Diputat i alcalde: es poden compaginar bé les dues responsabilitats?

El rellotge té 24 hores però sovint, diuen, l'estiren com un xiclet. Aquesta legislatura, al Ple del Parlament hi ha asseguts 15 alcaldes de municipis de tota la geografia catalana. Alguns d'ells són batlles de pobles petits de poc més de 700 habitants, com l'Albi, a les Garrigues, mentre que d'altres en són de ciutats més poblades, com Girona o Mollet del Vallès.

Els diputats que també exerceixen d'alcaldes defensen que tenen a favor seu trepitjar sovint el carrer i un contacte molt més directe amb els ciutadans. Això, remaquen, els ajuda a posar nom i cognom als projectes que reclamen els pobles i que després, poden traslladar al Parlament. No ser a la cambra catalana, diuen, faria més difícil concretar aquestes peticions.

Anna Feliu, diputada de Junts i alcaldessa de l'Albi des de fa 8 anys, creu que com a diputada pot fer d'altaveu dels municipis petits, que s'enfronten a reptes com el despoblament.

 "Toques de peus a terra, veus la realitat. No és el diputat que filosofa sobre els temes imaginant com serien, perquè tu els has trepitjat. Jo crec que és la cara de la realitat introduïda a la política del Parlament."

Lamenta que els pobles petits estan força invisibilitzats. El seu municipi va estar el 2022 diverses setmanes sense aigua potable per un episodi de contaminació. Creu que, si això hagués passat a Barcelona, s'hauria resolt ràpidament. 

"Aquí sembla que gastar molts milions amb la L9 del metro és una bona inversió i uns quants milions per al canal Segarra-Garrigues un malbaratament. Volem ser catalans de primera com tots i som al Parlament per batallar-ho."

Ser conscient de fins on pots arribar

A Cardona, el seu alcalde, Ferran Estruch, també és diputat al Parlament, en aquest cas d'ERC. Es va convertir en alcalde  amb 25 anys, ara en fa 12. Creu que compaginar els dos càrrecs requereix molta planificació i entesa amb l'equip municipal.

"La premissa és ser conscient de fins on pots arribar. La meva primera legislatura com a alcalde hi havia molt descobrir i moltes hores a dedicar, hauria estat impossible. Ara que estic a la tercera legislatura i amb un equip que m'ajuda moltíssim puc compaginar les dues coses."

A banda de l'activitat al Parlament, els diputats també trepitgen altres municipis per poder donar-hi veu a la cambra.

"Aquesta també és la nostra feina. Anar als pobles, a les ciutats, a les associacions del territori per traslladar les peticions i projectes al Parlament. Allà es tracten grans temes, però també la petita carretera que s'ha de resoldre en un poble petit o les freqüències de bus."

L'agenda, però, va marcada pels dies que hi ha ple al Parlament -tres sessions cada 15 dies- a banda de les comissions que es reuneixen periòdicament. La diputada del PSC i alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio, explica com s'organitza. 

"El meu cap de gabinet es torna boig intentant quadrar agendes. Sabem amb molts dies d'antel·lació quan hi haurà Ple al Parlament i l'agenda de Mollet la marquem molt en funció dels tres dies que en principi no hi seré fins al vespre, però d'altres vegades he marxat a l'hora de dinar i he tornat. Tot és possible."

El debat de la incompatibilitat

Hi ha qui veu de bon ull que es compaginin els dos càrrecs, mentre que d'altres creuen que és una acumulació innecessària. Segons el catedràtic de Ciència Política de la UAB, Joan Botella, hi ha ciutadans per qui tenir més d'una responsabilitat política és una immoralitat. Botella creu que hi falta pedagogia i explicar que els diputats només cobren un sou malgrat que compaginin les dues feines.

"En la imaginació popular, que una persona tingui dos càrrecs és un indicador més de com de malament va la política. Ho veuen com una immoralitat, però, quan s'explica bé que fan bé la seva feina i que només cobren d'una, s'entén que no hi ha cap pecat en això."

Tot i això, explica que en ciutats grans com Barcelona, seria pràcticament inviable que l'alcaldessa fos també diputada, pel gran volum de feina que suposa la gestió d'un consistori d'aquesta mida.

A d'altres parlaments com el de Cantàbria o l'Assemblea de Madrid, es van presentar propostes per modificar la Llei Electoral i prohibir la compatibilitat dels dos càrrecs, però no van prosperar. Només a Andalusia, els parlamentaris han de renunciar a l'alcaldia si volen exercir com a diputats.

En cas que Catalunya volgués abordar aquesta qüestió, però, caldria que abans aprovés una llei electoral pròpia, la gran assignatura pendent del Parlament, encara sense resoldre. De moment, qui marca el criteri dels processos electorals és la LOREG, la llei espanyola de règim electoral.