Dia de la Lectura: la revolució digital ens allunya o ens acosta als llibres?

Vivim envoltats de dispositius que fragmenten la nostra atenció i d'un flux constant d'informació que dificulta la lectura pausada. Estem perdent la capacitat de gaudir d'una novel·la sense interrupcions? O, al contrari, la tecnologia ha ofert noves maneres d'apropar-nos a la literatura? Com viuen aquest panorama els joves i els més petits? A banda de llegir, caldria llegir bé, però què vol dir llegir bé? 

Aprofitem el Dia Mundial de la Lectura, el 7 de març, per destacar la importància de l'alfabetització i respondre totes aquestes preguntes al programa "Nervi" de 3Cat, on conversem sobre com la digitalització ha transformat la nostra relació amb els llibres. La llibretera Fe Fernández, la bibliotecària Iris González i el professor Gerard Segura debaten si som davant d'una crisi de la lectura o només d'una evolució inevitable. 

 

Un nou paisatge lector 

La imatge d'algú absort en un llibre durant hores sembla cada cop més una escena del passat. Les pantalles han alterat el consum cultural: llegim, sí, però ho fem d'una altra manera. De scroll a scroll, les xarxes socials i internet han modelat una atenció més fragmentada, cosa que ha fet que la lectura tradicional hagi de competir amb una allau constant d'estímuls. El debat de "Nervi" posa de manifest aquesta transformació.  

 

Llegir no és només llegir novel·les 

Un dels grans errors, segons Fe Fernández, és entendre la lectura d'una manera massa restringida: "Tradicionalment, a l'escola i a les biblioteques només hi ha narrativa i hi ha nanos que no et llegiran mai això." Però la lectura és molt més que novel·les: hi ha revistes científiques, poemaris, àlbums il·lustrats, novel·les gràfiques… "Una gran diversitat i un univers, perquè cadascú trobi el seu camí lector", explica la llibretera. 

"Partim d'una idea molt canònica que és que llegir és només novel·la."  

Això planteja un debat interessant: qualsevol mena de lectura és vàlida? Hi ha pares que es pregunten si és positiu que els seus fills només llegeixin novel·la juvenil romàntica, per exemple. "Depèn", diu Iris González. "La novel·la romàntica que llegeixen és de qualitat? Si no ho és, una opció és llegir-la amb ells, comentar-la i després proposar-ne una altra que sigui més adient." Així, en lloc de censurar els gustos dels joves, es pot canalitzar el seu interès cap a lectures més diverses i profundes. 

 

Com es forma un lector competent? 

Al contrari del que es creu, segons el baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya, els joves són el sector de la població que més llegeix en el seu temps lliure. Una bona mostra de com els hàbits lectors arrelen als adolescents és l'èxit de "Club tàndem", el programa que repassa autors i clàssics catalans i porta el club de lectura a les llibreries. 

Però, més enllà de llegir per plaer, hi ha un altre repte: llegir amb profunditat. Els estudis alerten d'un descens en la comprensió lectora, i la supressió de les lectures obligatòries al batxillerat ha obert un debat pedagògic important. És necessari forçar la lectura per educar bons lectors? O es poden aconseguir resultats més bons fomentant la lectura lliure? 

Segons Fe Fernández i Iris González, el problema és que l'educació lectora està descompensada: "Famílies, societat i escoles hauríem d'anar totes a una", opinen. "Per això, el paper de l'educació a casa és fonamental", destaca González. Els més petits necessiten un reforç lector en l'entorn familiar i aquí hi ha una altra alerta: "Entre els 0 i 3 anys no hi pot haver pantalles, sobretot mòbils", avisa González. "Hi ha estudis científics que demostren que el retard cognitiu té a veure amb l'ús de pantalles en aquesta etapa." 

 

Llibres i pantalles: enemics o aliats? 

En un moment en què els joves consumeixen continguts fragmentats a TikTok o Wattpad, el repte no és només llegir més, sinó llegir millor. Això no vol dir rebutjar les noves formes de lectura, sinó saber equilibrar-les. No és tant el format com el tipus de lectura que fem.  

Potser la clau no és lamentar els canvis d'hàbits, sinó trobar noves estratègies per formar lectors competents. I, com mostra el debat de "Nervi", aquesta és una feina que va molt més enllà de les aules.