"D'on ve el que mengem", a "30 minuts"

"Aquest interès pels productes de proximitat –diu Toni Massanés, de la Fundació Alícia- és la reacció davant l'evidència que cada cop en mengem menys, de productes de proximitat. Cada cop mengem més coses de més lluny."

I això es pot veure als súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. "De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting", diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.

Si es miren les dades, en realitat cada cop s'importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics, com l'alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.

L'horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d'Europa, d'Àfrica i d'Amèrica. Mentrestant, el 70 % de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l'exportació.

Això fa Catalunya més vulnerable? Quins efectes té sobre l'agricultura catalana? Quedaran pagesos?

Què ha succeït perquè s'hagi passat de ser autosuficients als anys 80 del segle passat a dependre totalment de l'exterior? És la globalització?  Quina responsabilitat tenen l'agricultor, el venedor i el consumidor?

Al reportatge de "30 minuts" apareixen conreus d'Almeria i Catalunya, grans distribuïdors i grans superfícies comercials, que ajudaran a respondre aquestes preguntes. 

Un reportatge d'Ignasi Gallart i Sara Segarra
Imatge i muntatge: Òscar Roger
Producció: Jessica Montaner

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 11 de gener del 2019