Dilluns es decideix la nominació d'"El retorn: la vida després de l'ISIS", coproducció de TV3, als Premis Emmy Internacional

El documental dirigit per Alba Sotorra i coproduït per TV3, i que es va estrenar al "Sense ficció" el 15 de març d'enguany, competirà per aconseguir el premi al millor documental en la 50a edició dels prestigiosos premis. En aquest treball, la directora catalana viatja al Kurdistan per mostrar la dura realitat d'un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres de l'ISIS.  

"Aquesta nominació és un reconeixement a la qualitat del documental i comporta una visibilitat i una projecció internacional molt merescuts. "El retorn: la vida després de l'ISIS" ha aconseguit destacar entre tota la producció mundial -cosa que no és gens fàcil perquè és nombrosa- i ser un dels quatre documentals escollits com a mereixedor de ser el millor documental internacional", diu Cristina Muñoz, cap de Documentals de TV3. "Un reconeixement a les dones atrapades pel seu passat com a membres de l'ISIS i a l'Alba Sotorra i l'equip que l'ha fet possible, i també una oportunitat per projectar el talent i la indústria catalana a nivell internacional."  

"El retorn: la vida després de l'ISIS" va guanyar el premi a la millor pel·lícula documental en els XIV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català i ha estat seleccionada en nombrosos festivals internacionals, a més de ser nominada als Premis Goya. A més, ha estat Menció Especial en la categoria de millor documental al Festival Internacional de Cinema de Varsòvia i Premi de l'Audiència i Premi del Jurat Jove al Docs Barcelona 2021. 

Sinopsi 

Shamima, Hoda, Kimberly, Nawal, Hafida, Ouidad. Sis dones atrapades pel seu passat en un campament de detenció al nord-est de Síria gestionat per les autoritats kurdes. Sis dones nascudes a Occident, al Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, els Països Baixos i Alemanya, que van optar fa uns anys per marxar de casa i entrar a ISIS, i a qui la derrota d'Estat Islàmic ha deixat desemparades amb els seus fills, abandonades pels seus països d'origen, que les consideren terroristes i els prohibeixen tornar.  

L'autora, la documentalista Alba Sotorra, que en el seu anterior documental "Comandant Arian" havia acompanyat les guerrilleres kurdes que lluitaven per expulsar ISIS del seu territori, l'any 2015, torna el 2019 al nord-est de Síria. L'objectiu és gravar la vida en aquest camp de detenció, el camp d'Al-Roj. Les protagonistes, ara, seran les dones d'ISIS, captives i derrotades, sense futur a la vista. Qui se n'ha de fer càrrec són, justament, dones kurdes que van perdre família, amics i propietats a mans d'ISIS. 

Les kurdes que gestionen el camp, activistes del Moviment de Dones Kurdes del nord-est de Síria, es comprometen a cuidar-les i a lluitar perquè puguin tornar, com elles desitgen, als seus països d'origen.  

Durant un any, el documental segueix el procés de sis de les internes al camp. Un procés que és una doble lluita: d'una banda, la batalla legal per poder tornar als seus països d'origen, que es neguen a acceptar-les i, en alguns casos, les desposseeixen de les seves nacionalitats. De l'altra, la batalla individual, encara més dura, per recuperar-se elles mateixes i superar l'immens patiment que han sofert des que van arribar a Síria. El Califat d'ISIS, que des d'Occident s'imaginaven com un paradís musulmà, ha esdevingut un infern de guerra, maltractaments i engany, on han perdut fills petits i han aguantat innombrables humiliacions.  

Una per una, i animades per les seves cuidadores kurdes, aquestes altres víctimes d'ISIS repassen el que ha estat la seva vida, els motius pels quals van decidir anar cap a Síria i les seves experiències al Califat sota la llei islàmica. És una teràpia per retrobar-se i començar a superar el trauma. Més enllà del penediment, hi ha ràbia i desolació per les penalitats viscudes i també la presa de consciència d'haver viscut un engany.  

La Hafida i la Nawal, dels Països Baixos, havien viatjat a Síria amb els seus fills, esperant trobar-hi un lloc millor per viure.  

La Kimberly, canadenca, va entrar a ISIS sent més gran, després de casar-se a distància, per internet, amb un home -"d'una personalitat irresistible"- que hi va contactar quan els seus fills havien marxat de casa i se sentia especialment sola. La Ouidad, alemanya, també va acabar tancada amb els seus fills en un centre amb trenta dones més. Quan va demanar sortir-ne, malalta greu d'hepatitis, li van dir que no podia: l'única solució era casar-se amb algú.  

Nascudes i criades en països occidentals, en famílies musulmanes no especialment religioses, aquestes dones van caure -la majoria en plena adolescència- en el parany de la propaganda d'ISIS a les xarxes, que va saber captar-les quan eren més vulnerables.  

La Shamima, de 24 anys, va marxar amb 15 anys del Regne Unit per allistar-se a ISIS. Quatre anys més tard havia perdut tres fills per malalties i desnutrició. Amb la caiguda del Califat es va rendir a les forces kurdes, i va demanar poder tornar al seu país, que li nega l'entrada. La Shamima, la més petita de quatre germanes, va créixer tímida i discreta, mal avinguda amb la seva mare i sentint-se poc estimada i sola. A l'adolescència, amb pocs amics, es va enganxar a la propaganda islamista que seguia a les xarxes.   

Compartint les seves experiències, escrivint un diari o cartes a la noia que havien sigut abans d'entrar a ISIS, les dones del camp recuperen el sentit crític, reconeixen errors i reclamen el perdó que els seus països, on han sofert un linxament mediàtic, els neguen. No és un procés fàcil per a ningú, i tampoc per a les dones kurdes, també víctimes de la guerra, enfrontades a la contradicció d'ajudar les seves antigues enemigues, però empeses per la convicció que tothom mereix una segona oportunitat. Una idea que no comparteixen en absolut la premsa i les autoritats dels respectius països, que les han demonitzat, tot i que elles neguen haver participat en cap acte criminal o de guerra. Sabent-se odiades, les que havien estat nòvies i esposes d'ISIS reivindiquen la seva condició de víctimes. Als camps de derrotats del nord-est de Síria milers de dones com elles esperen, amb les seves criatures, aquesta segona oportunitat.  

"El retorn: la vida després de l'ISIS" participa del debat sobre culpa i perdó des d'una perspectiva molt íntima, desafiant la mirada i els prejudicis de l'espectador i convidant-lo a mirar realitats conflictives des d'una perspectiva diferent. Una pel·lícula amb altes dosis d'emoció i abundants arguments, sovint contradictoris, per reflexionar. 

Fitxa tècnica 

Direcció: Alba Sotorra Clua 
Guió: Alba Sotorra, Julia Parés, Xavi Carrasco, Michael Nollet  
Productor: Alba Sotorra Clua, Vesna Cudic, Carles Torras 
Productor executiu TV3: Jordi Ambròs 
Productor delegat TV3: Daniel Barea 
Director fotografia: Gris Jordana, Lara Vilanova, Núria Roldós 
Muntatge: Michael Nollet 
Director de producció: Andrea Vilches 
Música: Mehmud Berazi, Josefina Rozenwasser  
Grafisme: Wild Pony Films 

És una producció d'Alba Sotorra Cinema Productions en coproducció amb TV3, en associació amb METFILM SALES, KOMINA FILM ROJAVA, Sky Originals, i amb el suport de l'ICEC, l'Oficina de Drets Civils i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  

tv3.cat/senseficcio 

#SenseFiccióTV3 

twitter.com/senseficcio 

facebook.com/senseficcio