D'on provenen noms com Pallars Jussà, Garrotxa, Ripollès o Segarra?

La polèmica per la traducció al BOE de la comarca del Pallars Jussà com a "Pajares de Yuso" ha encès les xarxes. El Butlletí Oficial de l'Estat ha canviat el nom a diverses comarques de Catalunya, com ara "Alto Ampurdán", "Bajo Ampurdán" o "Plana de Urgel", i això ha animat molts usuaris a fer una recerca per conèixer l'origen real del noms d'aquesta comarca i d'altres. Enric Gomà fa un petit recorregut amb alguns exemples, a "La tarda de Catalunya Ràdio".

Els Pallars

Per començar, Pallars prové del llati paliares, per referir-se a cabanes amb sostre vegetal, bordes i cases amb la teulada de palla. I tots sabem que de bordes, al Pallars, n'hi ha un munt. I amb la partició del comtat, tenim el Pallars de dalt (Sobirà) i el de sota (Jussà).

"Jussà vol dir "de sota", és una paraula molt antiga que ha quedat escombrada amb els anys"

L'Empordà

Empordà, ve d'Empúries, l'unic topònim d'origen grec que hi ha a Catalunya. Prové de la paraula grega empórion, que vol dir mercat, espai comercial. A la Mediterrania tenim altres Empúries, n'hi ha a Macedònia i a Sicília, tot i que sembla que l'Empúries catalana era la més destacada. L'evolució del grec al llatí va fer la resta:

"Amb el llatí, va evolucionar cap a 'Empuritanum pagus', el camp d'Empuries i d'aquí en surt l'Empordà: la terra que envolta Empúries"

La Garrotxa

La Garrotxa té explicacions com la que recull Joan Corominas: que prové de carrotxa, terra aspre, montuosa, de mala petja. Es correspondria amb el relleu de la comarca?, es pregunta Gomà.

La Segarra

També tenim la Segarra, que podria venir de la paraula bascoide "sagar" en referència a poma, pomera o pomerar. Havia estat terra de pomeres la Segarra? Alguns estudiosos apunten que fa molts anys, abans que fos terra de frontera, efectivament, hi havia molta pomera. 

El Ripollès

I acabem amb el Ripollès, que està lligat amb el cap de comarca, Ripoll. D'entre les teories, hi ha la que recula fins al llati rivipollensis, riu de pollancres (a Ripoll hi conflueixen el Ter i el Freser) però a Goma li crida l'atenció la teoria del pollet i el gall:

"El riu Freser es el petit, i Corominas recull sense embuts que el riu petit era el "pollet" i el gran, el Ter, era el riu "gall ". I d'aquí, el petit Pollet s'acull a les ales del riu Gall"

Una altra teoria és que Ripoll vingui del llatí rivus pollens, que es podria traduir com a "riu fort o poderós".