Dinamarca aprova indemnitzar els milers de dones de Groenlàndia a qui van posar un DIU sense permís
Redacció
El parlament danès ha aprovat aquest dijous indemnitzar els milers de dones de Groenlàndia, territori autònom del Regne de Dinamarca, a les quals es van implantar espirals anticonceptives, conegudes popularment com a DIU, sense autorització.
La compensació puja a 300.000 corones daneses per persona, l'equivalent a una mica més de 40.000 euros, segons la nova llei que ha tirat endavant amb 100 vots a favor i 10 en contra.
La mesura, segons ha explicat la diputada groenlandesa al parlament danès, Naaja H. Nathanielsen, pretén ser "un reconeixement al trauma causat durant dècades a generacions de dones groenlandeses".
"És el mínim que podíem fer", ha considerat l'altre representant groenlandès a la cambra, Qarsoq Høegh-Dam, que ha acusat l'estat danès d'haver exercit una "discriminació sistemàtica" a Groenlàndia.
Høegh-Dam també ha apuntat que el cas representa una "violació dels drets humans" i és "la punta de l'iceberg", en al·lusió a altres conflictes històrics entre Dinamarca i Groenlàndia com, per exemple, la separació de nadons de les mares per no superar unes proves de "competència parental".
Milers de dones afectades
En concret, i segons va publicar la televisió pública danesa DR, es calcula que Dinamarca va fer aquesta intervenció a unes 4.500 dones i adolescents (les més joves, de 12 anys), en diversos casos sense consentiment.
La intervenció, que va comportar danys físics i psicològics a algunes dones, es va fer des de la dècada del 1960 fins al 1991, quan Groenlàndia va assumir les competències en sanitat.
La iniciativa es va prendre en el marc d'una campanya del govern danès per limitar la natalitat a l'illa, en un moment en què augmentava com a conseqüència de convertir-se en una província danesa més.
El pas oficial de colònia a província danesa va començar el 1953, quan es va implantar a l'illa un pla de modernització que va occidentalitzar la sanitat i l'educació i que va permetre disposar de millors condicions de vida.
Els defensors de la mesura asseguren que hi va haver una planificació familiar estudiada en una illa que aleshores tenia una de les taxes de natalitat més altes del món i que es volia reduir el nombre d'interrupcions d'embarassos no desitjats entre les joves.
Implants forçosos
A principis del 2024, un grup de 143 dones indígenes de Groenlàndia va demandar Dinamarca per aquest cas. I no era la primera vegada que es posava el focus sobre el cas: l'any anterior ho havia denunciat un grup de 67 dones.
En la denúncia col·lectiva, les dones exposaven que se'ls havia implantat forçosament dispositius intrauterins anticonceptius per evitar que es quedessin embarassades i limitar la població.
Per aquest cas, que s'espera que arribi als tribunals el 2027 i consideren una violació dels drets humans, van reclamar una indemnització de 43 milions de corones (uns 5,8 milions d'euros) que corresponien a uns 40.400 euros per cap. La xifra per persona no dista gaire de la que el govern danès s'ha compromès a pagar.
Dinamarca demana disculpes
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i l'actual president groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, van demanar disculpes per aquesta pràctica el setembre de l'any passat en un acte oficial a Nuuk, la capital de Groenlàndia.
"Perdó per la injustícia que es va cometre amb vosaltres per ser groenlandeses, perdó pel que us van treure i pel dolor que se us va causar. De part de Dinamarca: perdó", va dir llavors Frederiksen.
L'anunci de l'aprovació d'aquesta llei al parlament danès arriba just un dia abans que es publiqui un informe sobre les possibles implicacions del cas respecte als drets humans, que va encarregar el govern groenlandès.
"Era important que no passés gaire temps perquè s'aprovés la nova llei", ha explicat Frederiksen, que ha assegurat que és "una casualitat" que les dates entre l'aprovació de la llei i la publicació de l'informe siguin tan pròximes.