Detingut a les Canàries el general croat Ante Gotovina, acusat de crims contra la humanitat

Un dels criminals de guerra més buscats en els últims anys, el general croat Ante Gotovina, ha estat detingut a les Canàries, segons ha informat la presidenta del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, Carla del Ponte. Gotovina, fugitiu de la justícia per crims de guerra, ha estat traslladat a Madrid, on el jutge de l'Audiència Nacional Félix Degayón ha ordenat per a ell l'ingrés a presó i la seva entrega immediata al Tribunal Penal Internacional de la Haia. La detenció s'ha produït en un hotel de la platja Las Américas quan es trobava amb una altra persona, que ja ha quedat en llibertat. De fet, la policia ja feia dies que li seguia la pista per l'arxipèlag canari, però l'ha detingut després de rebre l'ordre de detenció internacional. Gotovina va ser l'artífex de la reconquesta, l'any 1995, de la regió de la Krajina, que havia estat en mans sèrbies. Per aquesta fita, a Croàcia el consideren un heroi. En canvi, la Haia l'acusa de la mort de 150 serbis i li atribueix la deportació forçosa de la població cristiana ortodoxa. Gotovina, de 50 anys, era fins ara un dels presumptes criminals de guerra més buscats, juntament amb els exlíders serbobosnians Radovan Karadzic i Ratko Mladic, que continuen fugitius. Una recerca accidentada La recerca d'Ante Gotovina, però, no ha estat fàcil i ha generat diverses polèmiques i tensions. La fiscal en cap del Tribunal Internacional fa temps que demanava la col·laboració del Vaticà per agafar Gotovina, perquè estava convençuda que el general s'amagava en algun monestir franciscà de Croàcia i va arribar a acusar la Santa Seu d'estar protegint el criminal de guerra. Segons Del Ponte, als monestirs croats hi havia tota una xarxa de protecció de criminals de guerra. El Vaticà va rebutjar enèrgicament aquestes declaracions, alhora que demanava a Del Ponte proves del que afirmava. En l'àmbit polític i econòmic, la recerca de Gotovina va ser un fet clau perquè a començaments d'any quedessin congelades les negociacions de l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea, ja que els ministres d'Afers Estrangers dels 25 van considerar que les autoritats de Zagreb no cooperaven plenament amb el Tribunal Penal Internacional, una exigència considerada clau per a tots els països de l'antiga Iugoslàvia, que es pot fer extensiva a l'ordre de recerca i captura dels líders serbis i també suposats criminals de guerra Radovan Karadzic i Ratko Mladic.