre les espècies poc comunes, s'hi inclouen algunes de les invasores més agressives de la conca del Mediterrani, com ara l'ailanto, que domina ja el vessant nord-est de la muntanya; o el seneci heura.

Al llarg dels anys ha crescut el nombre d'espècies invasores a tot el món. Aquest fet comporta una pèrdua de biodiversitat a nivell global pel seu impacte negatiu en provocar o agreujar la destrucció d'hàbitats naturals i el desplaçament o l'extinció d espècies natives. 

En aquest context, l'estudi liderat pel grup de recerca XenoPlants de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB), centre mixt del CSIC i de l'Ajuntament de Barcelona, ha evidenciat que les àrees urbanes de Catalunya, i també les àrees naturals o semi-naturals a prop de les àrees urbanes poden ser focus per a l'entrada i l'establiment d'espècies exòtiques.

El treball, ha comptat amb la participació d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MNCB), ha estat publicat a la revista 'Plants'.

"La situació és alarmant", ha comenta Neus Ibáñez, primera autora de l'estudi i investigadora de l'IBB. "És una una àrea tan reduïda hi ha gairebé la quarta part de tota la flora exòtica detectada a Catalunya i la vuitena part de la de l'estat espanyol".

Alhora, l'experta ha alertat que Montjuïc s'està convertint en una porta d'entrada d'aquesta mena de plantes a Catalunya i a Europa. 

Causes molt diverses

Les causes que expliquen l'enorme concentració d'espècies introduïdes a Montjuïc són múltiples i variades, però es poden agrupar en quatre grans tipus. La primera és el gran nombre de jardins que esquitxen la muntanya, molts d'ells construïts amb motiu de l'exposició universal de l'any 1929, però d'altres de molt més moderns, com ara el jardí de suculentes Mossèn Costa i Llobera o el Jardí Botànic de Barcelona. Moltes de les plantes que es cultiven es poden escapar i assilvestrara llocs propers.

La segona causa és la proximitat de la muntanya a diverses vies d'entrada accidental d'espècies exòtiques invasores, especialment el port marítim i l'aeroport. La tercera és la progressiva antropització de la muntanya amb la construcció de diverses infraestructures, a més dels esmentats jardins, com ara museus, multitud d'instal·lacions esportives i, fins i tot, un parc d'atraccions (avui desmantellat). Cal destacar el desenvolupament del barraquisme a la muntanya, amb un important efecte per a la introducció de plantes foranes i que, al punt més àlgid, va acollir una població de més de 50.000 persones a finals dels anys 50. Com a darrera causa cal esmentar el nombre de visitants de la muntanya. 

Els investigadors han assenyalat que l'entrada d'espècies exòtiques a través de Montjuïc és un procés que, lluny d'aturar-se, anirà incrementant, en gran part afavorit pel fort impacte humà i els efectes del canvi climàtic.

Bellver ha considerat que Montjuïc podria considerar-se una mena de "laboratori" natural per a les invasions biològiques i, potser, un model del que es pot acabar repetint en altres muntanyes urbanes de l'àrea metropolitana, com per exemple al Parc dels Tres Turons oa la mateixa Collserola.

Tal com explica la investigadora Neus Ibáñez, "una possible mesura per a la contenció i el control de la flora exòtica a la muntanya de Montjuïc seria la implementació d'accions d'erradicació de, com a mínim, les espècies més invasores (com ara l'ailant) ".

L'ailant, precisament, afecta un dels nuclis on en temps recents s'ha observat una població de l'única palmera nativa de la península ibèrica, el margalló o palmera nana (Chamaerops humilis), protegida per llei. De la mateixa manera, l'expansió de la flora exòtica pot arribar a afectar la Succowia balearica, també protegida.