Dia històric de pluja, amb registres d'entre 100 i 300 mm al Vallès

Divendres, 18 de setembre de 2020, va passar a formar part de la llista de jornades històriques pel que fa a la meteorologia a Catalunya. Un dia on la realitat va polvoritzar tots els models meteorològics previstos, i en què es van registrar precipitacions d'entre 100 i  300 mm al Vallès.

Les dades de les diferents xarxes meteorològiques disponibles, des de la XEMA, gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya, a Meteoclimatic, Netatmo, la xarxa de MeteodadesTv3 que podeu trobar al portal del temps, estacions particulars permet dibuixar un mapa d'aquest episodi:

Diverses estacions del Vallès Oriental i el Vallès Occidental van registrar quantitats extraordinàries, amb menció especial per a Ripollet (300 mm) o Cerdanyola del Vallès (289 mm a l'estació Cerdanyola-Centre). Són valors excepcionals: per exemple, a l'estació de Cerdanyola va caure en un dia aproximadament una tercera part del que plou en tot un any.

L'episodi es va concentrar a la conca del riu Besòs, amb efectes ben visibles en el nivell del riu Besòs o el Ripoll. A Montcada i Reixac, el Ripoll va passar d'un cabal d'uns 0,7 m3/s a més de 120 m3/s. El nivell del riu va pujar per sobre del metre i mig.

A l'altura de Santa Coloma de Gramanet, el cabal del Besòs va pujar d'uns 10 m3/s a 290 m3/s. El nivell del riu va pujar 2 metres.

Episodi excepcional

L'episodi d'ahir demostra que encara queda feina per preveure millor aquests fenòmens a petita escala. Cal analitzar amb detall com d'un dia que es preveia de pluja poc abundant en general va acabar amb un aiguat localitzat en una mateixa zona.

La primera dada ja la va aportar el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): la presència d'una línia de convergència de vent concentrada en aquell sector durant hores.

La convergència es dona quan l'aire xoca horitzontalment en dues direccions en una zona determinada. Quan es produeix sobre la superfície de la Terra, l'aire es veu obligat a anar cap amunt i això pot generar nuvolositat, amb unes conseqüències que també depenen de quines condiciones es troba aquest aire a les capes superiors de l'atmosfera.

L'anàlisi posterior del mateix SMC completa aquesta convergència de vent a nivells baixos amb una humitat molt alta als 3 primers quilòmetres de la troposfera, i una situació de poc vent a tots els nivells, cosa que va permetre que els núvols generats en aquells sectors no es desplacessin. Més detalls: